Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Plaça Sant Pere
Diumenge, 2 de juliol de 2017

Estimats germans i germanes, bon dia!

La litúrgia d’avui ens presenta les últimes línies del discurs missional del capítol 10 de l’Evangeli de Mateu (cfr. 10,37-42), amb el qual Jesús instrueix els dotze apòstols en el moment en què per primera vegada els envia en missió als pobles de Galilea i de Judea. En aquesta part final Jesús subratlla dos aspectes essencials per la vida del deixeble missioner: el primer, que el seu lligam amb Jesús és més fort que qualsevol altre lligam; el segon, que el missioner no porta a si mateix, sinó a Jesús, i per mitjà d’Ell l’amor del Pare celestial. Aquests dos aspectes estan connectats, perquè com més Jesús és al centre del cor i de la vida del deixeble, més aquest deixeble és “transparent” a la seva presència. Van junts, tots dos.

«Qui estima a pare o mare més que a mi, no és digne de mi...» (v. 37), diu Jesús. L’afecte d’un pare, la tendresa d’una mare, la dolça amistat entre germans i germanes, tot això, tot i ser molt bo i legítim, no pot ser anteposat a Crist. No perquè Ell ens vulgui sense cor i privats de reconeixement, sinó més aviat, al contrari, perquè la condició del deixeble exigeix una relació prioritària amb el mestre. Qualsevol deixeble, sigui un laic, una laica, un sacerdot, un bisbe: la relació prioritària. Potser la primera pregunta que hem de fer a un cristià és: “Però tu et trobes amb Jesús? Tu pregues a Jesús?”. La relació. Es podria quasi parafrasejar el Llibre del Gènesi: Per això l’home abandonarà el seu pare i la seva mare i s’unirà a Jesucrist i els dos seran una sola cosa (cfr. Gen 2,24).

Qui es deixa atreure en aquest vincle d’amor i de vida amb el Senyor Jesús, esdevé un representant seu, un “ambaixador” seu, sobretot amb la forma de ser, de viure. Fins al punt que Jesús mateix, enviant els deixebles en missió, els diu: «Qui us acull a vosaltres m’acull a mi, i qui m’acull a mi acull aquell que m’ha enviat» (Mt 10,40). Cal que la gent pugui percebre que per aquell deixeble Jesús és vertaderament “el Senyor”, és vertaderament el centre de la seva vida, el tot de la vida. No importa si després, com tota persona humana, té els seus límits i també els seus errors –sempre que tingui la humilitat de reconèixer-los–; el que és important és que no tingui un cor doble –i això és perillós. Jo sóc cristià, sóc deixeble de Jesús, sóc sacerdot, sóc bisbe, però tinc el cor doble. No, això no va. No ha de tenir el cor doble, sinó el cor simple, unit; que no tingui el peu en dues sabates, sinó que sigui honest amb si mateix i amb els altres. La duplicitat no és cristiana. Per això Jesús prega al Pare per tal que els deixebles no caiguin en l’esperit del món. O ets amb Jesús, amb l’esperit de Jesús, o ets amb l’esperit del món.

I aquí la nostra experiència de sacerdots ens ensenya una cosa molt bonica, una cosa molt important: és justament aquest acolliment del sant poble fidel de Déu, és justament aquell «got d’aigua fresca» (v. 42) del que parla el Senyor avui en l’Evangeli, donat amb fe afectuosa, el que t’ajuda a ser un bon sacerdot! Hi ha una reciprocitat també en la missió: si tu deixes tot per Jesús, la gent reconeix en tu el Senyor; però al mateix temps t’ajuda a convertir-te cada dia a Ell, a renovar-te i purificar-te de les adaptacions i a superar les temptacions. Com més proper és un sacerdot al poble de Déu, més se sentirà proper a Jesús, i com més un sacerdot és a prop de Jesús, més se sentirà proper al poble de Déu.

La Verge Maria ha experimentat en primera persona què significa estimar a Jesús separant-se d’ella mateixa, donant un nou sentit als lligams familiars, a partir de la fe en Ell. Que amb la seva materna intercessió, ens ajudi a ser lliures i alegres missioners de l’Evangeli.

Després de l’Àngelus

Estimats germans i germanes,

el 5 de juliol serà la festa de la independència de Veneçuela. Asseguro la meva pregària per aquesta estimada Nació i exprimeixo la meva proximitat a les famílies que han perdut els seus fills en les manifestacions de plaça. Faig una crida perquè es posi fi a la violència i es trobi una solució pacífica i democràtica a la crisi. Que Nostra Senyora de Coromoto intercedeixi per Veneçuela! I tots nosaltres preguem a Nostra Senyora de Coromoto per Veneçuela: “Déu vos salve, Maria,...”.

Dirigeixo la meva salutació a tots vosaltres, romans i pelegrins!

Saludo en particular els fidels irlandesos de Belfast, i els joves de Schattdorf (Suïssa) que fa poc han rebut el sagrament de la Confirmació.

Saludo els varis grups parroquials i les associacions, com també els participants del moto-pelegrinatge des de Cardito (Nàpols).

A tots us desitjo un bon diumenge. Si us plau, no us oblideu de pregar per mi. Bon dinar i fins aviat!

Traducció per Ignasi Segura Renau