Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 13 de novembre de 2016

Estimats germans i germanes, bon dia!

El passatge evangèlic d'avui (Lc 21,5-19) conté la primera part del discurs de Jesús sobre els últims temps, en la redacció de Sant Lluc. Jesús el pronuncia mentre es troba davant del temple de Jerusalem, i pren com a inspiració les expressions d'admiració de la gent per la bellesa del santuari i de les seves decoracions (cfr v. 5). Llavors Jesús diu: «Vindran dies en els quals, del que veieu, no quedarà pedra sobre pedra que no sigui destruïda» (v. 6). Podem imaginar l'efecte d'aquestes paraules sobre els deixebles de Jesús! Ell, però, no vol ofendre el temple, sinó fer entendre, a ells i també a nosaltres avui, que les construccions humanes, també les més sagrades, són passatgeres i no s'ha de posar en elles la nostra seguretat. Quantes presumptes certeses en la nostra vida pensàvem que eren definitives i després s'han revelat efímeres. D'altra banda, quants problemes ens semblaven sense sortida i després han estat superats!

Jesús sap que hi ha sempre qui especula sobre la necessitat humana de seguretat. Per això diu: «Cuideu-vos de no deixar-vos enganyar» (v. 8), i posa en guàrdia sobre tants falsos messies que s'haurien presentat (v. 9). També avui n'hi ha! I afegeix de no fer-se terroritzar i desorientar per guerres, revolucions i calamitats, perquè també elles formen part de la realitat d'aquest món (cfr vv. 10-11). La història de l'Església és rica d'exemples i persones que han sostingut tribulacions i sofriments terribles amb serenitat, perquè tenien la consciència d'estar ferms en les mans de Déu. Ell és un Pare fidel, és un Pare atent, que no abandona els seus fills. Déu no ens abandona mai! Aquesta certesa l'hem de tenir al cor: Déu no ens abandona mai!

Romandre ferms en el Senyor, en aquesta certesa que Ell no ens abandona, caminar en l'esperança, treballar per construir un món millor, no obstant les dificultats i els esdeveniments tristos que marquen l'existència personal i col·lectiva, és el que vertaderament compta; és el que la comunitat cristiana està cridada a fer per anar a l'encontre del “dia del Senyor”. Justament en aquesta perspectiva volem col·locar el compromís que sorgeix d'aquests mesos en què hem viscut amb fe el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, que avui acaba a les Diòcesis de tot el món amb el tancament de les Portes Santes en les esglésies catedrals. L'Any Sant ens ha empès, d'una banda, a tenir fixa la mirada vers l'acompliment del Regne de Déu i, de l'altra, a construir el futur sobre aquesta terra, treballant per evangelitzar el present, de forma que en fem un temps de salvació per a tots.

Jesús en l'Evangeli ens exhorta a tenir ben ferma en la ment i en el cor la certesa que Déu condueix la nostra història i coneix el fi últim de les coses i dels esdeveniments. Sota la mirada misericordiosa del Senyor es desenreda la història en el seu fluir incert i en el seu tramat de bé i de mal. Però tot el que succeeix es conserva en Ell; la nostra vida no es pot perdre perquè és a les seves mans. Preguem la Verge Maria, perquè ens ajudi, a través dels esdeveniments alegres i tristos d'aquest món, a mantenir ferma l'esperança de l'eternitat i del Regne de Déu. Preguem la Verge Maria, perquè ens ajudi a entendre en profunditat aquesta veritat: Déu mai abandona els seus fills!

Després de l'Àngelus:

Estimats germans i germanes,

aquesta setmana ha estat restituït a la devoció dels fidels el més antic crucifix ligni de la Basílica de Sant Pere, del segle catorze. Després d'una laboriosa restauració ha estat portat de nou a l'antic esplendor i serà col·locat a la capella del Santíssim Sagrament, en record del Jubileu de la Misericòrdia.

Se celebra avui a Itàlia la tradicional Jornada de l'Agraïment pels fruits de la terra i del treball humà. M'associo als Bisbes en el desitjar que la mare terra sigui sempre cultivada de forma sostenible. L'Església està al costat, amb simpatia i reconeixement, del món agrícola i exhorta a no oblidar aquells que, en vàries parts del món, estan privats dels béns essencials com l'aliment i l'aigua.

Us saludo a tots, famílies, parròquies, associacions i fidels individuals, que heu vingut d'Itàlia i de tantes altres parts del món. En particular, saludo i agraeixo les associacions que en aquests dies han animat el Jubileu de les persones marginades. Moltes gràcies pel treball i l'ajuda! Saludo els pelegrins provinents de Rio de Janeiro, Salerno, Piacenza, Veroli i Acri, com també el consultori “La famiglia” de Milà i les Fraternitats italianes de l'Ordre secular Trinitari.

A tots desitjo un bon diumenge. Si us plau, no us oblideu de pregar per mi. Bon dinar i fins aviat!

Traducció: Ignasi Segura –Catalunya Religió