Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 26 de maig de 2015

Pere li pregunta a Jesús quina cosa haurien obtingut  els deixebles a canvi de seguir-lo, una pregunta realitzada després que el Senyor li digués al jove ric de vendre tots els seus béns i dóna-ho als pobres. El papa Francesc ha desenvolupat la seva homilia tenint com a base aquest diàleg de gran actualitat.

Un cristià no pot tenir el cel i la terra, no aferrar-se als béns

Immediatament el Papa ha assenyalat que Jesús respon cap una direcció diferent del que esperàvem els deixebles: no parla de les riqueses, promet l'herència del Regne del cel "però amb la persecució, amb la creu":

"Així, quan un cristià s'aferra als bens, fa la lletja figura d'un cristià que vol tenir dues coses: el cel i la terra. I la pedra de toc, precisament, és això que Jesús diu: la creu, les persecucions. Això vol dir és negar-se a si mateix, a patir cada dia la creu... Els deixebles van tenir aquesta temptació,  seguir a Jesús, però llavors quin serà el final d'aquest tracte? Pensem en la mare de Jaume i Joan, quan se li va preguntar a Jesús pel lloc dels seus fills: "Ah, aquest me'l fas primer ministre, el ministre de l'economia...", i agafa l' interès mundà en el seguiment a Jesús".

Poc després, ha observat Francesc, "el cor d'aquest deixeble seria purificat", durant la Pentecosta és quan "ho van entendre tot". "La gratuïtat per seguir Jesús -va dir- és la resposta a la gratuïtat de l'amor i de la salvació que Jesús ens dóna." I quan "es vol anar i estar amb Jesús i amb el món, tant amb la pobresa com amb la riquesa -ha advertit- es tracta d'un cristianisme a mitges, que vol el guany material. És "l'esperit del món".
 

Les riqueses, la vanitat i l'orgull ens allunyen de Jesús

Aquell cristià -ha dit fent-se ressò del profeta Elies- "coixeja sobre les dues cames", per què "no sap el que vol". Així, ha demostrat que per entendre això hem de recordar que Jesús anuncia que "els primers seran els últims i els últims seran els primers", que vol dir  que "el que creu o qui és el més gran" ha de fer-se "el servent, el  més petit":

"Seguir a Jesús des del punt de vista humà no és un bon negoci: és servei. Així ho ha fet Ell, i si el Senyor et dóna l'oportunitat de ser el primer, has d'actuar com l'últim, és a dir en el servei. I si el Senyor et dóna la possibilitat de tenir bens,  tu hauries de comportar-te en el servei, és a dir, pels altres. Són tres les coses, tres els esglaons que ens allunyen de Jesús: la riquesa, la vanitat i l'orgull. Per què són tan perilloses les riqueses, perquè et porten immediatament a la vanitat i et creus que ets important. I quan creus que ets importants se't puja al cap i et perds ".

Un cristià mundà és un anti-testimoniatge

El camí indicat pel Senyor, va dir, és aquell del "despullament ", com Ell ho va fer: "El que és el primer entre vosaltres sigui el servidor de tots." Per a Jesús - ha dit - aquest treball amb els deixebles li va costar molt, molt de temps, perquè no ho entenien bé".  I després -ha afegit- "nosaltres també ens ho hem de preguntar:" Ensenyem aquest camí, aquesta ciència del servei? Aquesta ciència de la humilitat? Aquesta ciència de ser l'últim per servir als nostres germans i germanes en l'Església?":

"És lleig veure a un cristià, ja sigui laic, consagrat, sacerdot, bisbe, és lleig quan es veu que volen dues coses: seguir Jesús i els bens, seguir a Jesús i a la mundanitat. I això és un anti-testimoni i llunyà de Jesús. Continuem ara amb la celebració de l'Eucaristia, pensant en la pregunta de Pere. "Ho hem deixat tot: com se'ns pagarà? I pensant en la resposta de Jesús. El preu que Ell ens donarà és la semblança amb Ell. Aquest serà "el  sou". Grans "salari"', assemblar-se a Jesús!"

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió