Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Dijous 8 de desembre de 2016

Estimats germans i germanes, bona festa!

Les lectures de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu presenten dos passatges crucials en la història de la relació entre l'home i Déu, podríem dir que ens porten a l'origen del bé i el mal. Aquests dos passatges ens porten a l'origen del bé i el mal.

El llibre del Gènesi mostra el primer no, el no dels orígens, el no humà, quan l'home ha preferit mirar-se a si mateix en lloc de al seu Creador, ha volgut seguir el seu parer, ha escollit de ser autosuficient. Però, en fer-ho així, sortint de la comunió amb Déu, s’ha perdut precisament a si mateix,ha començat a tenir por, a amagar-se i a acusar els que l'envolten (cf. Gen 3,10.12). Aquests són els símptomes: por,és sempre un símptoma de no a Déu, indica que estic dient no a Déu; acusar els altres i no mirar-se a si mateix indica que m'estic allunyant de Déu. Això fa el pecat. Però el Senyor no abandona l'home a mercè del seu mal; tot seguit el busca i li fa una pregunta plena d'aprehensió: "On ets?" (V. 9). Com si digués: "Para’t, pensa: on ets?". És la pregunta d'un pare o una mare que cerca el fill perdut: "On ets? A on has anat a parar?". I això Déu ho fa amb molta paciència, fins a omplir el buit sorgit des dels orígens. Aquest és un dels passatges.

El segon passatge crucial, narrat avui en l'Evangeli, és quan Déu ve a habitar entre nosaltres, es fa home com nosaltres. I això ha estat possible per mitjà d'un gran sí–aquell del pecat era el no; aquest és el sí, és un gran sí-, el de Maria en el moment de l'Anunciació. Per aquest Jesús ha començat la seva via pels camins de la humanitat; ho ha començat en Maria, transcorrent els primers mesos de vida en el si de la mare: no ha aparegut ja adult i fort, sinó que ha seguit tot el recorregut d'un ésser humà. S’ha fet en tot igual a nosaltres, excepte en una cosa, aquell no, excepte el pecat. Per això ha escollit Maria, l'única criatura sense pecat, immaculada. En l'Evangeli, amb una sola paraula, a ella se l'anomena "plena de gràcia" (Lc 1,28), sadollada de gràcia. Vol dir que en ella, immediatament plena de gràcia, no hi ha lloc per al pecat. I també nosaltres, quan ens dirigim a ella, reconeixem aquesta bellesa: la invoquem "plena de gràcia", sense una ombra de mal.

Maria respon a la proposta de Déu dient: "Sóc l'esclava del Senyor" (v. 38). No diu: "Bé, aquesta vegada faré la voluntat de Déu, estic disponible, després ja veurem...". No. El seu és un sí ple, total, per a tota la vida, sense condicions. I com el no dels orígens havia tancat el pas de l'home a Déu, així el sí de Maria ha obert el camí a Déu entre nosaltres. És el sí més important de la història, el sí humil que canvia el no superb dels orígens, el sí fidel que guareix la desobediència, el sí disponible que bescanvia l'egoisme del pecat.

Fins i tot per a cada un de nosaltres hi ha una història de salvació feta de sí i de no. A vegades, però, som experts en els mitjos sí: som experts en escapolir-nos de no entendre bé el que Déu voldria i la consciència ens suggereix. També som murris i per no dir un no veritable i just a Déu diem: "Ho sento, no puc", "no avui, potser demà"; "Demà serà millor, demà pregaré, faré el bé, demà". I aquesta murrieria ens allunya del sí, ens allunya de Déu i ens porta al no, al no del pecat, al no de la mediocritat. El famós "sí, però..."; "sí, Senyor, però....". Així doncs tanquem la porta al bé, i el mal s'aprofita d'aquests sí mancats. Cada un de nosaltres en té una col·lecció a dins. Pensem-hi, en trobarem tants de sí mancats. Pel contrari tot sí ple a Déu fa començar una història nova: dir sí a Déu és veritablement "original", és origen, no el pecat, que ens fa vell per dins. Ho heu pensat això, que el pecat ens envelleix a dins? Ens envelleix ràpid! Cada sí a Déu origina històries de salvació per a nosaltres i per als altres. Com Maria amb el seu sí.

En aquest camí d'Advent, Déu desitja visitar-nos i espera el nostre sí. Pensem: jo, avui, quin sí he de dir a Déu? Pensem-hi, ens anirà bé. I trobarem la veu del Senyor dins de Déu, que ens demana alguna cosa, un pas endavant. "Crec en Tu, espero en Tu, T'estimo; s’acompleixi en mi la teva voluntat de fer el bé". Això és el sí. Amb generositat i confiança, com Maria, diguem avui, cada un de nosaltres, aquest sí personal a Déu.

Traducció: Pere Prat —Catalunya Religió