Vés al contingut

Discurs del papa Francesc en la visita als refugiats de Lesbos

"Hem vingut per atreure l'atenció del món davant aquesta greu crisi humanitària i per implorar-ne la solució "

Lesbos, 16 d'abril de 2016

Estimats germans i germanes

He volgut estar avui amb vosaltres. Vull dir-vos que no esteu sols. En aquestes setmanes i mesos, heu patit molt en la vostra recerca d'una vida millor. Molts de vosaltres us heu vist obligats a fugir de situacions de conflicte i persecució, sobretot pel bé dels vostres fills, pels vostres petits. Heu fet grans sacrificis per les vostres famílies. Coneixeu el patiment de deixar tot el que estimeu i, potser el més difícil, no saber què us depararà el futur. Són molts els que com vosaltres esperen en camps o ciutats, amb l'esperança de construir una nova vida en aquest continent.

He vingut aquí amb els meus germans, el Patriarca Bartomeu i l'Arquebisbe Jeroni, senzillament per estar amb vosaltres i escoltar les vostres històries. Hem vingut per atreure l'atenció del món davant aquesta greu crisi humanitària i per implorar-ne la solució. Com a homes de fe, volem unir les nostres veus per parlar obertament en el vostre nom. Esperem que el món presti atenció a aquestes situacions de necessitat tràgica i veritablement desesperades, i respongui d'una manera digna de la nostra humanitat comuna.

Déu va crear la humanitat per ser una família; quan un dels nostres germans i germanes pateix, tots estem afectats. Tots sabem per experiència amb quina facilitat alguns ignoren els patiments dels altres o, fins i tot, arriben a aprofitar-se de la seva vulnerabilitat. Però també som conscients que aquestes crisis poden despertar el millor de nosaltres. Ho heu comprovat amb vosaltres mateixos i amb el poble grec, que ha respost generosament a les vostres necessitats malgrat les seves pròpies dificultats. També ho heu vist en moltes persones, especialment en els joves provinents de tot Europa i del món que han vingut per ajudar-vos. Sí, encara queda molt per fer. Però donem gràcies a Déu perquè mai ens deixa sols en el nostre patiment. Sempre hi ha algú que pot estendre la mà per ajudar-nos.

Aquest és el missatge que us vull deixar avui: No perdeu l'esperança! El major do que ens podem oferir és l'amor: una mirada misericordiosa, la sol·licitud per escoltar-nos i entendre'ns, una paraula d'alè, una oració. Tant de bo pugueu intercanviar mútuament aquest do. A nosaltres, els cristians, ens agrada explicar l'episodi del Bon Samarità, un foraster que va veure un home en necessitat i immediatament es va aturar per ajudar-lo. Per a nosaltres, és una paràbola sobre la misericòrdia de Déu, que s'ofereix a tots, perquè Déu és «tot misericòrdia». És també una crida per mostrar aquesta mateixa misericòrdia als necessitats. Tant de bo que tots els nostres germans i germanes en aquest continent, com el Bon Samarità, vinguin a ajudar-vos amb aquell esperit de fraternitat, solidaritat i respecte per la dignitat humana, que els ha distingit al llarg de la història.

Estimats germans i germanes, que Déu us beneeixi a tots i, de manera especial, als vostres fills, als ancians i aquells que pateixen en el cos i en l'esperit. Una abraçada a tots amb afecte. Sobre vosaltres i els que us acompanyen, invoco els dons divins de fortalesa i pau.

Discurs del papa Francesc en la pregària ecumènica per les víctimes de l'emigració

"Només qui serveix amb amor construeix la pau"

Lesbos, 16 d'abril de 2016

Des que Lesbos s'ha convertit en un lloc d'arribada per a molts emigrants a la recerca de pau i dignitat, he tingut el desig de venir aquí. Avui, agraeixo a Déu que m'ho hagi concedit. I agraeixo al President Paulopoulos haver-me convidat, al costat del Patriarca Bartomeu i l'Arquebisbe Geroni.

Voldria expressar la meva admiració pel poble grec que, tot i les greus dificultats que ha d'afrontar, ha sabut mantenir obert el seu cor i les portes. Moltes persones senzilles han ofert el poc que tenien per compartir-ho amb els que no tenien de tot. Déu recompensarà aquesta generositat, així com la d'altres nacions veïnes, que des del primer moment han acollit amb gran disponibilitat a molts emigrants forçats.

És també una benedicció la presència generosa de tants voluntaris i de nombroses associacions, les quals, juntament amb les diferents institucions públiques, han portat i estan portant la seva ajuda, manifestant d'una manera concreta la seva fraterna proximitat.

Voldria renovar avui el vehement crida a la responsabilitat ia la solidaritat davant d'una situació tan dramàtica. Molts dels refugiats que es troben en aquesta illa i en altres parts de Grècia estan vivint en unes condicions crítiques, en un clima d'ansietat i de por, de vegades de desesperació, per les dificultats materials i la incertesa del futur.

La preocupació de les institucions i de la gent, tant aquí a Grècia com en altres països d'Europa, és comprensible i legítima. No obstant això, no hem d'oblidar que els emigrants, abans que números són persones, són rostres, noms, històries. Europa és la pàtria dels drets humans, i qualsevol que posi peu a terra europeu hauria de poder experimentar-ho. Així serà més conscient de la necessitat de respectar-los i defensar-los. Malauradament, alguns, entre ells molts nens, no han aconseguit ni tan sols arribar: han perdut la vida al mar, víctimes d'un viatge inhumà i sotmesos a les vexacions de botxins infames.

Vosaltres, habitants de Lesbos, demostreu que en aquestes terres, bressol de la civilització, segueix bategant el cor d'una humanitat que sap reconèixer per sobre de tot al germà i a la germana, una humanitat que vol construir ponts i rebutja la il·lusió d'aixecar murs per tal de sentir-se més segurs. En efecte, les barreres creen divisió, en lloc d'ajudar al veritable progrés dels pobles, i les divisions, abans o després, provoquen enfrontaments.

Per ser realment solidaris amb qui es veu obligat a fugir de la seva pròpia terra, cal esforçar-se a eliminar les causes d'aquesta dramàtica realitat: no n'hi ha prou amb limitar-se a sortir al pas de l'emergència del moment, sinó que cal desenvolupar polítiques de gran abast, no unilaterals. En primer lloc, cal construir la pau allà on la guerra ha portat mort i destrucció, i impedir que aquest càncer es propagui a altres parts. Per a això, cal oposar-se fermament a la proliferació i al tràfic d'armes, i les seves trames sovint ocultes; cal deixar sense suports a tots els que conceben projectes d'odi i de violència. Per contra, s'ha de promoure sense descans la col·laboració entre els països, les organitzacions internacionals i les institucions humanitàries, no aïllant sinó sostenint als que afronten l'emergència. Amb aquesta perspectiva, renovo la meva esperança en que tingui èxit la primera Cimera Humanitària Mundial, que tindrà lloc a Istanbul el mes vinent.

Tot això només ho podem fer junts: junts es poden i s'han de buscar solucions dignes de l'home a la complexa qüestió dels refugiats. I per això és també indispensable l'aportació de les esglésies i comunitats religioses. La meva presència aquí, juntament amb el Patriarca Bartomeu i l'Arquebisbe Geroni, és un testimoni de la nostra voluntat de seguir cooperant perquè aquest desafiament crucial es converteixi en una oportunitat, no de confrontació, sinó de creixement de la civilització de l'amor.

Estimats germans i germanes, davant les tragèdies que colpegen a la humanitat, Déu no és indiferent, no està lluny. Ell és el nostre Pare, que ens sosté en la construcció del bé i en el rebuig al mal. No només ens dóna suport, sinó que, en Jesús, ens ha indicat el camí de la pau. Davant del mal del món, ell es va fer el nostre servidor, i amb el seu servei d'amor ha salvat el món. Aquesta és la veritable força que genera la pau. Només qui serveix amb amor construeix la pau. El servei ens fa sortir de nosaltres mateixos per tenir cura dels altres, no deixa que les persones i les coses es destrueixin, sinó que sap protegir-les, superant la dura crosta de la indiferència que ennuvola la ment i el cor.

Gràcies a vosaltres, perquè sou els custodis de la humanitat, perquè us feu càrrec amb tendresa de la carn de Crist, que pateix al més petit dels germans, famolenc i foraster, i que vosaltres heu acollit (cf. Mt 25,35 ).

Pregària del papa Francesc

Déu de Misericòrdia,

et demanem per a tots els homes, dones i nens

que han mort després d'haver deixat la seva terra,

buscant una vida millor.

Encara que moltes de les seves tombes no tenen nom,

per a tu cada un és conegut, estimat i predilecte.

Que mai no els oblidem,

sinó que honrem el seu sacrifici amb obres més que amb paraules.

Et confiem als qui han realitzat aquest viatge,

afrontant la por, la incertesa i la humiliació,

per arribar a un lloc de seguretat i d'esperança.

Així com tu no vas abandonar al teu Fill

quan Josep i Maria el van portar a un lloc segur,

mostra't proper a aquests fills teus

mitjançant la nostra tendresa i protecció.

Fes que, amb la nostra atenció cap a ells,

promoguem un món en el qual ningú es vegi forçat a deixar casa

i tothom puguin viure en llibertat, dignitat i pau.

Déu de misericòrdia i Pare de tots,

Desvetlla'ns del son de la indiferència,

obre els nostres ulls als seus patiments

i allibera'ns de la insensibilitat, fruit del benestar mundà

i del tancar-nos en nosaltres mateixos.

Il·lumina tots, a les nacions, comunitats i a cada un de nosaltres,

perquè reconeguem com els nostres germans i germanes

als que arriben a les nostres costes.

Ajuda'ns a compartir amb ells les benediccions

que hem rebut de les teves mans i a reconèixer que junts,

com una única família humana,

som tots emigrants, viatgers d'esperança cap a Tu,

que ets la nostra veritable casa,

allà on tota llàgrima serà eixugada,

on estarem a la pau i segurs en la teva abraçada.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.