Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Celebrant missa a la Casa Santa Marta, Francesc reflexiona sobre la primera lectura. Sant Joan indica la manera d’arribar a la pau: hem de “romandre en el Senyor” amb l’amor que es reconeix en les “petites coses”. La pau al món es construeix a partir de la pau en els cors

No podem “ser cristians" si som "sembradors de la guerra" en la família, en el nostre barri, en el lloc de treball: "Que el Senyor ens doni l’Esperit Sant per romandre en ell i ens ensenyi a estimar senzillament, sense fer la guerra als altres ". És la pregària del Papa a la missa d’aquest matí a la Casa Santa Marta. Recordant l’oració de l’inici de la Litúrgia, amb l’advocació a Déu de concedir a “totes les persones” una “pau segura”.

Quan parlem de pau, immediatament pensem en les guerres, que no hi hagi guerres al món, que hi hagi una pau segura, és la imatge que sempre ens ve, pau i no guerres, però sempre fora: en aquel País, a aquella situació ... Fins i tot en aquests dies que hi ha hagut tants focs de guerra encesos, la ment es dirigeix ​​immediatament allà quan parlem de pau, [quan preguem que] el Senyor ens doni la pau. I això està bé; i hem de pregar per la pau en el món, sempre hem de tenir davant nostre aquest do de Déu que és la pau i demanar-lo per a toth

Francesc: estimar simplement, sense fer la guerra als altres

Romandre en el Senyor

Al mateix temps, Francesc ens exhorta a preguntar-nos "com" la pau va "a casa", si el nostre cor està "en pau" o "ansiós", sempre "en guerra, en tensió per tenir alguna cosa de més, per dominar, per fer-se sentir ". La "pau de la gent" o d'un País, explica, "es sembra en el cor": "si no tenim pau en el cor, com creiem – es pregunta- com hi haurà pau al món"? Tot i això, observa, "habitualment" no hi pensem. La primera lectura d'avui, de sant Joan Apòstol, destaca el pontífex, "ens mostra el camí", el camí per arribar a la "pau a dins": "romandre en el Senyor".

On hi ha el Senyor, hi ha la pau. És ell qui fa la pau, és l’Esperit Sant que Ell envia per fer la pau dins nostre. Si restem en el Senyor, el nostre cor estarà en pau; i si nosaltres habitualment romanem en el Senyor quan  caiem en un pecat o un defecte, serà l’Esperit que ens fara conèixer aquest error, aquesta relliscada. Quedeu-vos en el Senyor. I com ens quedem en el Senyor? L’apòstol diu: “Si ens estimem els uns als altres”. Aquesta és la pregunta, aquest és el secret de la pau.

La temptació del diable

Francesc parla de l’amor “veritable”, no - reitera - allò de les "telenovel·les", com a "espectacle", sinó allò que ens empeny a parlar "bé" dels altres; altrament, diu, "si no puc parlar bé tanco la boca", no parlo i no explico "coses dolentes". Perquè "difamar i desecreditarr als altres" és "guerra". L’amor, subratlla, “es fa veure en coses petites”, perquè “si hi ha guerra en el meu cor - remaca - hi haurà guerra a la meva família, hi haurà guerra al meu barri i hi haurà guerra a lloc de treball ". Les "gelosies", les envejesa, les xafarderies, continua, ens porten a fer la guerra els uns contra els altres, "destrueixen", són com "escombraries". La invitació del Papa és una vegada més reflexionar sobre quantes vegades es parla "amb esperit de pau" i quantes "amb esperit de guerra", sobre quantes vegades som capaços de dir: "cadascú té els seus pecats, jo miro els meus i els altres potser en tindran" els seus, i per tant tancar "la boca".

Normalment la nostra manera d’actuar en família, al barri, al lloc de treball és una manera de fer la guerra: destruir l’altre, embrutar l’altre. I això no és amor, aquesta no és la pau segura que demanàvem en la pregària. Quan fem això no hi`  ha l’Esperit Sant. I això ens passa a cadascun de nosaltres. Immediatament ve la reacció per condemnar l’altre. Sigui un laic, un sacerdot, un religiós, un bisbe, un Papa, tots, tots. És la temptació del diable per fer la guerra.

Un do de l’Esperit Sant

I, continua Francesc, quan el diable aconsegueix fer-nos fer la guerra i encén aquell "foc", "és feliç,  i no cal que treballi més": "som els que treballarem per destruir-nos els uns als altres", "som nosalres que tirarem endavan la guerra, la destrucció ", destruint-nos primer" a nosaltres mateixos, "perquè tirem fora l'amor" i, després, als altres. El Papa assenyala que en realitat es tracta de "dependre d'aquest hàbit d’embrutar els altres": es tracta d'una "llavor -diu- que el diable ha posat dins nostre". La pregària final és, doncs, per una pau segura, que és un “do de l’Esperit Sant”, que busca romandre en el Senyor.

 Traducció: Pere Prat Serra