25 anys de l'Evangelium vitae

Audiència General 25 de març 2020

Estimats germans i germanes, bon dia!

Fa vint-i-cinc anys, en aquesta mateixa data del 25 de març, que a l’Església és la festa solemne de l’Anunciació del Senyor, Sant Joan Pau II promulgava l’Encíclica Evangelium vitae, sobre el valor i la inviolabilitat de la vida humana.

La relació entre l’Anunciació i l’“Evangeli de la vida” és estreta i profunda, tal com va insistir Sant Joan Pau en la seva Encíclica. Avui, ens trobem rellançant aquest ensenyament en el context d’una pandèmia que amenaça la vida humana i l’economia mundial. Una situació que fa que les paraules amb què l’Encíclica comença siguin més exigents. Són aquestes: «L’Evangeli de la vida és al cor del missatge de Jesús. Acollit per l’Església dia rere dia amb amor, ha de ser anunciat amb fidelitat coratjosa com a bona notícia als homes de totes les èpoques i cultures» (n. 1).

Com qualsevol predicació de l’evangeli, primer ha de ser fet present amb el testimoniatge. I penso amb agraïment en el testimoniatge silenciós de tantes persones que, de diferents maneres, s’estan lliurant al servei dels malalts, de la gent gran, de qui està sol i dels més pobres. Duen a la pràctica l’Evangeli de la vida, com Maria que, després d’haver acollit l’anunci de l’àngel, va anar a ajudar la seva cosina Elisabeth que ho necessitava.

De fet, la vida que estem cridats a promoure i defensar no és un concepte abstracte, sinó que es manifesta en una persona de carn i ossos: un infant acabat de concebre, un pobre marginat, un malalt sol i desanimat o en estat terminal, un que ha perdut la feina o no és capaç de trobar-la, un emigrant rebutjat o tancat en un gueto… La vida es manifesta concretament en les persones.

Tothom és cridat per Déu a gaudir de la plenitud de la vida; i confiant en la preocupació materna de l’Església, qualsevol amenaça a la dignitat i a la vida humana no pot deixar d’afectar el seu cor, ni les seves “entranyes” maternes. La defensa de la vida per l’Església no és una ideologia, és una realitat, una realitat humana que involucra tots els cristians, precisament perquè son cristians i perquè son humans.

Els atacs a la dignitat i a la vida de les persones continuen malauradament fins i tot en la nostra època, que és l’època dels drets humans universals; al contrari, ens trobem davant de noves amenaces i nous esclavatges, la legislació no protegeix sempre la vida humana més feble i vulnerable.

El missatge de l’Encíclica Evangelium vitae és per tant més rellevant que mai. Més enllà de les emergències, com la que estem vivint, es tracta d’actuar a nivell cultural i educatiu per transmetre a les generacions futures l’actitud de solidaritat, d’atenció, d’acolliment, sabent bé que la cultura de la vida no és patrimoni exclusiu dels cristians, sinó que pertany a tots aquells que, esforçant-se per la construcció de relacions de fraternitat, reconeixen el valor propi de cada persona, fins i tot quan és fràgil i sofreix.

Estimats germans i germanes, tota vida humana, única i irrepetible, té valor per ella mateixa, té un valor inestimable. Això s’ha d’anunciar sempre de nou, amb el coratge de la paraula i el coratge de les accions. Això crida a la solidaritat i a l’amor fratern a la família humana i a cadascun dels seus membres.

Per això, amb Sant Joan Pau II, que va fer aquesta encíclica, amb ell reafirmo amb renovada convicció la crida que ell ens va fer a tots fa vint-i-cinc anys: «Respecta, defèn, estima i serveix la vida, tota vida, tota vida humana! Només en aquest camí trobareu justícia, desenvolupament, llibertat, pau i felicitat!» (Enc. Evangelium vitae, 5).

Traducció: Josep M. Torrents