×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Meditació del papa Francesc en el Via Crucis a la Jornada Mundial de la Joventut. Cracòvia. 29 de juliol de 2016.

Tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;  anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. (Mt 25,35-36).

Aquestes paraules de Jesús ens porten a la pregunta que sovint ressona en la nostra ment i al nostre cor: "On és Déu?". On és Déu, si hi ha mal al món, si hi ha gent amb gana, set, sense llar, sense sostre, fugitius, refugiats? On és Déu quan les persones innocents moren a causa de la violència, el terrorisme, les guerres? On és Déu quan les malalties implacables trenquen els llaços de la vida i de l'afecte? O quan els nens són explotats, humiliats, i també ells pateixen a causa de greus malalties? On és Déu en el rostre dels escèptics i en les preocupacions de l'ànima afligida? Hi ha preguntes per a les quals no hi ha respostes humanes. Només podem mirar Jesús, i demanar a Ell.  I la resposta de Jesús és la següent: "Déu està en ells", Jesús està en ells, patint per ells, profundament identificat amb cada un. Ell està així unit a ells, gairebé com formant "un sol cos".

Jesús mateix va triar identificar-se amb aquests germans i germanes que passen la prova del dolor i l'ansietat, que accepten prendre el camí més dolorós calvari. Ell, morint a la creu, es va lliurar a les mans del Pare i carrega sobre si mateix i per si mateix, amb l'amor que dóna, les ferides físiques, morals i espirituals de tota la humanitat. Abraçant l'arbre de la creu, Jesús abraça la nuesa i la fam, la set i la solitud, el dolor i la mort dels homes i dones de tots els temps. Aquesta tarda Jesús, i nosaltres juntament amb ell, l'abracem amb especial amor als nostres germans sirians, que van fugir de la guerra. Els donem la benvinguda amb amor fraternal i la simpatia.

Traçant el camí de la creu de Jesús, hem redescobert la importància conformar-se amb el Senyor, a través de les 14 obres de misericòrdia. Ens ajuden a obrir-nos a la misericòrdia de Déu, per demanar la gràcia de comprendre que sense misericòrdia la persona no pot fer res; sense la misericòrdia, nosaltres, tots nosaltres, no podem fer res. Vegem primer als set obres de misericòrdia corporals: alimentar el qui té fam, donar de beure a l'assedegat, vestir al nu, donar allotjament als pelegrins, visitar els malalts, visitar els presos, enterrar els morts. Hem rebut gratuïtament, donem gratuïtament. Estem cridats a servir Jesús crucificat en la persona marginada, per tocar la seva carn beneïda en els qui estan exclosos, té gana, té set, va nu, està pres, malalt, aturat, perseguit, refugiat, migrant. Allà ens trobem amb el nostre Déu, allà toquem al Senyor. Jesús mateix ens va dir, explicant quin serà el "protocol" pel qual serem jutjats: cada vegada que hem fet això al més petit dels nostres germans, li hem fet a Ell. (cf. Mt 25,31-46) .

A les obres de misericòrdia corporals, segueixen les de misericòrdia espiritual: aconsellar als qui dubten, instruir l'ignorant, corregir els pecadors, consolar els afligits, perdonar les ofenses, suportar pacientment les persones molestes, pregar a Déu pels vius i pels morts. En l'acollida als marginats que estan ferits en el cos i en l'acollida del pecador que està ferit en l'ànima, ens juguem la nostra credibilitat com a cristians. No en les idees, no!

Avui la humanitat necessitat d'homes i dones, i en especial dels joves com tu, que no volen viure les seves vides "a mitges", joves disposats a gastar la vida en el servei gratuït als més pobres i als germans més febles, a imitació de Crist, que es va donar totalment per a la nostra salvació. Davant del mal, el sofriment, el pecat, l'única resposta possible pel deixeble de Jesús és el donar-se a si mateix, fins i tot la vida, a imitació de Crist;  és l'actitud de servei. Si un - que es diu cristià- no viu per servir, no serveix per a viure. Amb la seva vida renega de Jesucrist.

Aquesta nit, estimats joves, el Senyor us renova la invitació a convertir-vos en protagonistes en el servei; Ell vol de vosaltres una resposta concreta a les necessitats i sofriments de la humanitat; Ell vol que siguis un signe del seu amor misericordiós per al nostre temps! Per complir aquesta missió, Ell et mostrarà el camí del compromís personal i del sacrifici d'Ell mateix: és el camí de la creu. El camí de la creu és el camí a la felicitat de seguir Crist fins al final, en les circumstàncies a vegades dramàtiques de la vida diària; és la via en la que no temem el fracàs, l'aïllament o la solitud, ja que s'omple el cor de la plenitud del Crist. El camí de la creu és el camí de la vida i l'estil de Déu, que Jesús  demana recórrer a través dels camins d'una societat de vegades dividida, injusta i corrupta.

El camí de la creu no és un hàbit sadomasoquista; el Camí de la Creu és l'únic que venç el pecat, el mal i la mort, perquè porta a la llum radiant de la resurrecció de Crist, l'obertura als horitzons d'una vida nova i plena. És el camí de l'esperança i del futur. Qui el l'empren amb generositat i fe, dona esperança al futur i la humanitat. Qui l'empren amb generositat i fe sembrar esperança. I jo vull que sigueu sembradors d'esperança.

Estimats joves, en aquell trist Divendres Sant molts deixebles van tornar a les seves cases, altres van preferir anar al camp per oblidar una mica la creu. Una demano que -però contesteu cada un de vosaltres en silenci, en el cor, en el teu cor -: com voleu tornar aquesta nit a casa vostra, al vostre d'allotjament, a la vostra tenda? Com voleu tornar aquesta tarda per reunir-vos amb vosaltres mateixos? El món us està observant. A cada un de vosaltres correspon respondre al desafiament d'aquesta pregunta.