Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència General 18 d’abril 2018

Catequesi sobre el Baptisme. 2. El signe de la fe cristiana

Estimats germans i germanes, bon dia!

Continuem en aquest Temps de Pasqua, les catequesis sobre el Baptisme. El significat del Baptisme es destaca clarament en la seva celebració, per això pararem atenció sobre els elements de la celebració. Considerant els gestos i les paraules de la litúrgia podem comprendre la gràcia i el compromís d’aquest Sagrament, que sempre s’han de redescobrir. Recordem això en l’aspersió amb l’aigua beneïda que es pot fer el diumenge en començar la Missa, així com en la renovació de les promeses baptismals durant la Vetlla Pasqual. De fet, el que succeeix en la celebració del Baptisme desvetlla una dinàmica espiritual que passa per tota la vida dels batejats; és l’inici d’un procés que permet de viure units a Crist en l’Església. Per tant, tornar a la font de la vida cristiana ens porta a comprendre millor el do rebut el dia del nostre Baptisme i a renovar el compromís de respondre-hi en la condició en què avui ens trobem. Renovar el compromís, comprendre millor aquest do, que és el Baptisme, i recordar el dia del nostre Baptisme. Dimecres passat us vaig demanar a cada un de vosaltres de fer els deures a casa, recordar el dia del Baptisme, el dia que vau ser batejats. Sé que alguns de vosaltres ho sabeu, d’altres no; els que no ho saben que ho preguntin als familiars, a aquelles persones, als padrins i a les padrines...pregunteu: “Quina és la data del meu baptisme?” Perquè el Baptisme és com un renaixement, és com si fos un segon aniversari. Ho heu entès? Feu aquests deures a casa, pregunteu: “Quina és la data del meu Baptisme?”.

En primer lloc, en el ritu d’acolliment, es pregunta el nom del candidat, perquè el nom indica la identitat d’una persona. Quan ens presentem diem de seguida el nostre nom: “Em dic així”, així per sortir de l’anonimat, l’anònim és el que no té nom. Per sortir de l’anonimat diem de seguida el nostre nom. Sense nom som desconeguts, sense drets ni deures. Déu ens crida a cadascú pel nom, ens estima individualment, en la concreció de la nostra història. El Baptisme encén la vocació personal a viure com a cristians, que es desenvoluparà durant tota la vida. I implica una resposta personal i no manllevada, amb un “copia i enganxa”. La vida cristiana de fet s’entrellaça amb una sèrie de crides i de respostes: Déu continua pronunciant el nostre nom al llarg dels anys, fent ressonar de mil maneres la seva crida a convertir-nos segons el seu Fill Jesús. Així doncs el nom és important! És molt important! Els pares pensen el nom que volen donar al fill abans del seu naixement: això forma part també de l’espera d’un fill que, amb el seu propi nom, tindrà la seva identitat original, fins i tot per a la vida cristiana unida a Déu.

Per descomptat, ser cristians és un do que ve des de dalt (cf. Jn 3,3-8). La fe no es pot comprar, sinó demanar-la i rebre-la certament com un do. “Senyor, dona’m el do de la fe”, és una pregària bonica! “Fes que tingui fe”, és una pregària bonica. Demaneu-la com un do, però no es pot comprar, es demana. De fet, «el Baptisme és el sagrament d’aquella fe, amb què els homes, il·luminats per la gràcia de l’Esperit Sant, responen a l’Evangeli de Crist» (Ritu del Baptisme dels Infants, Introd. gen., n. 3). A desvetllar i a desenvolupar una fe sincera en resposta a l’Evangeli tendeix la formació dels catecúmens i la preparació dels pares, com escoltar la Paraula de Déu en la mateixa celebració del Baptisme.

Si els catecúmens adults manifesten en primera persona el que volen rebre com a do de l’Església, els infants són presentats pels pares, amb els padrins. El diàleg amb ells, els permet expressar la voluntat de rebre el Baptisme i a l’Església la intenció de celebrar-lo. «Expressió de tot això és el senyal de la creu, que el celebrant i els pares tracen sobre el front dels infants» (Ritu del Baptisme dels Infants, Introd., n. 16). «El signe de la creu expressa el segell de Crist sobre aquell qui està a punt de fer-se seu i significa la gràcia de la redempció que Crist ens ha adquirit mitjançant la seva creu» (Catecisme de l’Església Catòlica, 1235). En la cerimònia fem sobre els infants el signe de la creu. Però m’agradaria tornar a un tema del que ja us vaig parlar. Els nostres infants saben fer bé el senyal de la creu? Tantes vegades he vist nens que no saben fer el senyal de la creu. I vosaltres, pares, mares, avis, àvies, padrins, padrines, heu d’ensenyar a fer bé el senyal de la creu perquè és repetir el que es va fer en el Baptisme. Ho heu entès bé? Ensenyeu als infants a fer bé el senyal de la creu. Si ho aprenen de petits, ho faran bé després de grans.

La creu és el distintiu que manifesta qui som: el nostre parlar, pensar, mirar, treballar està sota el signe de la creu, o sigui sota el signe de l’amor de Jesús fins al final. El infants són marcats al front. Els catecúmens adults són marcats també sobre els sentits, amb aquestes paraules: «Rebeu el signe de la creu sobre les orelles per escoltar la veu del Senyor»; «sobre els ulls per veure l’esplendor del rostre de Déu»; «sobre la boca, per respondre a la paraula de Déu»; «sobre el pit, perquè Crist habiti mitjançant la fe en els vostres cors»; «sobre les espatlles, per aguantar el jou suau de Crist» (Ritu de la iniciació cristiana dels adults, n. 85). Ens fem cristians en la mesura en què la creu s’imprimeix en nosaltres com una marca “pasqual” (cf. Ap 14,1; 22,4), fent visible, fins i tot exteriorment, la manera cristiana de fer front a la vida. Fer el signe de la creu quan ens despertem, abans dels àpats, davant d’un perill, per defensar-nos del mal, el vespre abans de dormir, significa dir-nos a nosaltres mateixos i als altres a qui pertanyem,, qui volem ser. Per això és tan important ensenyar als infants a fer bé el senyal de la creu. I, com ho fem quan entrem a l’església, podem fer-ho també a  casa, conservant en un petit vas adequat una mica d’aigua beneita – algunes famílies ho fan: així, cada vegada que entrem o sortim, fent el senyal de la creu amb aquella aigua recordem que hem estat batejats. No ho oblideu, repeteixo: ensenyeu als infants a fer el senyal de la creu.

Traducció per Josep M. Torrents Sauvage