Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

En la missa d’aquest  matí a Casa Santa Marta, Francesc ens exhorta a ser misericordiosos com Jesús i no a condemnar els altres, posant Crist "al centre" de la nostra vida

Demanem a Jesús que protegeixi sempre “amb la seva misericòrdia i perdó" la nostra Església", que com a mare és santa, però plena de fills pecadors com nosaltres ". Aquesta és la pregària del Papa en la missa del matí a la Casa Santa Marta, en reflexionar sobre la primera carta de Sant Pau als Corintis, i en l'Evangeli d'avui de Lluc centrat en les paraules de Jesús: li són perdonats els seus molts pecats, perquè ha estimat molt.

Jesús mira el petit gest d'amor

El Pontífex emmarca immediatament "tres grups de persones" en les lectures d'avui: Jesús i els seus deixebles; Pau i la dona, una de les que el destí d’ella- recorda Francesc era "de ser visitada d’amagat", també pels "fariseus", o "lapidada"; i els doctors de la Llei. Francesc posa de relleu com la dona es presenta "amb amor, amb molt amor per a Jesús", no amagant de "ser pecadora". El mateix es pot dir de Pau, que afirma: "Perquè jo us vaig transmetre el mateix ensenyament que havia rebut: Que Crist  morí pels nostres pecats." Tots dos, per tant, buscaven Déu "amb amor, però amb amor a mitges". Pau perquè - explica - "pensava que l'amor era una llei i el seu cor estava tancat a la revelació de Jesucrist, perseguia els cristians, però pel zel de la llei, per aquest amor no madur”. I la dona cercava l’amor, "el petit amor". Els fariseus per tant comenten, però Jesús ho explica:

"A aquesta dona li ha estat perdonat molt perquè ha estimat molt". "Però com estimar? Aquestes no saben estimar ". busquen l’amor. I Jesús, parlant d'aquestes, diu:-una vegada havia dit-, que estaran davant nostre, en el Regne del Cel”. "Però, quin escàndol ..." - els fariseus: "però aquesta gent!" Jesús mira el petit gest d'amor, el petit gest de bona voluntat, i el pren i el porta endavant. Aquesta és la misericòrdia de Jesús: sempre perdona, sempre rep.

L "escàndol" dels hipòcrites

Pel que es refereix als "doctors de la Llei", Francesc far notar que "tenen una comportament que només els hipòcrites sovint utilitzen: s’escandalitzen". I diuen:

"Però mira, quin escàndol! No es pot viure així! Hem perdut els valors ... Ara tothom té dret a entrar a l'església, fins i tot els divorciats, tothom. Però a on anem a parar? "L'escàndol dels hipòcrites. Aquest és el diàleg entre ‘amor gran que ho perdona tot, l'amor de Jesús l’amor a mitges” de Pablo i d’ aquesta senyora, i també el nostre, que és un amor incomplet, perquè cap de nosaltres és sant canonitzat. Diguem la veritat. I la hipocresia: la hipocresia dels "justos", dels "purs", dels que es creuen salvats pels seus propis mèrits externs.

En la història, Església perseguida pels hipòcrites

Jesús reconeix com aquestes persones ho mostren exteriorment "tot bonic" - parla de "sepulcres blanquejats" - però per dins "putrefactes" i la podrits.

I l'Església quan camina en la història, és perseguida pels hipòcrites: hipòcrites per dins i per fora. El dimoni no té res a fer amb els pecadors penedits, perquè miren a Déu i diuen: "Senyor soc un pecador, ajuda’m". I el dimoni és impotent, però és coratjós amb els hipòcrites. És coratjós i els utilitza per destruir, destruir les persones, destruir la societat, destruir l'Església. El cavall de batalla del diable és la hipocresia, perquè és un mentider: es mostra com un príncep potent i bonic, i per dins és un assassí.

El Pontífex ens insta, doncs, a no oblidar que Jesús perdona, rep, utilitza misericòrdia, "una paraula tant sovint oblidada quan difamem els altres". La invitació és llavors "ser misericordiós, com Jesús, i no condemnar els altres. Jesús al centre ". De fet, Crist perdona ja sigui a Pau, "pecador, perseguidor, però amb un amor a mitges", ja sigui a la dona, "pecadora, malgrat que aquesta amb un amor incomplet". Només d'aquesta manera es pot trobar el "veritable amor", que és Jesús, mentre que els hipòcrites son incapaços de trobar l’amor perquè tenen el cor tancat".

Traducció de Pere Prat Serra