Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 12 de març de 2015

Un cristià no té camins de compromís, no pot ser una persona de mitges tintes: si no es deixa tocar per la misericòrdia de Déu, i d’altra banda estima el proïsme, com fan els sants, acaba essent un hipòcrita, que arruïna i malaguanya tot, en lloc de fer el bé.

Al començament foren els Profetes, després van ser els Sants. És amb ells que Déu ha construït al llarg del temps la història de la seva relació amb els homes. I, no obstant això, tot i que aquests elegits eren persones excel·lents, malgrat llurs ensenyances i obres, la història de la salvació ha estat quelcom accidentada, amb tantes hipocresies i infidelitats.

És immens l'horitzó que Francesc contempla amb la seva reflexió, des d’Abel fins els nostres dies. En la veu de Jeremies, amb la lectura de la missa d’avui, hi veiem la veu de Déu mateix, que constata amb amargor com el poble escollit, tot i haver rebut molts favors, no l'ha escoltat. Després de remarcar que "Déu ho ha donat tot", el papa ha recordat que com a resposta a la seva generositat Ell tan sols ha rebut 'només coses dolentes'. La fidelitat ha desaparegut, no sou un poble fidel. «Aquesta és la Història de Déu. En aquest fragment sembla com si Déu estigués plorant, tot dient: “et vaig estimar tant, et vaig donar tant, i tu... no m’has fet cas, has actuat contra mi”. També Jesús va plorar, en mirar Jerusalem. Perquè en el cor de Jesús estava tota aquella història en què la fidelitat havia desaparegut.

Fem la nostra voluntat, però fent això en el camí de la nostra vida seguim un camí d'enduriment: el cor s'endureix, es petrifica. I la Paraula del Senyor no hi entra. I el poble s'allunya. També la nostra història personal esdevé així. Avui, en aquest dia quaresmal, podem preguntar-nos: «escolto la veu del Senyor, o més aviat faig el que jo vull, el que a mi m'agrada?»

També l'episodi de l'Evangeli que hem llegit ens mostra un exemple d’un cor endurit, un cor sord a la veu de Déu. Jesús guareix un endimoniat i, a canvi, rep una acusació: “Tu treus els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.” Ets un bruixot demoníac. És l'acusació típica dels “legalistes", ha recordat el Bisbe de Roma, bo i destacant que ells creuen que la vida està regulada per les lleis que ells mateixos estableixen.

També això ha succeït en la Història de l'Església! Però, penseu en la pobra Joana d'Arc: avui és Santa! Pobreta: aquells doctors la van cremar viva, perquè deien que era una heretge, la van acusar d'heretgia ... Però eren els doctors, aquells que coneixien la doctrina segura, aquells fariseus: allunyats de l'amor de Déu. Més a prop nostre, penseu en el beat Rosmini: tots els seus llibres en l'índex del llibres prohibits. No podien llegir, era pecat llegir-los. Avui és beat.

«En la Història de Déu amb el seu poble, el Senyor enviava els Profetes per dir al poble que l'estimava. A l'Església, el Senyor envia els Sants. Són els sants els que porten endavant la vida de l'Església: són els sants, no pas els poderosos, no són els hipòcrites: no! Els Sants».

«Els Sants - ha afegit el Papa - són els que no tenen por de deixar-se acariciar per la misericòrdia de Déu. I per això els sants són homes i dones que comprenen tantes misèries, tantes misèries humanes, i acompanyen el poble ben a prop. No menyspreen al poble»

«Jesús diu: Qui no està amb mi, està contra mi'. Però, hom pot preguntar-se: no hi haurà un camí de compromís, una mica aquí i una mica allà? No. O vas pel camí de l'amor, o val pel camí de la hipocresia. O et deixes estimar per la misericòrdia de Déu, o fas el que vols, segons et dicti el teu cor, que es va endurint cada vegada més. Qui no està amb mi, està contra meu: no ​​hi ha un tercer camí de compromís. O ets sant, o te’n vas per un altre camí. Qui amb mi no recull, escampa, va deixant les coses ... No, fins i tot pitjor: escampa, arruïna, malbarata. És un corrupte. És un corrupte, que corromp».

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió