“Com és la relació amb el meu àngel de la guarda?”

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 2 d'octubre de 2014

Les lectures del dia –afirma el papa Francesc- presenten dues imatges: l'àngel i el nen. Déu ha posat un àngel del nostre costat per custodiar-nos: "Si un de nosaltres cregués que és capaç de caminar per si sol, s’equivocaria molt", cauria "en aquell error tan lleig que és la supèrbia: creure de ser més que els altres", autosuficient. Jesús ensenya als apòstols a ser com nens. "Els deixebles discutien sobre qui era el més gran entre ells: era una disputa interna... eh, ganes de fer carrera, eh? Aquests són els primers bisbes, van tenir la temptació de fer carrera. 'Ei, jo vull ser més gran que tu...’. No és un bon exemple que els primers bisbes fessin això, però és la realitat. I Jesús els hi ensenya la veritable actitud", la dels nens: "la docilitat, la necessitat d'assessorament, la necessitat d’ajuda, perquè el nen és justament el senyal de la necessitat d'ajuda, la docilitat per caminar endavant... Aquest és el camí. No qui és més gran". Els que estan més a prop de l'actitud d'un nen, estan "més a prop de la contemplació del Pare". Escolten amb cor obert i dòcil l’àngel de la guarda:

"Tots nosaltres, segons la tradició de l'Església, tenim un àngel amb nosaltres, que ens guarda, ens fa sentir les coses. Quantes vegades hem sentit: ‘Però... això... ho hauries de fer així, això no va, estiguis atent...’: tantes vegades! I la veu d’aquest nostre company de viatge. Estigueu segurs que ell ens portarà fins al final de la nostra vida amb els seus consells, i per això escolteu la seva veu, no ens hi rebel•lem... Per què la rebel•lió, l’afany de ser independent, és una cosa que tots tenim; és la supèrbia, la que ha tingut el nostre pare Adam en el paradís terrestre: la mateixa. No et rebel·lis: segueix els el seus consells".

"Ningú camina sol i cap de nosaltres pot pensar que està sol" -ha continuat el Papa- perquè sempre hi ha "aquest company":

"I quan nosaltres no volem escoltar el seu consell, escoltar la seva veu, que és com dir-li: ‘Però, ves-te’n, ves-te’n'. Apartar el company de camí és perillós, perquè cap home, cap dona pot aconsellar-se a si mateix. Puc aconsellar a un altre, però no aconsellar-me a mi mateix. És l'Esperit Sant que m’aconsella, és l'àngel que m’aconsella. Per a això, el necessitem. Aquesta no és una doctrina sobre els àngels una mica fantasiosa: no, és la realitat. El que Jesús, que Déu ha dit: 'Jo envio un àngel davant teu perquè et custodiï, per acompanyar-te en el teu camí, perquè no t’equivoquis'".

"Jo, avui, faria la pregunta: Com és la relació amb el meu àngel de la guarda? L’escolto? Li dic bon dia al matí? Li dic: ‘Guardeu-me durant el son?'. Parlo amb ell? Li demano consell? Està al meu costat. Aquesta pregunta podem respondre-la avui, cadascú de nosaltres: com és la relació amb aquest àngel que el Senyor ha enviat a custodiar-me i acompanyar-me en el camí, i que veu sempre el rostre del Pare que està en els cels".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió