Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 3 de febrer de 2015

Quin és el centre de l'esperança? Tenir "la mirada fixada en Jesús". Francesc ha fet girar la seva homilia a partir de la Carta als Hebreus que s'atura precisament sobre l'esperança. El papa ha subratllat que sense escoltar al Senyor potser podríem "ser optimistes i positius", però l'esperança "s'aprèn mirant Jesús". A partir d'aquí ha centrat la seva reflexió sobre "la pregària de contemplació". Francesc ha assenyalat que "és bo resar el rosari cada dia", "parlar amb el Senyor, quan es té una dificultat, o amb la Mare de Déu, o amb els Sants...". Però -ha afegit- és important realitzar la "pregària de contemplació" i aquesta només es pot fer "amb l'Evangeli a la mà":

"Com fer la contemplació amb l'Evangeli d'avui? Veig que Jesús estava enmig de la multitud, que havia molta gent al seu voltant. En aquest passatge apareix cinc vegades la paraula "multitud". Però Jesús no descansava?... Jo puc pensar, "sempre amb la multitud". Però si la major part de la vida de Jesús l'ha passat al carrer, amb la multitud. No descansava? Sí, una vegada, diu l'Evangeli, que dormia al vaixell, però va arribar una tempesta i els deixebles el van despertar. Jesús estava contínuament entre la gent. I si mirem a Jesús així, si contemplo a Jesús així, m'imagino a Jesús així. I dic a Jesús allò que em ve al cap."

Jesús -ha afegit retornant la mirada a l'Evangeli d'avui- es dóna compte que una dona malalta l'ha tocat en mig de la multitud. Jesús -ha dit el papa- "no només entén a la multitud, sent a la multitud", "sent el batec del cor de cadascú de nosaltres, de cadascú. Té cura de tots i de cadascú, sempre!" El mateix passa -ha continuat- quan el cap de la sinagoga "li explica que la seva filleta està greument malalta: i Ell ho deixa tot i s'ocupa d'això". Francesc ha continuat per imaginar què passa en aquells moments: Jesús arriba a la casa, les dones ploren perquè la petita és morta, però el Senyor diu que tots restin tranquils i la gent li fa mofa. Aquí es veu "la paciència de Jesús." I després de la resurrecció de la petita, Jesús en lloc de dir "Visca Déu", diu: "si us plau, doneu-li de menjar". "Jesús -ha fet notar el Pontífex- té sempre els petits detalls davant d' Ell". Això que jo faig amb aquest Evangeli -ha estat la reflexió del papa- és pròpiament la pregària de contemplació: prendre l'Evangeli, llegir-ho i imaginar-me a l'escena, imaginar-me que passa i parlar amb Jesús, tal i com ve al meu cor":

I amb això nosaltres fem créixer l'esperança, perquè tenim fixada la mirada en Jesús. Fem aquesta pregària de contemplació. "Però tinc tant a fer". "Però a casa teva, 15 minuts, prendre l'Evangeli, un petit passatge, imaginar què ha succeït i parla amb Jesús. D'aquesta manera la teva mirada quedarà fixada en Jesús i no tant en la telenovel·la, per exemple. La teva oïda quedarà fixada sobre la paraula de Jesús i no tant en les xafarderies del veí, de la veïna..."

I així -ha reafirmat el papa- l'oració de contemplació ens ajuda en l'esperança. Viure de la substància de l'Evangeli. Pregar sempre!" Francesc ha convidat a "pregar les oracions, a pregar el Rosari, per parlar amb el Senyor, però també a fer aquesta pregària de contemplació per tenir els ulls fixos en Jesús. D'aquesta oració -ha afegit- "ve l'esperança". I així "la nostra vida cristiana es mou en aquest context, entre memòria i esperança":

"Memòria de tot el camí fet, memòria de tantes gràcies rebudes pel Senyor. I l'esperança, buscant el Senyor, que és l'únic que pot donar-me l'esperança. I per veure el Senyor, per conèixer el Senyor, agafem l'Evangeli i fem aquesta oració de contemplació. Avui, per exemple, buscar 10 minuts -15, no més- llegir l'Evangeli, imaginar i dir alguna cosa a Jesús. I res més. I així el nostre coneixement sobre Jesús serà més gran i la nostra esperança creixerà. No oblideu, tenint la mirada fixada en Jesús. I per això la pregària de la contemplació".

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió