En l'homilia de la Casa Santa Marta, el Papa ens recorda la fidelitat de Déu: el Sagrament de la Penitència no és com anar a la tintoreria per treure el que és brut, sinó per rebre l'abraçada d'amor del Senyor.
El Senyor és fidel, no s’oblida de nosaltres: això ens insta a exultar en l’esperança. A les portes de la Setmana Santa, l'Església ens fa reflexionar sobre l'amor fidel de Déu, ho fa recordant aquest matí l'homilia de la Missa a Casa Santa Marta. El Senyor "sempre s’ha recordat de la seva aliança", ho diu així el salm responsorial, així com la primera lectura, treta del llibre del Gènesi (Gn 17,3-9), que descriu l'episodi de l’aliança de Déu amb Abraham. Una aliança que es prolongarà en la història del poble, malgrat els pecats i la idolatria.
L'amor entranyable de Déu com el d'un pare i d’una mare
El Senyor , de fet, té un "amor entrenyable" que no pot oblidar. Per fer-ho entendre, el Papa recorda que a l'Argentina per al Dia de la Mare es regala a la pròpia mare la flor anomenada "no t'oblidis de mi", que té dos colors: un blau suau, per a les mares que viuen, i violeta, per les mares difuntes:
Aquest és l'amor de Déu, com el de la mare. Déu no s'oblida de nosaltres. Mai. No pot, és fidel a la seva aliança. Això ens dona seguretat. Per part nostra podem dir, "Però, la meva vida és tan dolenta ... Tinc aquest problema, soc un pecador, una pecadora ..." Ell no s’oblida de tu, perquè té aquest amor entranyable, i és pare i mare.
El sagrament de Penitència no és com anar a la tintoreria
Es tracta, per tant, d’una fidelitat que condueix a l'alegria, assenyala Francesc. Igual que amb Abraham, la nostra alegria és exultar en l'esperança perquè cadascú de nosaltres sap que no som fidels però Déu sí que ho és, insisteix el Papa. N’hi ha prou en pensar en l'experiència del bon lladre .:
El Déu fidel no pot negar-se, a si mateix, no pot negar el seu amor, no pot negar el seu poble, no pot negar-nos perquè ens estima. Aquesta és la fidelitat de Déu. Quan ens acostem al sagrament de la penitència, però per favor: no pensen que anem a la tintoreria a eliminar el que és brut. No. Anem a rebre l'abraçada d'amor d'aquest Déu fidel, que sempre ens espera. Sempre.
La nostra alegria és exultar en l’esperança
El Papa fa, llavors, referència a l’Evangeli d'avui (Jn 8,51 a 59) en el que es diu que els doctors de la Llei van agafar pedres per tirar-les contra Jesús. Es parla de pedres per matar, per "enfosquir la veritat de la resurrecció". I, com a conclusió, el Papa torna a l'exhortació central d'aquesta homilia:
Ell és fidel, ell em coneix, ell m'estima. Mai no em deixarà sol. Em porta amb la mà. Què mes puc voler? Quina cosa de més? Què he de fer? Exulta en esperança. Exulta en l’ esperança, perquè el Senyor t’estima com a pare i com a mare.
Traducció per Pere Prat Serra
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.