×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència general del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Dimecres 7 de setembre de 2016

28. És la misericòrdia el que salva (cf. Mt 11,2-6)

Estimats germans i germanes, bon dia! 

Hem escoltat un passatge de l’Evangeli de Mateu (11,2-6). La intenció de l’evangelista és fer-nos entrar més profundament en el misteri de Jesús, per prendre’n la seva bondat i la seva misericòrdia. L’episodi és el següent: Joan Baptista envia els seus deixebles a Jesús –Joan era a la presó- per fer-li una pregunta molt clara: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» (v. 3). Era just en el moment de la foscor… El Baptista esperava amb ànsia el Messies i en la seva predicació l’havia descrit amb colors forts, com un jutge que hauria instaurat finalment el regne de Déu i hauria purificat el seu poble, premiant els bons i castigant els dolents. Predicava així: «Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc» (Mt 3,10). Ara que Jesús ha començat la seva missió pública amb un estil diferent, Joan pateix perquè es troba en una doble foscor: en la foscor de la presó i d’una cel·la, i en la foscor del cor. No comprèn aquest estil de Jesús i vol saber si realment Ell és el Messies, o potser si se n’ha d’esperar un altre.

I la resposta de Jesús sembla a primera vista que no respongui a la pregunta del Baptista. Jesús, de fet, diu: «Aneu i expliqueu a Joan el que sentiu i veieu: els cecs recuperen la vista, els coixos caminen, els leprosos són purificats, els sords hi senten, els morts ressusciten, als pobres se’ls anuncia l’Evangeli. I feliç aquell qui no em rebutjarà!» (vv. 4-6). Aquí es posa de manifest la intenció del Senyor Jesús: Ell respon que és l’instrument concret de la misericòrdia del Pare, que va a trobar tothom portant el consol i la salvació, i d’aquesta manera manifesta el judici de Déu. Els cecs, els coixos, els leprosos, els sords, recuperen la seva dignitat i ja no són exclosos per la seva malaltia, els morts retornen a la vida, mentre que els pobres reben l’anunci de la Bona Notícia. I això és la síntesi del que fa Jesús, que d’aquesta manera fa visible i tangible el mateix obrar de Déu.

El missatge que l’Església rep amb aquesta explicació de la vida de Crist és molt clar. Déu no ha enviat el seu Fill al món per castigar els pecadors ni per destruir els malvats. A ells va adreçada la invitació a la conversió per tal que veient els senyals de la bondat divina, puguin retrobar el camí de tornada. Com diu el Salm: «Si tens en compte les culpes, Senyor, / Senyor, qui es podria sostenir? / Però Tu ets qui dónes el perdó: / per això mereixes que et venerin» (130,3-4).

El Baptista col·loca al centre de la seva predicació la justícia, Jesús col·loca al primer lloc la misericòrdia. I els dubtes del Precursor no fan més que avançar el desconcert que Jesús provocarà després amb els seus actes, amb les seves paraules. S’entén, aleshores, la conclusió de la resposta de Jesús. Diu: «Benaurat aquell qui no troba en mi un motiu d’escàndol!» (v. 6). Escàndol significa “obstacle”. Jesús per això prevé sobre un perill particular: si l’obstacle per creure són sobretot les seves accions de misericòrdia, això significa que es té una falsa imatge del Messies. Benaurats en canvi aquells qui, davant els gestos i les paraules de Jesús, glorifiquen el Pare que és al cel.

L’advertiment de Jesús és sempre actual: avui també l’home es fa imatges de Déu que li impedeixen de gaudir de la seva presència real. Alguns es fabriquen una fe “fes-t’ho a la mida” que redueix Déu a l’espai limitat dels propis desigs i de les pròpies conviccions. Però aquesta fe no és una conversió al Senyor que es revela, ans al contrari, li impedeix de convertir la nostra vida i la nostra consciència. Altres redueixen Déu a un fals ídol; usen el seu sant nom per justificar els propis interessos o fins i tot l’odi i la violència. Per a d’altres encara Déu és només un refugi psicològic que ens tranquil·litza en els moments difícils: es tracta d’una fe tancada en ella mateixa, impermeable a la força de l’amor misericordiós de Jesús que ens empeny vers els germans. Altres encara consideren Crist només com un bon mestre d’ensenyaments ètics, un entre molts al llarg de la història. Finalment, hi ha qui ofega la fe en una relació purament intimista amb Jesús anul·lant el seu impuls missioner capaç de transformar el món i la història. Nosaltres cristians creiem en el Déu de Jesucrist, i el nostre desig és créixer en l’experiència viva del seu misteri d’amor.

Comprometem-nos doncs a no interposar cap obstacle a l’acció misericordiosa del Pare, i demanem el do d’una fe gran per convertir-nos també nosaltres en signes i instruments de misericòrdia.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió