Aquella primera trobada amb Jesús “que ens ha canviat la vida"

El testimoniatge cristià no ven la veritat i molesta

En l'homilia de la missa a Casa Santa Marta, el Papa torna a recordar que hi ha més cristians perseguits avui que en els primers segles: a la presó, assassinats i penjats per confessar Jesús.

El testimoniatge cristià molesta, mai ven la veritat, tal com ho testimonien molts cristians morts i perseguits, avui més que en els primers segles. Els compromesos, d'altra banda, fan cristians inconsistents. Per tant, és necessari demanar la gràcia de recordar aquella primera trobada amb Jesús “que ens ha canviat la vida". El Papa Francesc ho fa destacar aquest matí en l'homilia de la Missa a la Casa Santa Marta, que es reprèn avui després de la pausa de Pasqua. Obediència, testimoniatge, concreció: són les tres característiques que sorgeixen de l'alegria pasqual i sobre les que el Papa parla.

L’alegria pasqual

Els 50 dies del temps pasqual, -fa notar- han estat pels apòstols un "temps d'alegria" per la Resurrecció de Crist. Una veritable alegria però encara dubtosa, temorosa, que es pregunta com aniran les coses, mentre que després, amb la vinguda de l'Esperit Sant, l'alegria esdevé "coratjosa": primer "ho entenien per què veien el Senyor, però no ho entenien tot", estaven contents però no reeixien ha entendre-ho. "Va ser l'Esperit Sant el que es hi va fer entendre tot", reafirma.

L'obediència és fer la voluntat de Déu

Als apòstols els hi havia estat prohibit anunciar Jesús, no obstant, després d'haver estat alliberats de la presó per un àngel, tornaren a ensenyar en el temple, recorda el Papa. Com descriu la Primera lectura d‘avui treta dels Fets dels Apòstols (5, 27-33), són portats davant el Sanedrí on el gran sacerdot els recorda haver-los-hi prohibit d’ensenyar en nom de Jesús: "Cal obeir Déu abans que els home": és la resposta de Pere. La paraula "obediència" torna, després, també en l'Evangeli d'avui (Jn 3, 31-36). I el Papa ho subratlla perquè "una vida d'obediència" és la que caracteritza els apòstols que han rebut l'Esperit Sant. Obediència per seguir el camí de Jesús que "obeí fins al final" com en el Jardí de les Oliveres. Obediència que consisteix en fer la voluntat de Déu. L'obediència és el camí que el Fill "ens ha obert", diu Francesc, i el cristià , per tant, "obeeix a Déu".

La primera cosa mundana és el diner

Els sacerdots, en comptes d'això, que volien manar, ho regulaven tot, pagant: "la tangent ha arribat al Sepulcre". Així resolen les coses al món, explica el Papa, és a dir "amb coses mundanes". La primera és el "diner", el senyor del qual és el dimoni. Jesús mateix, diu que no es poden sevir dos senyors.

Els cristians perseguits

La segona característica dels apòstols és "el testimoniatge": "el testimoniatge cristià molesta", diu el Papa. Una mica potser busquem una forma de compromís "entre el món i nosaltres", però "el testimoniatge cristià no coneix les formes de compromís". "Coneix la paciència per acompanyar les persones que no comparteixen la nostra manera de pensar, la nostra fe, de tolerar, per acompanyar, però mai per vendre la veritat", afirma:

Primer, obediència. Segon, testimoniatge, que costa tant. I totes les persecucions que hi ha, des d'aquell moment fins avui ... Penseu en els cristians perseguits a l'Àfrica, a l’Orient Mitjà ... Però n’hi ha més avui que en els primers dies, a la presó, decapitats, penjats per confessar Jesús. El testimoniatge de fins al final.

La concreció: no ser cristians aigualits

La concreció dels apòstols és, llavors, el tercer aspecte sobre el que es centre el Papa: parlaven de coses concretes, no de "faules". Així que, com els apòstols han vist i tocat, "cadascú de nosaltres" - diu - "Ha tocat Jesús en la pròpia vida":

Succeeix que tantes vegades els pecats, els compromisos, la por que fa oblidar aquest primer encontre, de l’encontre que ha canviat la nostra vida. Eh, si ens porta un record , però un record aigualit; ens fa esdevenir cristians, inconsistents. Aigualits, superficials. Demanar sempre la gràcia de l'Esperit Sant de la concreció. Jesús ha passat per la meva vida, pel meu cor. L'Esperit ha entrat en mi. Llavors, potser, he oblidat, la gràcia del record del primer trobament.

És per tant el temps de demanar l’alegria pasqual:

Demanem-la els uns pels altres però aquella alegria que ve de l’Esperit Sant, que la dona l’Esperit Sant: l’alegria de l’obediència pasqual, l’alegria del testimoniatge pasqual i l’alegria de la concreció pasqual.

Traducció per Pere Prat Serra