"Compte quan l’Església s’anuncia a si mateixa, perd la brúixola"

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 15 de gener de 2017

Estimats germans i germanes, bon dia!

Al centre de l’Evangeli d’avui (Jn 1,29-34) hi ha aquesta paraula de Joan el Baptista: «Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!» (v. 29). Una paraula acompanyada de la mirada i del gest de la mà que el senyalen a Ell, Jesús.

Imaginem l’escena. Som a la riba del riu Jordà. Joan està batejant; hi ha molta gent, homes i dones de diverses edats, vinguts allí, al riu, per rebre el baptisme de les mans d’aquell home que a molts recordava a Elies, el gran profeta que nou segles abans havia purificat els israelites de la idolatria i els havia reconduït a la vertadera fe en el Déu de l’aliança, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.

Joan predica que el regne dels cels és a prop, que el Messies està a punt de manifestar-se i cal preparar-se, convertir-se i comportar-se amb justícia; i es posa a batejar al Jordà per donar al poble un mitjà concret de penitència (cfr. Mt 3,1-6). Aquesta gent venia per penedir-se dels propis pecats, per fer penitència, per recomençar la vida. Ell sap, Joan sap que el Messies, el Consagrat del Senyor és ja a prop, i el senyal per reconèixer-lo serà que sobre Ell es posarà l’Esperit Sant; realment Ell portarà el veritable baptisme, el baptisme en l’Esperit Sant (cfr. Jn 1,33).

I vet aquí que el moment arriba: Jesús es presenta a la riba del riu, enmig de la gent, als pecadors –com tots nosaltres–. És el seu primer acte públic, la primera cosa que fa quan deixa la casa de Natzaret, als trenta anys: baixa a Judea, va al Jordà i es fa batejar per Joan. Sabem què succeeix –ho vam celebrar el diumenge passat–: sobre Jesús baixa l’Esperit Sant en forma de colom i la veu del Pare el proclama Fill predilecte (cfr. Mt 3,16-17). És el senyal que Joan esperava. És Ell! Jesús és el Messies. Joan està desconcertat, perquè s’ha manifestat de forma impensable: enmig dels pecadors, batejat com ells, encara més, per ells. Però l’Esperit il·lumina Joan i el fa entendre que així es compleix la justícia de Déu, es compleix el seu disseny de salvació: Jesús és el Messies, el Rei d’Israel, però no amb la potència d’aquest món, sinó com a Anyell de Déu, que pren sobre ell i lleva el pecat del món.

Així Joan ho indica a la gent i als seus deixebles. Perquè Joan tenia un nombrós grup de deixebles, que l’havien elegit com a guia espiritual, i justament alguns van esdevenir els primers deixebles de Jesús. Coneixem bé els seus noms: Simó, anomenat Pere, el seu germà Andreu, Jaume i el seu germà Joan. Tots pecadors, tots galileus, com Jesús.

Estimats germans i germanes, per què ens hem aturat tanta estona en aquesta escena? Perquè és decisiva! No és una anècdota. És un fet històric decisiu! Aquesta escena és decisiva per la nostra fe; i és decisiva també per a la missió de l’Església. L’Església, en tot temps, està cridada a fer el que va fer Joan el Baptista, assenyalar Jesús a la gent dient: «Mireu l’Anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!». Ell és l’únic Salvador! Ell és el Senyor, humil, enmig dels pecadors, però és Ell, Ell: no és un altre, potent, qui ve; no, no, és Ell!

I aquestes són les paraules que nosaltres els sacerdots repetim cada dia, durant la Missa, quan presentem al poble el pa i el vi esdevenint el Cos i la Sang de Crist. Aquest gest litúrgic representa tota la missió de l’Església, la qual no s’anuncia a si mateixa. Compte, compte quan l’Església s’anuncia a si mateixa; perd la brúixola, no sap on va! L’Església anuncia a Crist; no porta a si mateixa, porta a Crist. Perquè és Ell i només Ell que salva el seu poble del pecat, l’allibera i el guia a la terra de la vertadera llibertat.

Que la Verge Maria, Mare de l’Anyell de Déu, ens ajudi a creure en Ell i a seguir-lo.

Després de l’Àngelus:

Estimats germans i germanes,

Avui se celebra la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, dedicada al tema “Migrants menors, vulnerables i sense veu”. Aquests petits germans nostres, especialment si no estan acompanyats, només exposats a tants perills. I us dic que són tants! És necessari adoptar tota possible mesura per garantir als menors migrants la protecció i la defensa, com també la seva integració.

Dirigeixo una salutació especial a les representacions de diferents comunitats ètniques aquí vingudes. Estimats amics, us desitjo viure serenament en les localitats que us acullen, respectant les lleis i les tradicions i, al mateix temps custodiant els valors de les vostres cultures d’origen. L’encontre de vàries cultures és sempre un enriquiment per tots! Agraeixo a l’Oficina Migrants del la Diòcesi de Roma i als que treballen amb els migrants per acollir-los i acompanyar-los en les seves dificultats, i encoratjo a prosseguir en aquesta obra, recordant l’exemple de santa Francesca Saverio Cabrini, patrona dei migrants, de la qual aquest any n’és el centenari de la seva mort. Aquesta Monja coratjosa va dedicar la seva vida a portar l’amor de Crist als que eren lluny de la pàtria i de la família. Que el seu testimoni ens ajudi a prendre’ns cura del germà foraster, en el qual és present Jesús, sovint sofrent, rebutjat i humiliat. Quantes vegades a la Bíblia el Senyor ens ha demanat acollir els migrants i els forasters, recordant-nos que també nosaltres som forasters!

Us saludo amb afecte a tots, estimats fidels provinents de diferents parròquies d’Itàlia i d’altres Països, com també les associacions i els diferents grups. En particular, els estudiants de l’Instituto Meléndez Valdés de Vilafranca de los Barros, Espanya.

A tots us desitjo un bon diumenge i bon dinar. I, per favor, no us oblideu de pregar per mi. Gràcies!

Traducció: Ignasi Segura —Catalunya Religió