Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta
Dijous 16 de gener de 2014
Els escàndols en l'Església succeeixen perquè no hi ha una relació viva amb Déu i amb la seva Paraula: ho ha afirmat el papa Francesc en la seva homilia durant la missa del matí a Santa Marta.
En comentar la lectura del dia i el salm responsorial, que expliquen una aclaparadora derrota dels israelites pels filisteus, el Papa assenyala que el poble de Déu en aquell temps havia abandonat el Senyor. Es va dir que la Paraula de Déu era "rara" en aquell moment. L'ancià sacerdot Elí era un "indolent " i els seus fills "corruptes, espantaven a la gent i els colpejaven." Els israelites per combatre contra els filisteus utilitzaven l'arca de l’aliança, però com una cosa "màgica", "una cosa externa". Van ser derrotats: i de l'arca se’n van apoderar els enemics. No hi ha veritable fe en Déu, en la seva presència real en la vida:
"Aquest passatge de l'Escriptura ens fa pensar en com és la nostra relació amb Déu, amb la Paraula de Déu: és una relació formal? És una relació llunyana? La Paraula de Déu entra en el nostre cor, canvia el nostre cor, té aquest poder o no, és una relació formal, molt bé? Però el cor està tancat a aquella Paraula! I ens porta a pensar en tants fracassos de l'Església, tants fracassos del poble de Déu, simplement perquè no sent el Senyor, no busca el Senyor, no es deixa trobar pel Senyor! I després de la tragèdia, aquesta pregària: 'Però, Senyor, ¿què ha passat? Has fet de nosaltres el menyspreu dels nostres veïns. El menyspreu i burla dels que ens envolten. Ens has fet l’escarni entre les nacions! Davant nostre els pobles mouen el cap en senyal de mofa'".
El papa pensa en els escàndols de l'Església:
"Però ens n’avergonyim? Tants escàndols que no vull parlar de forma individual, però tots els sabem... Sabem on són! Escàndols, alguns pels quals paguem un munt de diners: està bé! S’ha de fer així... La vergonya de l'Església! Però n’estem avergonyits d'aquests escàndols, d'aquestes derrotes de sacerdots, de bisbes, de laics? La Paraula de Déu en aquells escàndols era estranya; en aquells homes i en aquelles dones de la Paraula de Déu era estranya! Ells no tenien una relació amb Déu! Tenien una posició en l'Església, una posició de poder, fins i tot una de comoditat. Però la Paraula de Déu, no!' Però, jo porto una medalla', 'porto la Creu'... Sí, com aquells que portaven l'arca! Sense la relació viva amb Déu i amb la Paraula de Déu! Això em recorda les paraules de Jesús per aquells per als quals vénen els escàndols... I vet aquí ve l'escàndol: un decaïment de tot el poble de Déu, fins a la debilitat i la corrupció dels sacerdots".
El papa Francesc conclou la seva homilia dirigint els seus pensaments al poble de Déu:
"Pobre gent! Pobre gent! No donem per menjar el pa de la vida, no donem menjar –en aquests casos– la veritat! I fins i tot ens alimentem menjant enverinat, moltes vegades! 'Desperta, perquè dormi el Senyor'. Que aquesta sigui la nostra pregària! "Desperteu! No ens rebutgis per sempre! Per què amagues el teu rostre? Per què t'oblides de la nostra aflicció i opressió?'. Demanem al Senyor que no oblidem mai la Paraula de Déu, que és viva, que entri en el nostre cor i no oblidem mai el poble sant fidel de Déu, que ens demana un menjar autèntic".
Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.