Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència general del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Dimecres 5 d'octubre de 2016

Viatge Apostòlic a Geòrgia i Azerbaidjan

Estimats germans i germanes, bon dia!

El cap de setmana passat vaig fer el viatge apostòlic a Geòrgia i Azerbaidjan. Dono gràcies al Senyor que m’ho ha permès i renovo l’expressió del meu agraïment a les Autoritats civils i religioses d’aquests dos Països, en particular al Patriarca de tota la Geòrgia Ília II -el seu testimoni m’ha fet tant de bé al cor i a l’ànima- i al Xeic dels Musulmans del Caucas. Un agraïment fraternal als Bisbes, als sacerdots, als religiosos i a tots els fidels que m’han fet sentir el seu afecte calorós.

Aquest viatge ha estat la continuació i la conclusió del que vaig fer a Armènia, el mes de juny. D’aquesta manera he pogut –gràcies a Déu– realitzar el projecte de visitar tots tres Països caucàsics, per confirmar l’Església Catòlica que hi viu i per encoratjar el camí d’aquells pobles vers la pau i la fraternitat. Ho posaven també de manifest els dos lemes d’aquest últim viatge: per a Geòrgia “Pax vobis” i per l’ Azerbaidjan “Tots som germans”.

Ambdós Països tenen arrels històriques, culturals i religioses molt antigues, però al mateix temps estan vivint una nova fase: de fet tots dos celebren aquest any el 25è aniversari de la seva independència, havent estat una bona part del segle XX sota el règim soviètic. I en aquesta fase ells es troben amb les mateixes dificultats en els diversos àmbits de la vida social. L’Església Catòlica està cridada a ser present, a ser propera, especialment en el signe de la caritat i de la promoció humana; i ella mira de fer-ho en comunió amb les altres Esglésies i Comunitats cristianes i dialogant amb les altres comunitats religioses, amb el convenciment que Déu és Pare de tots i que nosaltres som germans i germanes.

A Geòrgia aquesta missió passa naturalment a través de la col·laboració amb els germans ortodoxos, que formen la gran majoria de la població. Per això ha estat un signe molt important el fet que, quan vaig arribar a Tbilisi, va venir a rebre’m a l’Aeroport, junt amb el President de la República, també el venerat Patriarca Ilia II. La trobada amb ell aquella tarda va ser commovedora, com també ho va ser l’endemà la visita a la Catedral Patriarcal, on es venera la relíquia de la túnica de Crist, símbol de la unitat de l’Església. Aquesta unitat està corroborada per la sang de tants màrtirs de les diverses confessions cristianes. Entre les comunitats que han sofert més, hi ha l’Assirio-Caldea, amb la qual vaig viure a Tbilisi un intens moment de pregària per la pau a Síria, a Iraq i a tot l’Orient Mitjà.

La Missa amb els fidels catòlics de Geòrgia –llatins, armenis i assirio-caldeus– va ser celebrada en memòria de Santa Teresa de l’Infant Jesús, patrona de les missions: ella ens recorda que la veritable missió no és mai proselitisme, sinó atracció a Crist a partir de la forta unió amb Ell en la pregària, en l’adoració i en la caritat concreta, que és servei a Jesús present en el més petit dels germans. És el que fan els religiosos i les religioses que he trobat a Tbilisi, de la mateixa manera que després també a Baku: ho fan amb la pregària i amb les obres de caritat i de promoció. Els vaig encoratjar a ser ferms en la fe, amb la memòria, coratge i esperança. I a més hi ha les famílies cristianes: que n’és de preciosa la seva presència acollidora, d’acompanyament, de discerniment i d’integració en la comunitat!

Aquest estil de presència evangèlica com a llavor del Regne de Déu és, si és possible, encara més necessària a l’Azerbaitjan, on la majoria de la població és musulmana i els catòlics són uns pocs centenars, però gràcies a Déu tenen bones relacions amb tots, en particular mantenen vincles fraternals amb els cristians ortodoxes. Per això a Baku, capital de l’Azerbaitjan, vam viure dos moments que la fe mantenia un equilibri adequat: l’Eucaristia i la trobada interreligiosa. L’Eucaristia amb la petita comunitat catòlica, on l’Esperit harmonitza les diferents llengües i dóna la força del testimoniatge; i aquesta comunió en Crist no impedeix, ans al contrari, empeny a cercar l’encontre i el diàleg amb tots els qui creuen en Déu, per construir junts un món més just i fraternal. Des d’aquesta perspectiva, adreçant-me a les Autoritats de l’Azerbaidjan, vaig desitjar que les preguntes obertes puguin trobar bones solucions i que tots els pobles caucàsics visquin en pau i en el respecte mutu.

Que Déu beneeixi l’Armènia, la Geòrgia i l’Azerbaitjan, i acompanyi el camí del Seu Poble sant peregrí en aquests Països.

Traducció: Josep M. Torrents —Catalunya Religió