"El do d’aconsellar els fills és un do de Déu"

Audiència general del Papa Francesc a Sant Pere del Vaticà. Dimecres 7 de maig de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

Hem escoltat en la lectura d’aquell fragment del llibre dels Salms que diu: “El Senyor m’ha donat consell, fins i tot de nit el meu cor m’instrueix” (Sal 16, 7). I aquest és un altre do de l’Esperit Sant: el do del consell. Vegem com n’és d’important; en els moments més delicats, poder comptar amb els suggeriments de persones assenyades i que ens volen bé. Ara, mitjançant el do del consell, és el mateix Déu, amb el seu Esperit, qui il•lumina el nostre cor tant com per a fer-nos comprendre la manera justa de parlar i de comportar-nos i la vida que hem de seguir. Però com actua aquest do en nosaltres?

1. En el moment en el qual l’acollim i l’hostatgem en el nostre cor, l'Esperit Sant comença de prompte a fer-nos sensibles a la seva veu i a orientar els nostres pensaments, els nostres sentiments i les nostres intencions segons el cor de Déu. Al mateix temps, ens porta sempre a girar l’esguard interior sobre Jesús, com a model de la nostra manera d’actuar i de relacionar-nos amb Déu Pare i amb els germans. El consell, llavors, és el do amb el qual l’Esperit Sant fa capaç la nostra consciència de fer una tria concreta en comunicació amb Déu, segons la lògica de Jesús i del seu •Evangeli. D’aquesta manera, l’esperit ens fa créixer interiorment, ens fa créixer amb la comunitat i ens ajuda a no caure en mans de l’egoisme i de la pròpia forma de veure les coses. Així l’Esperit ens ajuda a créixer i també a viure en comunitat. La condició essencial per conservar aquest do, és la pregària. Sempre tornem al mateix tema: la pregària! Però és tan important la pregària. Pregar amb les pregàries que tots sabem des de petits, però també pregar amb les nostres paraules. Pregar al Senyor: “Senyor, ajuda’m, aconsella’m, què he de fer ara?”. I amb la pregària fem espai amb la finalitat de que l’Esperit vingui i ens ajudi en aquell moment, ens aconselli sobre allò que hem de fer. La pregària! No oblideu mai la pregària! Mai!, Ningú, ningú se n’adona quan preguem a l’autobús, pel carrer: preguem en silenci amb el cor. Aprofitem aquests moments per a pregar, perquè l’Esperit ens doni el do del consell.

2. En la intimitat amb Déu i en l'escolta de la seva Paraula, poc a poc deixem a part la nostra lògica personal, dictada la majoria de les vegades per les nostres clausures, pel nostre prejudicis i per les nostres ambicions, i aprenem, en canvi, a demanar al Senyor: quin és el teu desig?, quina és la teva voluntat? Què és el que t’agrada?. D’aquesta manera, madura en nosaltres una sintonia profunda, quasi connatural amb l’Esperit i s’experimenta com en són de certes les paraules de Jesús citades en l’Evangeli de Mateu: “No us preocupeu de com o de què direu, perquè us serà donat en aquell moment allò que haureu de dir; de fet, no sereu vosaltres els qui parlareu, serà l’Esperit del vostre Pare el qui parlarà per vosaltres (Mt 10, 19-20)

És l’Esperit qui aconsella però nosaltres hem de donar-li espai perquè ens pugui aconsellar. I donar espai és pregar, pregar perquè Ell vingui i ens ajudi sempre.

3. Com tots els altres dons de l’Esperit, així doncs, també el consell constitueix un tresor per a tota la comunitat cristiana. El Senyor no ens parla tan sols en la intimitat del cor, ens parla, sí, però no tan sols allí, ens parla a través de la veu i dels testimoniatges dels germans. És realment un gran do el poder trobar homes i dones de fe que, sobretot en els moments més complicats i importants de la nostra vida, ens ajudin a il·luminar el nostre cor i a reconèixer la voluntat del Senyor!.

Recordo una vegada al santuari de Luján, jo era al confessionari, i al davant hi havia una llarga cua. Hi havia també un noiet tot modern, amb arracades i tatuatges, totes aquestes coses... I venia per dir-me el que li passava. Era un problema greu, difícil. I em va dir: He explicat tot això a la meva mare i ella m’ha dit: ves a la Mare de Déu i Ella et dirà el que has de fer. Vet aquí una dona que tenia el do del consell. No sabia com sortir-se’n del problema del fill però li va indicar el camí just; ves a la Mare de Déu i Ella et dirà. Aquest és el do del consell. Aquella dona humil, senzilla, va donar al fill el millor consell. De fet, aquell noi em va dir: he mirat la Mare de Déu i he sentit que he de fer això, això i això... Jo no vaig haver de parlar, ho havia ja fet la seva mare i el mateix noi. Aquest és el do del consell. Vosaltres mares que teniu aquest do, demaneu-lo per als vostres fills. El do d’aconsellar els fills és un do de Déu.

Estimats amics, el Salm 16, que hem escoltat, ens invita a pregar amb aquestes paraules:"Beneeixo el Senyor que m’ha donat consell, també de nit el meu ànim m’instrueix. Poso sempre davant meu el Senyor, és a la meva dreta, no podré flaquejar” (vv. 7-8). Que l’Esperit pugui sempre infondre en el vostre cor aquesta certesa i omplir-vos així del seu consol i de la seva pau! Demaneu sempre el do del consell.

Traducció: Amèlia Muñoz –Catalunya Religió