Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Al germà Emili Turú Rofes
Superior general dels Germans Maristes

Estimat germà,

Em plau saludar-vos i, a través vostre, a tota la família Marista, amb motiu del bicentenari de la fundació de la vostra Congregació, durant el qual celebrareu el XXII Capítol general que tindrà lloc a Colòmbia. Heu desitjat preparar aquesta efemèride amb el lema «un nou començament», en el qual està sintetitzat tot un programa de renovació que suposa mirar amb agraïment el passat, discernir el present i obrir-se amb esperança al futur.

La gratitud és el primer sentiment que brolla del cor. Es necessita aquesta actitud de reconeixement per valorar les obres grans que Déu ha fet a través vostre. De la mateixa manera, donar les gràcies ens fa bé; ens ajuda a reconèixer-nos petits davant dels ulls del Senyor i deutors d’una tradició que ens ha estat donada sense haver fet res per la nostra banda. Pertanyeu a una gran família rica de testimonis que han sabut donar les seves vides per amor a Déu i al proïsme amb aquell esperit de germanor que caracteritza la Congregació i que converteix l’altre en «un germà estimat; moltíssim per a mi» (Flm 16). Aquests dos segles d’existència s’han transformat a la vegada en una gran història d’entrega en favor d’infants i joves que heu acollit de cap a cap dels cinc continents i heu format perquè fossin bons ciutadans i, sobretot, bons cristians. Aquestes obres de bé són expressió de la bondat i misericòrdia de Déu que, malgrat les nostres limitacions i matusseries, mai s’oblida dels seus lls.

Tanmateix no n’hi ha prou a observar el passat, sinó que cal realitzar un discerniment del moment present. És just que us examineu i és bo que ho feu a la llum de l’Esperit. Discernir és reconèixer amb objectivitat i caritat l’estat actual, confrontant-lo amb l’esperit fundacional. Sant Marcel•lí Champagnat va ser un innovador en el seu temps en l’àmbit educatiu i formatiu. Ell mateix va experimentar la necessitat de l’amor per poder fer brillar les potencialitats que cada infant porta amagades dins seu. El vostre sant Fundador deia: «L’educació és per a l’infant el que el cultiu és per al camp. Per molt bo que sigui, si es deixa de llaurar, només produeix esbarzers i males herbes». La tasca de l’educador és d’entrega constant i té una càrrega de sacri ci; no obstant això, l’educació és cosa del cor, i això la fa diferent i sublim. Estar cridats a cultivar exigeix primer de tot que us cultiveu. El religiós educador ha de cuidar el seu camp interior, les seves reserves humanes i espirituals, per poder sortir a sembrar i cuidar el terreny que li han con at.

Heu de ser conscients que el terreny que treballeu i modeleu és «sagrat», veient-hi l’amor i l’empremta de Déu. Amb aquesta dedicació i esforç, dels a la missió rebuda, contribuireu a l’obra de Déu, que us crida a ser senzills instruments a les seves mans.

Finalment, us animo a obrir-vos amb esperança al futur, caminant amb esperit renovat; no és una ruta diferent, sinó vivi cada en l’Esperit. La societat avui necessita persones sòlides en els seus principis que puguin donar testimoni del que creuen i així construir un món millor per a tothom. En aquest camí us guiarà el lema del vostre Institut religiós que ja és tot un projecte de vida: «Tot a Jesús per Maria, tot a Maria per a Jesús». Es tracta de con ar en Maria i deixar-se guiar per ella en la seva humilitat i servei, en la seva promptitud i entrega silenciosa; són actituds que el bon religiós i educador ha de transmetre amb el seu exemple. Els joves reconeixeran en la seva manera de ser i actuar que hi ha alguna cosa extraordinària i comprendran que val la pena no només aprendre aquests valors sinó, i sobretot, interioritzar-los i imitar-los. Maria els acompanyarà en aquest propòsit i, juntament amb ella, rati caran la seva vocació, contribuint a crear una humanitat sempre i contínuament renovada, on el vulnerable i el descartat siguin valorats i estimats. Aquest futur que desitgeu i que somieu no és una il•lusió: es construeix des d’avui, dient «sí» a la voluntat de Déu en la certesa que ell, com a Pare bo, no defraudarà la nostra esperança.

Agraeixo al Senyor i a Maria, la Nostra Bona Mare —tal com a sant Marcel•lí li agradava anomenar-la—, la presència en l’Església de la vostra vocació i servei, i demano que tingueu el do de l’Esperit Sant perquè, moguts per ell, porteu als infants i joves, de la mateixa manera que a tots els necessitats, la proximitat i la tendresa de Déu.

Vaticà, 10 d’abril de 2017