Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència General 4 d’abril 2018

La Santa Missa.

15. Ritus de conclusió

Estimats germans i germanes, bon dia i bona Pasqua!

Vosaltres veieu que avui hi ha flors: les flors expressen joia, alegria. En alguns llocs la Pasqua s’anomena també “Pasqua florida”, perquè floreix el Crist ressuscitat: és la nova flor; floreix la nostra justificació; floreix la santedat de l’Església. Per això hi ha tantes flors: és la nostra joia. Durant tota la setmana nosaltres celebrem la Pasqua, tota la setmana. I per això ens donem, una vegada més, tots nosaltres, el desig de “Bona Pasqua”. Diguem junts: “Bona Pasqua”, tots! [responen: “Bona Pasqua!”]. M’agradaria que també donéssim la Bona Pasqua – perquè ha estat Bisbe de Roma – a l’estimat Papa Benet, que ens segueix per televisió. Al Papa Benet, tots li desitgem la Bona Pasqua: [diuen: “Bona Pasqua!”] I un fort aplaudiment.

Amb aquesta catequesi acabem el cicle dedicat a la Missa, que és realment la commemoració, però no només com a record, sinó que vivim una altra vegada la Passió i la Resurrecció de Jesús. L’última vegada vàrem arribar fins a la Comunió i a l’oració després de la Comunió; després d’aquesta oració, la Missa s’acaba amb la benedicció impartida pel sacerdot i l’acomiadament del poble (cf. Ordenament General del Missal Romà, 90). Tal com havia començat amb el senyal de la creu, en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, també és en el nom de la Trinitat que s’acaba la Missa, és a dir l’acció litúrgica.

Tanmateix sabem que mentre s’acaba la Missa, s’obre el compromís del testimoni cristià. Els cristians no van a Missa per fer un compliment setmanal i després se n’obliden, no. Els cristians van a Missa per participar en la Passió i Resurrecció del Senyor i després viure més com a cristians: s’obre el compromís del  testimoniatge cristià. Sortim de l’església per «anar en pau» a portar la benedicció de Déu en les activitats de cada dia, a casa nostra, als ambients de treball, enmig de les ocupacions de la ciutat terrena, “glorificant el Senyor amb la nostra vida”. Però si sortim de l’església fent xerrameca i dient: “mira això, mira allò…”, amb molta xerrera, la Missa no ha entrat en el meu cor. Per què? Perquè no sóc capaç de viure el  testimoniatge cristià. Cada vegada que surto de la Missa, he de sortir millor que com hi he entrat, amb més vida, amb més força, amb més desig de donar testimoni cristià. Mitjançant l’Eucaristia el Senyor Jesús entra en nosaltres, en el nostre cor i en la nostra carn, perquè puguem «expressar en la vida el sagrament rebut en la fe» (Missal Romà, Col·lecta del dilluns de l’Octava de Pasqua).

De la celebració a la vida, llavors, conscients que la Missa troba compliment en les eleccions concretes de qui es compromet en primera persona en els misteris de Crist. No hem d’oblidar que celebrem l’Eucaristia per aprendre a convertir-nos en homes i dones eucarístics. Què significa això? Significa deixar que Crist actuï en les nostres obres: que els seus pensaments siguin els nostres pensaments, que els seus sentiments siguin els nostres, les seves opcions siguin les nostres opcions. I això és santedat: fer les coses com el Crist això és santedat cristiana. Ho expressa amb precisió sant Pau, parlant de la pròpia assimilació amb Jesús, dient: «He estat crucificat amb Crist, i ja no visc jo, sinó que Crist viu en mi. I aquesta vida, que jo visc en el cos, la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha lliurat ell mateix per mi» (Gal 2,19-20). Aquest és el  testimoniatge cristià. L’experiència de Pau també ens il·lumina a nosaltres: mortificant el nostre egoisme, perquè puguem eliminar el que s’oposa a l’Evangeli i a l’amor de Jesús, es crea en nosaltres un espai més gran per al poder del seu Esperit. Els cristians són homes i dones que es deixen eixamplar l’ànima amb la força de l’Esperit Sant, després d’haver rebut el Cos i la Sang de Crist. Deixeu-vos eixamplar l’ànima! No tinguem aquestes ànimes tan estretes i tancades, petites, egoistes, no! Ànimes obertes, ànimes grans, amb grans horitzons… Deixeu-vos fer més gran l’ànima amb la força de l’Esperit, després d’haver rebut el Cos i la Sang de Crist.

Com que la presència real de Crist en el Pa consagrat no s’acaba amb la Missa (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 1374), l’Eucaristia es guarda en el sagrari per a la Comunió dels malalts i per a l’adoració silenciosa del Senyor en el Santíssim Sagrament; el culte eucarístic fora de la Missa, ja sigui de forma privada o comunitària, ens ajuda a romandre en Crist (cf. ibid., 1378-1380).

Els fruits de la Missa, per tant, estan destinats a madurar en la vida de cada dia. Podem dir així, forçant una mica la imatge: la Missa és com el gra, el gra que després creix en la vida ordinària, creix i madura en les bones obres, en les actituds que ens fan assemblar-nos a Jesús. Els fruits de la Missa, per tant, estan destinats a madurar en la vida de cada dia. De debò, augmentant la nostra unió amb Crist, l’Eucaristia actualitza la gràcia que l’Esperit ens ha donat en el Baptisme i en la Confirmació, perquè el nostre testimoni cristià sigui creïble (cf. ibid., 1391-1392).

I a més d’encendre en els nostres cors la caritat divina, què fa l’Eucaristia? Ens separa del pecat: «Com més participem de la vida de Crist i avancem en la seva amistat, més difícil se’ns farà separar-nos d’Ell amb el pecat mortal» (ibid., 1395).

El participar amb regularitat en el Banquet eucarístic renova, fortifica i aprofundeix la relació amb la comunitat cristiana a la que pertanyem, segons el principi que l’Eucaristia fa l’Església (cf ibid., 1396), ens uneix a tots.

Finalment, participar en l’Eucaristia em compromet a mi davant dels altres, especialment dels pobres, educant-nos a passar de la carn de Crist a la carn dels germans, en els quals ell espera ser reconegut per nosaltres, servit, honorat, estimat (cf. ibid., 1397). 

Portant el tresor de la unió amb Crist en vasos de terrissa (cf. 2 Cor 4,7), necessitem contínuament retornar al sant altar, fins que, al paradís, assaborirem plenament la benaurança del banquet de noces de l’Anyell (cf. Ap 19,9).

Agraïm al Senyor el camí de descoberta de la santa Missa que ens ha donat de fer junts, i deixem-nos atreure amb fe renovada en aquesta trobada real amb Jesús, mort i ressuscitat per nosaltres, el nostre contemporani. I que la nostra vida sigui sempre “florida” així, com la Pasqua, amb les flors de l’esperança, de la fe, de les bones obres. Que trobem sempre la força per això en l’Eucaristia, en la unió amb Jesús. Bona Pasqua a tots!

Traducció de Josep M. Torrents Sauvage