Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 23 d'octubre de 2016

Estimats germans i germanes, bon dia!

La segona lectura de la Litúrgia d'avui ens presenta l'exhortació de Sant Pau a Timoteu, el seu col·laborador estimat, en la qual reflexiona sobre la pròpia existència d'apòstol totalment consagrat a la missió (cfr. 2 Tm 4,6-8.16-18). Veient ja propera la fi del seu camí terrenal, el descriu fent referència a tres etapes: el present, el passat, el futur.

El present, l'interpreta amb la metàfora del sacrifici: «Estic a punt de ser vessat en libació» (v. 6). Pel que fa al passat, Pau indica la seva vida transcorreguda amb les imatges del «bon combat» i de la «cursa» d'un home que ha estat coherent amb els propis compromisos i les pròpies responsabilitats (cfr. v. 7); en conseqüència, pel futur confia en el reconeixement per part de Déu, que és «jutge just» (v. 8). Però la missió de Pau ha resultat eficaç, justa i fidel només gràcies a la proximitat i la força del Senyor, que ha fet d'ell un anunciador de l'Evangeli a tots els pobles. Vet aquí la seva expressió: «El Senyor va estar a prop meu i em va donar forces perquè pogués portar a terme l'anunci de l'Evangeli i totes les gents l'escoltessin» (v. 17).

En aquest relat autobiogràfic de sant Pau s'hi emmiralla l'Església, especialment avui, Jornada Mundial de les Missions, el tema de la qual és “Església missionera, testimoni de misericòrdia”. En Pau la comunitat cristiana troba el seu model, en la convicció que és la presència del Senyor la que fa eficaç el treball apostòlic i l'obra d'evangelització. L'experiència de l'Apòstol de les gents ens recorda que hem de comprometre'ns en les activitats pastorals i missioneres, d'una banda, com si el resultat depengués dels nostres esforços, amb l'esperit de sacrifici de l'atleta que no s'atura ni tan sols davant les derrotes; de l'altra, però, sabent que el vertader èxit de la nostra missió és do de la Gràcia: és l'Esperit Sant que fa eficaç la missió de l'Església al món.

Avui és temps de missió i temps de coratge! Coratge per reforçar els passos vacil·lants, per reprendre el gust del gastar-se per l'Evangeli, per tornar a adquirir confiança en la força que la missió porta amb si. És temps de coratge, tot i que tenir coratge no significa tenir garantia d'èxit. Ens és demanat el coratge per lluitar, no necessàriament per vèncer; per anunciar, no necessàriament per convertir. Ens és demanat el coratge per ser alternatius al món, sense esdevenir mai, però, polèmics o agressius. Ens és demanat el coratge per obrir-nos a tots sense mai disminuir l'absolutesa i la unicitat de Crist, únic salvador de tots. Se'ns demana coratge per resistir a la incredulitat, sense esdevenir arrogants. Ens és demanat també el coratge del publicà de l'Evangeli d'avui, que amb humilitat no s'atrevia ni tan sols a alçar els ulls al cel, però es donava cops al pit dient: “Oh Déu, tingues pietat de mi pecador”. Avui és temps de coratge! Avui fa falta el coratge!

Que la Verge Maria, model de l'Església “en sortida” i dòcil a l'Esperit Sant, ens ajudi a tos a ser, en la força del nostre Baptisme, deixebles missioners per portar el missatge de la salvació a la sencera família humana.

Apel·lació

En aquestes hores dramàtiques, estic a prop de la sencera població d'Iraq, en particular de la de la ciutat de Mossul. Els nostres ànims estan torbats pels cruels actes de violència que des de fa massa temps s'estan cometent contra els ciutadans innocents, siguin musulmans, sigui cristians, siguin pertanyents a altres ètnies i religions. He quedat adolorit en sentir notícies sobre l'assassinat a sang freda de nombrosos fills d'aquella estimada terra, entre els quals molts nens. Aquesta crueltat ens fa plorar, deixant-nos sense paraules. A la paraula de solidaritat acompanyo l'asseguració del meu record en la pregària, per tal que l'Iraq, tot i que durament colpejat, sigui fort i ferm en l'esperança de poder anar cap a un futur de seguretat, de reconciliació i de pau. Per això us demano a tots que us uniu a la meva pregària, en silenci.

Traducció: Ignasi Segura –Catalunya Religió