Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 25 d'octubre de 2016

Beneïts els qui «caminen segons la Llei del Senyor». El Regne de Déu no és una estructura fixa, és sempre un camí a fer. La Llei «és per la vida, i per ajudar a fer el Regne, a fer la vida». El Senyor «ens diu que també el Regne és en camí».

«Què és el Regne de Déu? Doncs, potser el Regne de Déu és una estructura molt ben feta, tota endreçada, organigrames ben fets, tot... i allò que no hi entra, no pertany al Regne de Déu. No. Amb el Regne de Déu succeeix el mateix que pot succeir amb la Llei: la «fixació», la rigidesa... La Llei és per caminar-la, el Regne de Déu és en camí. No és estàtic. És més, el Regne de Déu «es fa» cada dia.

Jesús parla a les seves paràboles de «coses de la vida quotidiana»: el llevat que «deixa de ser llevat», perquè finalment «es barreja amb la farina», i per tant «fent camí fa el pa». Tant mateix la llavor que «deixa de ser llavor» perquè «mor i dona vida a l’arbre». «Llevat i llavor són el camí per fer una altra cosa», però per fer-la «moren». «No és un problema de petitesa, de ser petit, de ser poca cosa, o ser gran. És un problema de camí, i fent el camí s’esdevé la transformació»

Perquè el Regne de Déu creixi, hem de ser obedients a l’Esperit Sant. Algú que veu la Llei però no camina, ha percebut, té un plantejament fix, «un plantejament de rigidesa».

«Quina és l’actitud que el Senyor ens demana, perquè el Regne de Déu creixi i sigui pa per a tothom i habitatge, també, per a tothom? L’obediència. El Regne de Déu creix amb l’obediència a la força de l’Esperit Sant. La farina deixa de ser farina i esdevé pa, perquè és obedient a la força del llevat, i el llevat es deixa amassar amb la farina... no sé, la farina no té sentiments, però deixar-se amassar pot fer pensar que hi ha un patiment aquí, oi? I després es deixa cuinar, no? Així mateix també el Regne... però el Regne creix així, i després de tot és menjar per a tothom.

«La farina és obedient al llevat», creix i «així és» el Regne de Déu. «L’home i la dona obedients a l’Esperit Sant creixen i són un do per a tothom. Tant mateix, la llavor és obedient per ser fecundada, i per la seva identitat de llavor per esdevenir una altra cosa, una cosa molt més gran: es transforma». Així és el Regne de Déu: «en camí». En camí «envers l’esperança», «en camí envers la plenitud».

La rigidesa tan sols té patrons, però no té un pare

El Regne de Déu «es fa cada dia, amb l’obediència a l’Esperit Sant, que és allò que uneix el nostre petit llevat o la petita llavor a la força, i el transforma per fer-lo créixer». En cas contrari, sense caminar, esdevenim rígids i la «rigidesa ens fa orfes, sense Pare».

«La rigidesa tant sols té patrons, no un pare. El Regne de Déu és com una mare que creix i fecunda, s’ofereix perquè els fills tinguin menjar i habitatge, seguint l’exemple del Senyor. Avui és un dia per demanar la gràcia de l’obediència a l’Esperit Sant. Tant sovint nosaltres som obedients als nostres capricis, als nostres parers. «Però, jo faig el que vull...» D’aquesta manera no creix el Regne de Déu, nosaltres tampoc ho fem. Serà l’obediència a l’Esperit Sant que ens farà créixer i transformar-nos com el llevat i la llavor. Que el Senyor ens doni a tots la gràcia d’aquesta obediència.

Traducció: Mònica Mor —Catalunya Religió