Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dijous, 23 d'abril del 2020

En molts llocs se sent un dels efectes d’aquesta pandèmia: moltes famílies que ho necessiten, passen gana i, per desgràcia, “els ajuda” el grup dels usurers. Aquesta és una altra pandèmia. La pandèmia social: famílies de persones que tenen una feina diària o malauradament una feina en negra, que no poden treballar i no tenen menjar... per donar als fills. I aleshores els usurers els prenen el poc que tenen. Preguem. Preguem per aquestes famílies, per tots els fills d’aquestes famílies, per la dignitat d’aquestes famílies i preguem també pels usurers: que el Senyor els hi toqui el seu cor i els converteixi.

Homilia

La Primera Lectura continua amb el relat que havia començat amb la curació de invàlid de naixement a la porta del Tempre anomenada Bonica. Van portar els apòstols  davant el Sanedrí, després enviats a la presó, i després un àngel els va alliberar. I aquest matí, just aquell matí, van haver de sortir de la presó per ser jutjats, però havien estat alliberats per l’àngel i predicaven en el Temple (cf. Ac 5,17-25). "En aquells dies, [el comandant i els assistents] es varen emportar els apòstols i els van presentar al Sanedrí" (v. 27); han anat a agafar-los en el Temple i els feren comparèixer davant el Sanedrí. I allí el summe sacerdot els hi va retreure: “us vàrem prohibir expressament ensenyar en aquest nom?" (v. 28) - és a dir, en nom de Jesús - i vosaltres, "heu, heu omplert Jerusalem amb la vostra doctrina i  també voleu que caigui sobre nosaltres la sang d'aquest home" (v. 28), perquè els apòstols, Pere sobretot, retreia; Pere i Joan van retreure als líders, als sacerdots, d’haver matat Jesús. I llavors, Pere va respondre amb els apòstols amb aquest relat: "Cal obeir Déu, abans que els homes i vosaltres sou culpables d'això" (cf. Actes 5, 29-31). I acusa, però amb un coratge, amb  una franquesa, que hom es pregunta: "Però aquest és el Pere que ha negat Jesús? Aquell Pere que tenia tanta por, aquell Pere que també era un covard? Com pot ser que hagi pogut arribar aquí? I també acaba dient: "I d’aquests en som testimonis nosaltres i també n’és testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat als  qui l'obeeixen" (cf. v. 32). Aquest ha estat el camí d’aquest Pere per arribar a aquest punt, aquest coratge, aquesta franquesa, a manifestar-se? Perquè ell podia arribar a compromisos i dir als sacerdots: "Però estigueu tranquils, nosaltres anirem, parlarem una mica més suau, nosaltres mai us acusarem en públic, però vosaltres deixeu-nos en pau ...", i arribar a compromisos.

 

Al llarg de la història, l'Església ha hagut de fer això moltes vegades per salvar el poble de Déu, i moltes vegades també ho ha hagut de fer per salvar-se ella mateixa - però no la Santa Església- sinó pels dirigents. Els compromisos poden ser bons i poden ser dolents. Però ells podrien complir els  compromesos? No, Pere ha dit: "No hi ha cap compromís. Vosaltres sou els culpables "(vegeu v. 30), i amb aquest coratge.

I com va arribar Pere en aquest punt? Com que era un home entusiasta, un home que estimava amb força, fins i tot un home temorós, un home que estava obert a Déu fins al punt que Déu li revela que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, però poc després -tot seguit-  cau en la temptació de dir a Jesús: "No, Senyor, per aquest camí no: anem per un l'altre": la redempció sense creu. I Jesús li diu: "Satanàs" (cf. Mc 8,31-33). Un Pere que passava de la temptació a la gràcia, un Pere que és capaç de agenollar-se davant de Jesús i dir: "allunyat de mi que soc pecador" (cf. Lc 5,8), i poc després un Pere que intenta passar de llarg, sense ser vist i per no acabar a la presó, renega de  Jesús (vegeu Lc 22,54-62). És un Pere inestable, però perquè era molt generós i també molt feble. Quin és el secret, quina és la força que va tenir Pere per arribar aquí? Hi ha un verset que ens ajudarà a entendre això. Abans de la passió, Jesús va dir als apòstols: "Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat" (Lc 22,31). És el moment de la temptació: "Sereu així, com el gra". I a Pere li diu: "Jo pregaré per tu", perquè no defalleixi la teva fe"" (v. 32). És aquest el secret de Pere: la pregària de Jesús. Jesús prega per Pere, per tal que la seva fe no defalleixi i pugui - diu Jesús - confirmar en la fe els germans. Jesús prega per Pere.

I això que Jesús ha fet amb Pere, ho fa amb tots nosaltres. Jesús prega per nosaltres; prega davant el Pare. Estem acostumats a pregar Jesús perquè ens doni aquesta gràcia, aquella altra, ens ajudi, però no estem acostumats a contemplar Jesús que mostra al Pare les llagues, a Jesús, l’intercessor, a Jesús que prega per nosaltres. I Pere ha estat capaç de fer tot aquest camí, de covard a coratjós, amb el do de l’Esperit Sant gràcies a la pregària de Jesús.

Pensem una mica en això. Girem-nos cap a Jesús, agraint-li que Ell prega per nosaltres. Per a cadascun de nosaltres Jesús prega. Jesús és l’intercessor. Jesús ha volgut portar amb ell les llagues per mostrar-les al Pare. És el preu de la nostra salvació. Hem de tenir més confiança; més que en les nostres pregàries, en la pregària de Jesús. "Senyor, prega per mi" - "Però jo soc Déu, puc donar-te ..." - "Sí, però prega per mi, perquè Tu ets l'intercessor". I aquest és el secret de Pere: "Pere, jo pregaré per tu" perquè la teva fe no defalleixi "" (Lc 22,32).

Que el Senyor ens ensenyi a demanar-li la gràcia de pregar per cadascun de nosaltres.

Pregària per la comunió espiritual

Als teus peus, Jesús meu, m’inclino i t’ofereixo el penediment del meu cor contrit que  s’adona del seu no-res i en la teva santa presència. T’adoro en el sagrament del teu amor (l’Eucaristia). Desitjo rebre’t en la pobra estada que el meu cor t’ofereix; esperant la felicitat de la comunió sacramental vull posseir-te en esperit. Vine a mi, oh Jesús, que jo vinc a Tu. Que el teu amor pugui inflamar tot el meu ésser per la vida i la mort. Crec en tu, espero en tu, t'estimo.

Traducció: Pere Prat