Vés al contingut

Audiència General 31 d’octubre 2018

Catequesi sobre els Manaments.

11/B: La nostra vocació matrimonial troba la plenitud en Crist

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui m’agradaria completar la catequesi sobre la Sisena Paraula del Decàleg – “No cometràs adulteri” –, destacant que l’amor fidel de Crist és la llum per viure la bellesa de l’afectivitat humana. De fet, la nostra dimensió afectiva és una crida a l’amor, que es manifesta en la fidelitat, en l’acceptació i en la pietat. Això és molt important. Com es manifesta l’amor? En la fidelitat, en l’acolliment i en la misericòrdia.

No obstant això, no s’ha d’oblidar que aquest manament es refereix explícitament a la fidelitat matrimonial, i per tant és bo de reflexionar més a fons sobre el seu significat conjugal. Aquest fragment de l’Escriptura, aquest passatge de la Carta de Sant Pau, és revolucionari! Pensar, amb l’antropologia d’aquell temps, i dir que el marit ha d’estimar la dona com Crist estima l’Església: però això és una revolució! Potser, en aquell temps, és la cosa més revolucionària que s’hagi dit sobre el matrimoni. Sempre en el camí de l’amor. Ens podem preguntar: aquest manament de fidelitat, a qui va destinat? Només als esposos? En realitat, aquest manament és per a tots, és una Paraula paterna de Déu adreçada a qualsevol home i dona.

Recordem que el camí de la maduresa humana és el mateix recorregut de l’amor que va des de rebre atenció a la capacitat d’oferir atenció, del rebre la vida a la capacitat de donar la vida. Convertir-se en homes i dones adults vol dir arribar a viure l’actitud conjugal i de pares, que es manifesta en les diferents situacions de la vida com la capacitat de prendre sobre si la càrrega de l’altra persona i estimar-la sense ambigüitat. És una actitud global de la persona que sap assumir la realitat i sap entrar en una relació profunda amb els altres.

Qui és doncs l’adúlter, el luxuriós, l’infidel? És una persona immadura, que té per a si la pròpia vida i interpreta les situacions en base al propi benestar i a la pròpia satisfacció. Llavors, per casar-se, no n’hi ha prou amb celebrar el matrimoni! Cal fer un camí del jo al nosaltres, de pensar per un mateix a pensar per dos, de viure per a un mateix a viure per a tots dos: és un bell camí, és un camí bell. Quan arribem a descentralitzar-nos, aleshores cada acte és conjugal: treballem, parlem, decidim, trobem els altres amb una actitud acollidora i d’oferta.

Cada vocació cristiana, en aquest sentit, - ara podem eixamplar-ne una mica la perspectiva, i dir que tota vocació cristiana, en aquest sentit, és conjugal. El sacerdoci ho és perquè és la crida, en Crist i en l’Església, a servir la comunitat amb tot l’afecte, la cura concreta i la saviesa que dona el Senyor. A l’Església no li serveixen aspirants al rol de sacerdots – no, no serveixen, millor que es quedin a casa –, però serveixen homes als quals l’Esperi Sant toca el cor amb un amor sense reserves per a l’Esposa de Crist. En el sacerdoci s’estima el poble de Déu amb tota la paternitat, la tendresa i la força d’un espòs i d’un pare. Així també la virginitat consagrada en Crist es viu amb fidelitat i amb joia com una relació conjugal i fecunda de maternitat i paternitat.

Repeteixo: cada vocació cristiana és conjugal, perquè és fruit de l’amor en què tots hem estat regenerats, el lligam d’amor amb Crist, tal com ens ho ha recordat el fragment de Pau que hem llegit a l’inici. A partir de la seva fidelitat, de la seva tendresa, de la seva generositat mirem amb fe el matrimoni i tota vocació, i comprenguem tot el sentit de la sexualitat.

La criatura humana, en la seva inseparable unitat d’esperit i cos, i en la seva polaritat masculina i femenina, és una realitat molt bona, destinada a estimar i a ser estimada. El cos humà no és un instrument de plaer, sinó el lloc de la nostra crida a l’amor, i en l’amor autèntic no hi ha lloc per a la luxúria i per a la seva superficialitat. Els homes i les dones es mereixen més que això!

Per tant, la Paraula «No cometis adulteri», fins i tot en forma negativa, ens dirigeix a la nostra crida original, és a dir a l’amor conjugal ple i fidel, que Jesucrist ens ha revelat i donat (cf. Rm 12,1).

Traducció de Josem M. Torrents Sauvage

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.