Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Treure la llibertat, anul·lar la memòria, adoctrinar els joves, són els tres indicadors de la colonització cultural i ideològica de tots els temps. El Papa en l'homilia d’avui a la missa a la Casa Santa Marta, torna en aquest tema  inspirant-se un cop més en les lectures de la setmana en curs, que expliquen la persecució del rei Antíoc Epifanes contra els  Macabeus fidels a la llei dels Pares.

El que va passar al poble de Déu, diu Francesc, "succeeix cada vegada que surt en la Terra una nova dictadura cultural o ideològica que és una colonització". "Penseu", assenyala el Papa assenyala sense donar noms "al que van fer les dictadures del segle passat a Europa" i a les “escoles d'adoctrinament "que n’han sorgit:

"Es treu la llibertat, es desconstrueix la història, la memòria del poble i s’imposa un sistema educatiu per als joves. Totes: totes ho fan així. Fins i tot amb guants de seda, algunes: per exemple, un País, una Nació demana un préstec, 'no, però jo te’l dono, però tu, en les escoles, hauràs ensenyar això, això, això', i t’indiquen els llibres; llibres que anul·len tot el que Déu ha creat i com ho ha creat. Anul·len les diferències i anul·len la història: a partir de llavors es comença a pensar així. Qui no pensa així, també, qui no pensa així, se’l deixar apart, fins i tot és perseguit".

Així ha succeït també  a Europa, reitera el Papa, on "els que s'oposaven a les dictadures genocides, van ser perseguits", van ser amenaçats, privats de la llibertat  que correspon a "una altra forma de tortura". I amb la llibertat, les colonitzacions ideològiques i culturals també eliminen la memòria, reduint-la a "faules", "mentides", "coses de vells". Recordant  la figura de la mare dels Macabeus que exhorta els fills a mantenir-se ferms davant el martiri, el Papa, subratlla el paper únic de la dona que custòdia  la memòria i les arrels històriques:

"Custodiar la memòria: la memòria de la salvació, la memòria del poble de Déu, aquella memòria que feia forta la fe d’aquell poble perseguit per aquesta colonització ideològica-cultural. La memòria és la que ens ajuda a vèncer tot  sistema educatiu pervers. Recordar. Recordar els valors, recordar la Història, recordar les coses que hem après. I després, la mare. La mare parlava dues vegades – diu el text – ‘en la llengua dels pares’: parlava en la llengua materna. I no hi ha cap colonització cultural que pugui vèncer la llengua materna".

La "tendresa femenina" i el "coratge viril" de la mare dels Macabeus que es fa forta en les arrels de la llengua dels Pares en la defensa dels seus fills i del poble de Déu ,fa pensar, suggereix el Papa,  que “només la força de les dones és capaç de resistir la colonització cultural”. Són elles, les mares i les dones, els custodis de la memòria, de la llengua materna, "capaç de defensar la Història d'un poble" i, afegeix el Papa, de "transmetre la fe" que després "els teòlegs explicaran":

El poble de Déu ha anat endavant per la força de tantes dones valentes que han sabut donar la fe als seus fills, i només elles -les mares- han sabut transmetre la fe en la llengua materna. Que el Senyor  ens doni sempre la gràcia, en l'Església, de tenir memòria, de no oblidar la llengua materna dels pares i de tenir dones coratjoses".

Traducció per Pere Prat Serra. Radio Vaticana.