Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 30 d'octubre de 2016.

Estimats germans i germanes, bon dia!

L’Evangeli d’avui ens presenta un fet ocorregut a Jericó, quan Jesús va arribar a la ciutat i va ser acollit per la gentada (cfr. Lc 19,1-10). A Jericó vivia Zaqueu, el cap dels “publicans”, és a dir, dels recaptadors dels impostos. Zaqueu era un ric col·laborador dels odiats ocupants romans, un explotador del seu poble. També ell, per curiositat, volia veure Jesús, però la seva condició de pecador públic no li permetia apropar-se al Mestre; a més, era de petita estatura, i per això puja a un sicòmor, vora el camí on Jesús havia de passar.

Quan arriba prop d’aquell arbre, Jesús alça la vista i li diu: «Zaqueu, baixa ara mateix, perquè avui he d'aturar-me a casa teva» (v. 5). Podem imaginar l’estupor de Zaqueu! Per què Jesús diu «he d'aturar-me a casa teva»? De quin deure es tracta? Sabem que el seu deure suprem és dur a terme el disseny del Pare sobre tota la humanitat, que es compleix a Jerusalem amb la seva condemna a mort, la crucifixió i, al tercer dia, la resurrecció. És el disseny de salvació de la misericòrdia del Pare. I en aquest disseny hi ha també la salvació de Zaqueu, un home deshonest i menyspreat per tothom, i per això necessitat de convertir-se. De fet l’Evangeli diu que, quan Jesús el va cridar, «tots murmuraven: “Ha entrat a casa d’un pecador!”» (v. 7). El poble veu en ell un canalla que s’ha enriquit amb la pell del pròxim. I si Jesús hagués dit: “Baixa, tu, aprofitat, traïdor del poble! Vine a parlar amb mi per regular els comptes!”. Segur que el poble hauria fet un aplaudiment. Per contra van començar a murmurar: “Jesús va a casa d’ell, del pecador, de l’explotador”.

Jesús, guiat per la misericòrdia, el buscava justament a ell. I quan entra a casa de Zaqueu diu: «Avui per aquesta casa ha vingut la salvació, perquè també ell és fill d’Abraham. El Fill de l’home de fet ha vingut a cercar i a salvar allò que estava perdut» (vv. 9-10). La mirada de Jesús va més enllà dels pecats i els prejudicis; veu la persona amb els ulls de Déu, que no s’atura al mal passat, sinó que albira el bé futur; Jesús no es resigna als tancaments, sinó que obre sempre, sempre obre nous espais de vida; no s’atura a les aparences, sinó que mira el cor. I aquí ha mirat el cor ferit d’aquest home: ferit pel pecat de la cobdícia, per tantes coses lletges que havia fet aquest Zaqueu. Mira aquell cor ferit i allí va.

A vegades nosaltres busquem corregir o convertir un pecador renyant-lo, tirant-li per la cara els seus errors i el seu comportament injust. L’actitud de Jesús amb Zaqueu indica un altre camí: el de mostrar a qui s’equivoca el seu valor, aquell valor que Déu continua veient malgrat tot, malgrat tots els seus errors. Això pot provocar una sorpresa positiva, que entendreix el cor i impulsa la persona a treure fora allò bo que té en si. És el donar confiança a les persones el que les fa créixer i canviar. Així es comporta Déu amb tots nosaltres: no està bloquejat pel nostre pecat, sinó que el supera amb l’amor que ens fa sentir la nostàlgia del bé. Tots hem sentit aquesta nostàlgia del bé després d’un error. I així fa el nostre Pare Déu, així fa Jesús. No existeix una persona que no tingui quelcom de bo. I això mira Déu per treure-la del mal.

Que la Verge Maria ens ajudi a veure allò bo que hi ha en les persones que trobem cada dia, per tal que tots siguin encoratjats a fer emergir la imatge de Déu impresa en el seu cor, I que així puguem sentir joia per les sorpreses de la misericòrdia de Déu! El nostre Déu, que és el Déu de les sorpreses!

Després de l’Àngelus:

Estimats germans i germanes,

Ahir, a Madrid, van ser proclamats Beats José Antón Gómez, Antolín Pablos Villanueva, Juan Rafael Mariano Alcocer Martínez i Luis Vidaurrázaga Gonzáles, màrtirs, assassinats a Espanya el segle passat, durant la persecució contra l’Església. Eren sacerdots benedictins. Lloem el Senyor i confiem a la seva intercessió els germans i les germanes que malauradament encara avui, en vàries parts del món, són perseguits per la fe en Crist.

Manifesto la meva proximitat a les poblacions d’Itàlia Central colpejades pel terratrèmol. També aquest matí hi ha hagut una forta sacsejada. Prego pels ferits i per les famílies que han patit els majors danys, com tambe pel personal compromès en els socors i l’assistència. Que el Senyor Ressuscitat els doni força i la Mare de Déu els protegeixi.

Saludo amb afecte tots els pelegrins d’Itàlia i de diferents països, en particular aquells provinents de Ljubliana (Eslovènia) i de Sligo (Irlanda). Saludo els participants al pelegrinatge mundial dels perruquers i estetistes, la Federació Nacional Desfilades i Jocs històrics, els grups juvenils de Petosino, Pogliano Milanese, Carugate i Pàdova. Saludo també els pelegrins de l’UNITALSI de la Sardenya.

En els propers dos dies realitzaré un Viatge apostòlic a Suècia, en ocasió de la commemoració de la Reforma, que veurà catòlics i luterans junts en el record i la pregària. Demano a tots vosaltres que pregueu per tal que aquest viatge sigui una nova etapa en el camí de fraternitat cap a la plena comunió.

Us desitjo un bon diumenge –fa un bon sol…– i una bona festa de Tots Sants. I, si us plau, no us oblideu de pregar per mi. Bon dinar i fins aviat!

Traducció: Ignasi Segura —Catalunya Religió