Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dilluns 5 de desembre de 2016

Deixem-nos transformar per Jesús, deixem que pugui “re-crear-nos” alliberant-nos dels nostres pecats. Així ho ha dit el papa Francesc a la Missa matutina a Casa Santa Marta, centrada en el tema del renovament que porta el Senyor. El papa ha alertat sobre el donar una mica de vernís als nostres pecats sense vergonyar-se de debò dins el cor. Només donant “nom i cognom” als nostres pecats, ha advertit, podrem permetre a Déu que ens faci dones i homes nous.

El desert florirà, els cecs veuran, els sords hi sentiran. La Primera Lectura, del Profeta Isaïes, ha començat Francesc, “ens parla de renovament”. Tot serà canviat “del lleig al bonic, del dolent al bo”. “Un canvi a millor”: això, ha recordat, era el que el Poble d'Israel s'esperava del Messies.

Jesús, ha afirmat després desviant l'atenció cap a l'Evangeli d'avui, guaria, “feia veure un camí de canviament a la gent i per això la gent el seguia”. No el seguia, ha observat, “perquè era d'actualitat: el seguia perquè el missatge de Jesús arribava al cor”. I a més, ha afegit, “el poble veia que Jesús guaria i el seguia” també per això:

“Però el que feia Jesús no era només un canviament del lleig al bonic, del dolent al bo: Jesús ha fet una transformació. No és un problema de fer bonic, no és un problema de maquillatge, de cosmètica: ha canviat tot des de dins! Ha canviat amb una re-creació: Déu havia creat el món; l'home va caure en pecat; ve Jesús a re-crear el món. I aquest és el missatge, el missatge de l'Evangeli, que es veu clar: abans de guarir aquell home, Jesús perdona els seus pecats. Va allà, a la re-creació, re-crea aquell home de pecador en just: el re-crea com a just. El fa nou, totalment nou. I això escandalitza: això escandalitza!”

Per això, ha afirmat el papa, els Doctors de la Llei “van començar a discutir, a murmurar” perquè no podien acceptar la seva autoritat. Jesús, ha dit, “és capaç de fer-nos –a nosaltres pecadors– persones noves”. És quelcom, ha observat, que “va intuir Magdalena”, que estava sana “però tenia una llaga a dins: era una pecadora”. Va intuir, doncs, que “aquell home podia guarir no el cos, sinó la llaga de l'ànima. Podia re-crear-la! I per a això es necessita tanta fe”.

Que el Senyor, ha continuat, “ens ajudi a preparar-nos pel Nadal amb gran fe”, perquè “per la guarició de l'ànima, per la guarició existencial, la re-creació que porta Jesús, es necessita una gran fe”. “Ser transformats –ha remarcat– aquesta és la gràcia de la salut que porta Jesús”. I cal vèncer la temptació de dir “jo no puc”, deixar-nos en canvi “transformar”, “re-crear per Jesús”. “Coratge” és la paraula de Déu:

“Tots som pecadors, però mira l’arrel del teu pecat i que el Senyor vagi allà baix i la re-creï; i aquella arrel amarga florirà, florirà amb les obres de justícia; i tu seràs un home nou, una dona nova. Però si nosaltres: ‘Sí, sí, jo tinc pecats; vaig, em confesso… dues parauletes, i després continuo així…’, no em deixo re-crear pel Senyor. Només dues pinzellades de vernís i creiem que amb això s'ha acabat la història! No! Els meus pecats, amb nom i cognom: jo he fet això, això, això, i m'avergonyeixo dins el cor! I obro el cor: ‘Senyor, l'únic que tinc. Re-crea'm! Re-crea'm!’ I així tindrem el coratge per anar amb veritable fe –com hem demanat– vers el Nadal”.

Sempre, ha afegit, “cerquem d'amagar la gravetat dels nostres pecats”. Per exemple, quan disminuïm l'enveja. Aquesta, en canvi, ha dit Francesc, “és una cosa lletgíssima! És com el verí de la serp” que cerca “de destruir l'altre!”.

El papa encoratja, per tant, a “anar al fons dels nostres pecats i després a donar-los al Senyor, perquè Ell els esborri i ens ajudi a anar endavant amb fe”. I ha subratllat aquest passatge explicant una anècdota d'un Sant “estudiós de la Bíblia” que tenia un caràcter molt fort, amb moltes agitacions d'ira, i que demanava perdó al Senyor fent moltes renúncies i penitències:

“El Sant, parlant amb el Senyor, deia: ‘Estàs content, Senyor?’ –‘No!’– ‘Però t'ho he donat tot!’ – ‘No, falta quelcom…’. I aquest pobre home feia una altra penitència, una altra pregària, una altra vetlla: ‘T'he donat això, Senyor? Va bé?’ – ‘No! Falta quelcom…’ – ‘Però què falta, Senyor?’ – ‘Falten els teus pecats! Dóna'm els teus pecats!’. Això és el que, avui, el Senyor ens demana a nosaltres: ‘Ànims! Dóna'm els teus pecats i jo et faré un home nou i una dona nova’. Que el Senyor ens doni fe, per creure en això”.

Traducció: Ignasi Segura —Catalunya Religió