Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència general del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Dimecres 22 de juny de 2016

La Misericòrdia purifica el cor (cf. Lc 5,12-16)

Estimats germans i germanes, bon dia! 

«Senyor, si vols, em pots purificar!» (Lc 5,12): és la petició que hem sentit que un leprós adreçava a Jesús. Aquest home no demana només ser guarit, sinó també ser “purificat”, és a dir completament curat en el cos i en el cor. De fet, la lepra era considerada com una mena de maledicció de Déu, d’impuresa profunda. El leprós havia de mantenir-se allunyat de tothom; no podia entrar al temple ni participar de cap servei diví. Allunyat de Déu i allunyat dels homes. Quina vida més trista que tenien aquestes persones!

No obstant això, aquell leprós no es resigna ni a la malaltia ni a les disposicions que fan d’ell un marginat. Atansant-se a Jesús, no té por d’infringir la llei i entra a la ciutat –cosa que no podia fer, li estava prohibit-, i quan el va trobar «es prosternà davant d’Ell, pregant-li: Senyor, si vols, em pots purificar» (v. 12). Tot el que aquest home considerat impur fa i diu és l’expressió de la seva fe! Reconeix el poder de Jesús: està convençut que té el poder de curar-lo i que tot depèn de la seva voluntat. Aquesta fe és la força que li ha permès rompre tots els convencionalismes i cercar l’encontre amb Jesús i, agenollant-se davant d’Ell, el crida “Senyor”. La súplica del leprós mostra que quan ens presentem a Jesús no cal fer discursos llargs. N’hi ha prou amb poques paraules, sempre que vagin acompanyades de la plena confiança en la seva omnipotència i en la seva bondat. Confiar en la voluntat de Déu significa de fet posar-se a les mans de la seva infinita misericòrdia. Us faré una confidència personal. El vespre, abans d’anar a dormir, faig aquesta curta pregària: “Senyor, si vols, em pots purificar!”. I reso cinc “Pare nostres”, un per cada una de les ferides de Jesús, perquè Jesús ens ha purificat amb les seves ferides. Però si això ho faig jo, vosaltres també ho podeu fer a casa vostra i dir: “Senyor, si vols, em pots purificar!” i pensar en les ferides de Jesús i dir un “Pare nostre” per cada una d’elles. Jesús ens escolta sempre.

Jesús està profundament afectat per aquest home. L’Evangeli de Marc remarca que «en va tenir compassió, va estendre la mà, el va tocar i li digué: «Ho vull, sigues purificat!» (1,41). El gest de Jesús acompanya les seves paraules i fa més explícit l’ensenyament. Contra les disposicions de la Llei de Moisès, que prohibien acostar-se a un leprós (cf. Lv 13,45-46), Jesús estén la seva mà i fins i tot el toca. Quantes vegades nosaltres trobem un pobre que ve al nostre encontre! Podem també ser generosos, podem tenir compassió, però normalment no el toquem. Li oferim una moneda, que tirem allà, però evitem de tocar-li la mà. I ens oblidem que aquell és el cos de Crist! Jesús ens ensenya a no tenir por de tocar el pobre i el marginat, perquè Ell està en ells. Tocar el pobre ens pot purificar de la hipocresia i deixar-nos preocupats per la seva condició. Tocar els marginats. Avui m’acompanyen aquí aquests nois. N’hi ha tants que pensen que hauria valgut més que s’haguessin quedat al seu país, però allà patien tant. Són els nostres refugiats, però tants creuen que els hauríem d’excloure. Per favor, són els nostres germans! El cristià no exclou ningú, dóna lloc a tots, els deixa venir a tots.

Després d’haver guarit el leprós, Jesús li mana que no en parli amb ningú, però li diu: «Vés a mostrar-te al sacerdot i fes l’ofrena per la teva purificació com Moisès ho va manar, com a testimoni per a ells» (v. 14). Aquesta disposició de Jesús mostra com a mínim tres coses. La primera: la gràcia que obra en nosaltres no busca el sensacionalisme. Generalment es mou amb discreció i sense fer soroll. Per curar les nostres ferides i guiar-nos pel camí de la santedat treballa amb paciència formant el nostre cor segons el Cor del Senyor, de manera que adopti cada vegada més els seus pensaments i els seus sentiments. La segona: fent verificar oficialment pels sacerdots que realment hi ha hagut guarició i celebrant un sacrifici expiatori, el leprós és admès altra vegada en la comunitat dels creients i en la vida social. La seva reincorporació completa la guarició. Tal com ell mateix ho havia demanat, ara ja està completament purificat! Finalment, presentant-se als sacerdots, el leprós dóna testimoni de Jesús i de la seva autoritat messiànica. La força de la compassió amb què Jesús ha guarit el leprós ha portat la fe d’aquest home a obrir-se a la missió. Era un marginat, ara és un de nosaltres.

Pensem en nosaltres, en les nostres misèries… Cadascú té les seves. Pensem amb sinceritat. Quantes vegades les cobrim amb la hipocresia de les “bones maneres”. I aleshores necessitem estar sols, agenollar-nos davant de Déu i pregar: «Senyor, si vols, em pots purificar!». Feu-ho, feu-ho abans d’anar a dormir, cada vespre. I ara diguem junts aquesta bella pregària: “Senyor, si vols, em pots purificar!”.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió