"Deixeu-vos consolar pel Senyor!"

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 7 de desembre de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

Aquest diumenge marca la segona etapa d'Advent, un temps fantàstic que desperta en nosaltres l'espera del retorn de Crist i la memòria de la seva vinguda històrica. La litúrgia d'avui ens presenta un missatge ple d’esperança. És la invitació del Senyor expressada pel profeta Isaïes: "Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu" (Is 40,1).

Amb aquestes paraules s'obre el Llibre de la consolació, en el qual el profeta dirigeix al poble en l'exili l'anunci joiós de l'alliberament. El temps de tribulació ha acabat; el poble d'Israel pot mirar amb confiança cap el futur: li espera per fi el retorn a la pàtria. Per això la invitació és deixar-se consolar pel Senyor.

Isaïes es dirigeix a gent que ha travessat per un període obscur, que ha patit una prova molt dura; però ara ha arribat el temps de la consolació. La tristesa i la por poden deixar lloc a l'alegria, perquè el Senyor mateix guiarà el seu poble pel camí de l'alliberament i de la salvació. De quina manera ho farà tot això? Amb la sol·licitud i la tendresa d'un pastor que té cura del seu ramat. Ell de fet donarà unitat i seguretat al ramat, el farà pasturar, reunirà en el seu corral segur les ovelles disperses, prestarà especial atenció a les més fràgils i dèbils (v. 11). Aquesta és l'actitud de Déu cap a nosaltres les seves criatures. D'aquí que el profeta convida l'oient -inclosos nosaltres, avui- per difondre entre el poble aquest missatge d'esperança: que el Senyor ens consola. I deixar espai per la consolació que ve del Senyor.

Però no podem ser missatgers de la consolació de Déu si nosaltres no experimentem en primer lloc l'alegria de consolats i estimats per Ell. Això succeeix especialment quan escoltem la seva Paraula, l'Evangeli, que hem de portar a la butxaca: no oblidar això! L'Evangeli a la butxaca o a la bossa, per llegir-lo de manera continuada. I això ens dóna consol quan estem en l'oració silenciosa a la seva presència, quan ens trobem amb ell a l'Eucaristia o en el sagrament del perdó. Tot això ens consola.

Així deixem que la invitació d'Isaïes -"Consoleu, consoleu el meu poble"- ressoni en el nostre cor en aquest Advent. Avui hi ha necessitat de persones que siguin testimonis de la misericòrdia i de la tendresa del Senyor, que sacseja els resignats, reanima els desconfiats, encén el foc de l'esperança. Ell encén el foc de l'esperança! No nosaltres. Moltes situacions requereixen la nostra testimoniança consoladora. Ser persones alegres, consolades. Penso en aquells que estan oprimits per sofriments, injustícies i prepotències; a tots els que són esclaus del diner, del poder, de l'èxit, de la mundanitat. Pobrets! Tenen la consolació trucada, no la veritable consolació del Senyor! Tots estem cridats a consolar els nostres germans, donant testimoni que només Déu pot eliminar les causes dels drames existencials i espirituals. Ell pot fer-ho! És potent!

El missatge d'Isaïes, que ressona en aquest segon diumenge d'Advent, és un bàlsam sobre les ferides i un estímul per preparar diligentment el camí del Senyor. El profeta, de fet, parla avui als nostres cors per dir-nos que Déu oblida els nostres pecats i ens consola. Si nosaltres confiem a Ell amb cor humil i penedit, Ell enderrocarà els murs del mal, omplirà els forats de les nostres omissions, aplanarà les dosis d'orgull i de vanitat, i obrirà el camí de l’encontre amb ell. És curiós, però moltes vegades tenim por de la consolació, de ser consolats. Així, ens sentim més segurs en la tristesa i en la desolació. Sabeu per què? Per què en la tristesa ens sentim gairebé protagonistes. Pel contrari en la consolació és l'Esperit Sant el protagonista! És Ell que ens consola, és Ell qui ens dóna el coratge per sortir de nosaltres mateixos. És Ell que ens porta a la font de la veritable consolació, és a dir el Pare. I aquesta és la conversió. Si us plau, deixeu-vos consolar pel Senyor! Deixeu-vos consolar pel Senyor!

La Mare de Déu és el "camí" que Déu mateix ha disposat per venir al món. Confiem en Ella l'espera de la salvació i de pau per a tots els homes i dones del nostre temps.

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió