Vés al contingut

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Divendres 28 de març de 2014

Déu s’enyora de nosaltres quan ens allunyem d'Ell. El Papa ha seguit en la seva homilia el llibre del profeta Osees, de la primera lectura. El Senyor, ha dit, ens parla amb tendresa. També quan ens convida a la conversió, encara que aquesta paraula ens pot sonar una mica forta, però conté aquest enyor amorós de Déu. És la crida del Pare que li diu al seu fill: “Torna, és hora de tornar a casa”. Amb aquesta sola paraula podem passar-nos moltes hores pregant.

És el cor del nostre Pare, Déu és així: no es cansa, no es cansa! I durant tants segles ha fet això, amb tanta apostasia, tanta apostasia del poble. I Ell sempre torna, perquè el nostre Déu és un Déu que espera. D'aquella tarda al paradís terrenal, Adam en va sortir amb un pena però també amb una promesa. I Ell és fidel, el Senyor és fidel a la seva promesa, no pot renegar d’Ell mateix. És fidel. I així ens ha esperat a tots al llarg de la història. És el Déu que ens espera, sempre.

El Papa Francesc ha parat atenció també a la Paràbola del Fill Pròdig. Ha fet notar que l'Evangeli de Lluc ens diu que el pare va veure el seu fill quan encara era lluny perquè l’esperava. El pare pujava cada dia al terrat per veure si el fill venia. Esperava. I quan el va veure, hi va anar corrents i se li va tirar al coll. El fill havia preparat unes paraules per dir-li, però no el va deixar parlar. Amb l’abraçada li va tapar la boca.

Aquest és el nostre Pare, el Déu que ens espera. Sempre. “Però jo tinc molts pecats, no sé si Ell estarà content de mi”. Prova-ho! Si tu vols conèixer la tendresa d'aquest Pare, ves-hi i prova-ho; després m’ho expliques. El Déu que ens espera. Déu que espera i també Déu que perdona. És el Déu de la misericòrdia: no es cansa de perdonar. Som nosaltres els que ens cansem de demanar-li perdó, però Ell no es cansa. Setanta vegades set: sempre; perdó i perdó. Mirat com un negoci, el saldo és negatiu. Ell sempre perd: perd en el balanç de les coses, però guanya en l'amor.

I això perquè Ell és el primer que compleix el manament de l'amor. Ell estima, ha dit el Papa, no sap fer altra cosa. També els miracles que va fer Jesús amb tants malalts, eren un signe del gran miracle que cada dia el Senyor fa amb nosaltres, quan tenim el coratge d'aixecar-nos i anar a Ell. I quan això passa, Déu ho celebra. No com el banquet d’aquell home ric, que tenia a la porta el pobre Llàtzer. Déu en fa un altre de banquet, com el pare del fill pròdig.

“Com que tu floriràs com un lliri”, és la promesa, “ho festejarem”. “S'estendran els teus brots i tindràs la bellesa de l'olivera i la fragància del Líban”. La vida de cada persona –de cada home, de cada dona– que té el coratge d'acostar-se al Senyor, trobarà l'alegria de la festa de Déu. Doncs que aquestes paraules ens ajudin a pensar en el nostre Pare, el Pare que sempre ens espera, que sempre ens perdona i que ho celebra quan nosaltres tornem.

Traducció: Jacint Figueras –Catalunya Religió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.