Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Als participants del Congrés del Fòrum Internacional de l'Acció Catòlica (FIAC)

27 d'abril de 2017

Benvolguts germans i germanes:

Els saludo en ocasió de la celebració d'aquest Congrés Internacional d'Acció Catòlica, que té com a lema: «Acció Catòlica és missió amb tots i per a tots». M'agradaria compartir amb vostès algunes inquietuds i consideracions.

Carisma – recreació a la llum de Evangelii gaudium

—Històricament l'Acció Catòlica ha tingut la missió de formar laics que assumeixin la seva responsabilitat al món. Avui, concretament, és la formació de deixebles missioners. Gràcies perquè han assumit decididament l'Evangelii Gaudium com a carta magna.

El carisma de l'Acció Catòlica és el carisma de la mateixa Església encarnada entranyablement en l'avui i en l'aquí de cada Església diocesana que destria en contemplació i mirada atenta la vida del seu poble, i cerca camins renovats d'evangelització i de missió des de les diferents realitats parroquials.

Acció Catòlica ha tingut tradicionalment quatre pilars o potes: l'Oració, la Formació, el Sacrifici i l'Apostolat. D'acord a cada moment de la seva història s'ha sostingut primer en una pota i després les altres. Així, en algun moment, el més fort va ser l'oració o la formació doctrinal. Donades les característiques d'aquest moment l'apostolat ha de ser el distintiu i és la pota en què es recolza primer. Això no és en detriment de les altres realitats sinó, més aviat al contrari, el que les provoca. L'apostolat missioner necessita oració, formació i sacrifici. Això sembla molt clar a Aparecida i  a l'Evangelii Gaudium. Hi ha un dinamisme integrador en la missió.

—Formin: oferint un procés de creixement en la fe, un itinerari catequístic permanent orientat a la missió, adequat a cada realitat, recolzats en la Paraula de Déu, per animar una feliç amistat amb Jesús i l'experiència d'amor fratern.

—Resin: en aquesta santa extraversió que posa el cor en les necessitats del poble, en les seves angoixes, en les seves alegries. Una oració que camini, que els porti ben lluny. Així evitaran estar mirant-se contínuament a si mateixos.

—Sacrifiquin-se: però no per sentir-se més polits: el sacrifici generós és el que fa bé als altres. Ofereixin el seu temps buscant com fer-ho perquè els altres creixin, ofereixin el que tenen a les butxaques compartint-ho amb els qui menys tenen, ofereixin sacrificadament el do de la vocació personal per embellir i fer créixer la casa comuna.

Renovar el compromís evangelitzador – diocesanitat – parròquies

—La missió no és una tasca entre tantes en l'Acció Catòlica, sinó que és la tasca. L'Acció Catòlica té el carisma de portar endavant la pastoral de l'Església. Si la missió no és la seva força distintiva, es desvirtua l'essència de l'Acció Catòlica i perd la seva raó de ser.

—És vital renovar i actualitzar el compromís de l'Acció Catòlica per l'evangelització, arribant a tots, en tots els llocs, en totes les ocasions, a totes les perifèries existencials, de debò i no com una simple formulació de principis.

Això implica replantejar els seus plans de formació, les seves formes d'apostolat i fins a la seva mateixa oració perquè siguin essencialment, i no ocasionalment, missioners. Abandonar el vell criteri: perquè sempre s'ha fet així. Hi ha coses que han estat realment molt bones i meritòries que avui quedarien fora de context si les volguéssim repetir.

L'Acció Catòlica ha d'assumir la totalitat de la missió de l'Església en generosa pertinença a l'Església diocesana des de la parròquia.

La missió de l'Església universal s'actualitza a cada Església particular amb el seu propi color, així mateix l'Acció Catòlica cobra vida autèntica responent i assumint com a pròpia la pastoral de cada Església diocesana en la seva inserció concreta des de les parròquies.

L'Acció Catòlica ha d'oferir a l'Església diocesana un laïcat madur que serveixi amb disponibilitat als projectes pastorals de cada lloc com una manera de realitzar la seva vocació. Necessiten encarnar-se concretament.

No poden ser d'aquests grups tan universals que no fan peu enlloc, que no responen davant de ningú i que caminen buscant el que més agrada de cada lloc.

Agents – Tots sense excepció

Tots els membres de l'Acció Catòlica són dinàmicament missioners. Els nois evangelitzen als nois, els joves als joves, els adults als adults, etc. Res millor que un semblant per mostrar que és possible viure l'alegria de la fe.

Evitin caure en la temptació perfeccionista de l'eterna preparació per a la missió i de les eternes anàlisis, que quan s'acaben ja han passat de moda o estan desactualitzades. L'exemple és Jesús amb els apòstols: els enviava amb el que tenien. Després els tornava a reunir i els ajudava a destriar sobre el que havien viscut.

Que la realitat els vagi marcant el ritme i deixin que l'Esperit Sant els vagi conduint. Ell és el mestre interior que va il·luminant el nostre fer quan anem lliures de pressupostos o condicionaments. S'aprèn a evangelitzar evangelitzant, com s'aprèn a resar resant si tenim el cor ben disposat.

Tots poden missionar encara que tots no puguin sortir al carrer o al camp. És molt important el lloc que li brinden a les persones grans que hi pertanyen des de fa molt o s'hi incorporen. Podríem dir: poden ser la secció contemplativa i intercessora dins de les diferents seccions de l'Acció Catòlica. Ells són els que poden crear el patrimoni d'oració i de la gràcia per a la missió. De la mateixa manera els malalts. Aquesta oració Déu l'escolta amb tendresa especial. Que tots ells se sentin part, es descobreixin actius i necessaris.

Destinataris – Tots els homes i totes les perifèries

És necessari que l'Acció Catòlica estigui present al món polític, empresarial, professional, però no per creure's els cristians perfectes i formats sinó per servir millor.

És imprescindible que l'Acció Catòlica estigui a les presons, els hospitals, al carrer, les viles, les fàbriques. Si no és així, ve a ser una institució d'exclusius que no diu res a ningú, ni a la mateixa Església.

Vull una Acció Catòlica en aquest poble, en la parròquia, en la diòcesi, al país, al barri, en la família, en l'estudi i el treball, en el món rural, en els àmbits de la pròpia vida. En aquests nous areòpags és on es prenen decisions i es construeix la cultura.

Agilitin les maneres d'incorporació. No siguin una duana. No poden ser més restrictius que la mateixa Església ni més papistes que el Papa. Obrin les portes, no facin un examen de perfecció cristiana perquè estan promovent un fariseisme hipòcrita. Hi manca la misericòrdia activa.

El compromís que assumeixen els laics que s'integren a l'Acció Catòlica mira cap endavant. És la decisió de treballar per la construcció del regne. No cal «burocratitzar» aquesta gràcia particular perquè la invitació del Senyor arriba quan menys ho esperem; tampoc podem «sacramentalitzar» l'oficialització amb requisits que responen a un altre àmbit de la vida de la fe i no al del compromís evangelitzador. Tots tenen dret a ser evangelitzadores.

Que l'Acció Catòlica brindi l'espai de contenció i d'experiència cristiana a aquells que se senten per motius personals com a «cristians de segona».

Manera – Enmig del poble

Dels destinataris depèn la manera. Com ens va dir el Concili i resem moltes vegades en la Missa: atents i compartint la lluites i esperances dels homes per mostrar-los el camí de la salvació. L'Acció Catòlica no pot estar lluny del poble, sinó que surt del poble i ha d'estar enmig del poble. Han de popularitzar més l'Acció Catòlica. Això no és una qüestió d'imatge sinó de veracitat i de carisma. Tampoc és demagògia, sinó seguir els passos del Mestre que no es disgustava per res.

Per poder seguir aquest camí és bo estar en el poble. Compartir la vida de la gent i aprendre a descobrir per on van els seus interessos i les seves recerques, quins són els seus anhels i ferides més profundes; i què és el que necessiten de nosaltres. Això és fonamental per no caure en l'esterilitat de donar respostes a preguntes que ningú es fa. Les maneres d'evangelitzar es poden pensar des d'un escriptori però després d'haver caminat enmig del poble i no a l'inrevés.

Una Acció Catòlica més popular, més encarnada els pot portar problemes, perquè poden voler formar part de la institució persones que aparentment no estan en condicions: famílies en la qual els pares no estan casats per l'església, homes i dones amb un passat o present difícil però que lluiten, joves desorientats i ferits. És un desafiament a la maternitat eclesial de l'Acció Catòlica; rebre a tots i acompanyar-los en el camí de la vida amb les creus que portin a coll.

Tots en poden formar part des del que són i del que tenen.

És per a aquest poble concret que es formen. És amb aquest i per aquest poble concret que resen.

Aguditzin la mirada per veure els signes de Déu presents en la realitat sobretot en les expressions de religiositat popular. Des d'aquí podran comprendre més el cor dels homes i descobriran les maneres sorprenents des dels quals Déu actua més enllà dels nostres conceptes.

Projecte – Acció Catòlica en sortida – Passió per Crist, passió pel nostre poble

S'han plantejat una Acció Catòlica en sortida, i això està molt bé perquè els situa en el seu propi eix. La sortida significa obertura, generositat, trobada amb la realitat més enllà de les quatre parets de la institució i de les parròquies. Això significa renunciar a controlar massa les coses i a programar els resultats. Aquesta llibertat, que és fruit de l'Esperit Sant, és la que els va a fer créixer.

El projecte evangelitzador de l'Acció Catòlica ha de passar per aquests passos: primerejar, involucrar-se, acompanyar, fructificar i festejar. Un pas endevant en la sortida, encarnats i fent camí junts. Això, ja és un fruit que se celebra. Contagiïn l'alegria de la fe, que es noti l'alegria d'evangelitzar en totes les ocasions, a temps i a destemps.

No caiguin en la temptació de l'estructuralisme. Siguin audaços, no són més fidels a l'església perquè estiguin esperant a cada pas que els diguin el que han de fer.

Animin als seus membres a gaudir de la missió cos a cos casual o a partir de l'acció missionera de la comunitat.

No clericalitzin al laïcat. Que l'aspiració dels seus membres no sigui formar part del sanedrí de les parròquies que envolten al capellà sinó la passió pel Regne. Però no s'oblidin de plantejar el tema vocacional amb serietat. L'escola de santedat que passa necessàriament per descobrir la mateixa vocació, que no és ser un dirigent o capellà diplomat sinó, per sobre de totes les coses: un evangelitzador.

Han de ser un lloc de trobada per a la resta dels carismes institucionals i de moviments que hi ha a l'església sense por a perdre identitat. A més, dels seus membres han de sortir els evangelitzadores, catequistes, missioners, treballadors socials que seguiran fent créixer a l'Església.

Moltes vegades s'ha dit que l'Acció Catòlica és el braç allargat de la jerarquia i això, lluny de ser una prerrogativa que faci mirar a la resta per sobre de l'espatlla, és una responsabilitat molt gran que implica fidelitat i coherència al que l'Església va mostrant a cada moment de la història sense pretendre ancorar-se en formes passades com si fossin les úniques possibles. La fidelitat a la missió exigeix aquesta «plasticitat bona» de qui té posat una orella al poble i una altra en Déu.

En la publicació: «L'Acció catòlica a llum de la teologia Tomista», de 1937, apareix: «Per ventura l'Acció Catòlica no ha de convertir-se en Passió Catòlica?». La passió catòlica, la passió de l'Església és viure la dolça i confortadora alegria d'evangelitzar. Això és el que necessitem de l'Acció Catòlica.

Moltes gràcies.