Àngelus del Papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 14 de setembre de 2014
Estimats germans i germanes, bon dia!
El 14 de setembre l’Església celebra la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. Alguna persona que no sigui cristiana podria preguntar-se: per què “exaltar” la creu? Li podem respondre que nosaltres no exaltem una creu qualsevol, o totes les creus: exaltem la Creu de Jesús, perquè en ella s’hi ha revelat al màxim l’amor de Déu per la humanitat. És el que ens recorda l’Evangeli de Joan en la litúrgia d’avui: «Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill Unigènit» (3,16). El Pare ha “donat” el Fill per salvar-nos, i això ha comportat la mort de Jesús, i la mort en creu. Per què? Per què ha estat necessària la Creu? Per la gravetat del mal que ens mantenia esclaus. La Creu de Jesús expressa ambdues coses: tota la força negativa del mal, i tota la suau omnipotència de la misericòrdia de Déu. La Creu sembla declarar la fallida de Jesús, però en realitat marca la seva victòria. En el Calvari, els que se’n burlaven li deien: “Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu” (cfr Mt 27,40). Però en realitat era el contrari: perquè era el Fill de Déu Jesús era allà, sobre la creu, fidel fins a la fi al designi d’amor del Pare. I per això Déu ha «exaltat» Jesús (Fil 2,9), donant-li una reialesa universal.
I quan mirem la Creu on Jesús ha estat clavat, contemplem el senyal de l’amor, de l’amor infinit de Déu a cadascun de nosaltres i l'arrel de la nostra salvació. D’aquella Creu brolla la misericòrdia del Pare que abraça el món sencer. Mitjançant la Creu de Crist el maligne ha estat vençut, la mort ha estat derrotada, ens ha estat donada la vida, tornem a tenir esperança. Això és important: mitjançant la Creu de Crist tornem a tenir esperança. La Creu de Jesús és la nostra única veritable esperança! És per això que l’Església “exalta” la santa Creu, i per això nosaltres els cristians beneïm amb el senyal de la creu. És a dir, nosaltres no exaltem les creus, sinó la Creu gloriosa de Jesús, senyal de l’amor immens de Déu, senyal de la nostra salvació i camí vers la Resurrecció. Aquesta és la nostra esperança.
Mentre contemplem i celebrem la santa Creu, pensem amb emoció en tants dels nostres germans i germanes que són perseguits i morts a causa de llur fidelitat a Crist. Això succeeix especialment on la llibertat religiosa encara no està garantida o plenament realitzada. Però també succeeix en Països i ambients que en principi protegeixen la llibertat i els drets humans, però on concretament els creients, i especialment els cristians, troben limitacions i discriminacions. Per això avui els recordem i preguem de manera especial per ells.
Al Calvari, al peu de la creu, hi havia la Verge Maria (cf Jo 19,25-27). És la Verge dels Dolors, que demà celebrarem en la litúrgia. A Ella li encomano el present i el futur de l’Església, perquè tots sapiguem sempre descobrir i acollir el missatge d’amor i de salvació de la Creu de Jesús. Li encomano especialment les parelles d’esposos que he tingut la joia d’unir en matrimoni aquest matí, a la Basílica de Sant Pere.
Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.