Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 7 de maig de 2013
Comentant la primera lectura del dia, un fragment del capítol 16 dels Fets dels Apòstols, el papa Francesc ha dit que un cristià que sempre es queixa no pot ser un bon cristià. Tal com Jesús va recórrer el camí de la Passió amb paciència, també els cristians, doncs, hem de saber fer front a les dificultats pacientment i amb la pau en el cor.
“Ser pacients: és el camí que Jesús ens ensenya a nosaltres, els cristians. Ser pacients... Això no vol dir pas estar tristos. No, no, és una altra cosa! Això vol dir suportar, carregar el pes de les dificultats, el pes de les contradiccions, el pes de les tribulacions. Aquesta és una actitud cristiana, suportar, ser pacients. A la Bíblia es fa servir una paraula grega, però plena de significat, la hypomoné: suportar en la vida el treball de cada dia, les contradiccions, les tribulacions, tot això. Pau i Siles suporten les tribulacions, les humiliacions. També Jesús les va suportar, va ser pacient. Això és un procés – permeteu-me la paraula ‘procés’-, un procés de maduresa cristiana a través del camí de la paciència. Un procés llarg, que no es fa d’un dia per l’altre, es fa durant tota la vida per arribar a la maduresa cristiana. És com el bon vi”.
El papa ha recordat com hi havia molts màrtirs feliços, per exemple els màrtirs de Nagasaki, que s’ajudaven entre ells, “esperant el moment de la mort”. D’alguns màrtirs es deia que “anaven al martiri” com a una “festa de noces”. El cristià que suporta, però, no manifesta una actitud masoquista. És una actitud que porta al “camí de Jesús”.
“Quan les coses van mal dades, arriben moltes temptacions. Per exemple, la queixa: ‘I un cristià que es queixa contínuament, deixa de ser un bon cristià: és el senyor o la senyora gemegós, no? Perquè sempre es queixa per tot, no? El silenci a l’hora de suportar, el silenci en la paciència. Aquell silenci de Jesús: Jesús en la seva Passió no va parlar gaire, només va dir dues o tres paraules necessàries... Però tampoc no es tracta d’un silenci trist: el silenci de suportar la Creu no és un silenci trist. És dolorós, sovint molt dolorós, però no és trist. El cor és en pau. Pau i Siles pregaven en pau. Patien, perquè diu que després l’escarceller els va rentar les llagues – tenien llagues! – però ho suportaven en pau. Aquest camí a l’hora de suportar ens fa aprofundir en la pau cristiana, ens fa forts en Jesús”.
Per això el cristià està cridat a suportar com Jesús ho va fer, “sense queixes, en pau”. I la “paciència renova la nostra joventut”.
“El pacient és aquell qui a la llarga és més jove! Pensem en la gent gran de les residències, els qui han suportat molt durant la pròpia vida. Mirem-los els ulls, ulls joves. Tenen un esperit jove i una renovada joventut. I el Senyor ens convida a això: a aquesta renovada joventut pasqual pel camí de l’amor, de la paciència, de la suportació de les tribulacions i també –permeteu-me- de suportar-nos els uns als altres. Perquè això ho hem de fer també amb caritat i amb amor, perquè si jo t’he de suportar a tu, estic segur que tu em suportes a mi, i així anem endavant en el camí de Jesús. Demanem al Senyor la gràcia de la paciència cristiana que ens dóna pau, que sapiguem suportar les coses amb un bon cor, de manera joiosa, per arribar a ser cada vegada més joves, com el bon vi: més joves en aquesta renovada joventut pasqual de l’esperit. Que així sigui”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.