Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència general del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Dimecres 24 de setembre de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui vull parlar del viatge apostòlic que diumenge passat vaig realitzar a Albània. Ho faig sobretot com un acte d'acció de gràcies a Déu, que m'ha concedit realitzar aquesta visita per demostrar, també físicament i de forma tangible, la meva proximitat i la de tota l'Església a aquest poble. Desitjo també renovar el meu fratern reconeixement a l'episcopat albanès, als sacerdots i a les religioses i religiosos que treballen amb un compromís tan ferm. El meu agraïment l’adreço també a les autoritats que m'han acollit amb tanta cortesia, com també als que han cooperat perquè la visita es pogués realitzar.

Aquesta visita sorgí del desig de dirigir-me a un país que, després d'haver estat llargament oprimit per un règim ateu i inhumà, està vivint una experiència de convivència pacífica entre els seus diferents components religiosos. Em sembla important animar-los en aquest camí, perquè continuï amb tenacitat i aprofundeixi en tots els aspectes en benefici de tots. Per això, al centre del viatge hi ha hagut una trobada interreligiosa on he pogut constatar, amb viva satisfacció, que la convivència pacífica i fructífera entre persones i comunitats pertanyents a religions diferents no només és desitjable, sinó concretament possible i practicable. Ells ho practiquen. És un diàleg autèntic i fructífer que fuig del relativisme i té en compte la identitat de cadascú. El que uneix les diferents expressions religioses, de fet, és el camí de la vida, la bona voluntat de fer el bé al proïsme, no renegant o disminuint llurs respectives identitats.

La trobada amb els sacerdots, els consagrats, els seminaristes i els moviments laïcals ha estat l'ocasió per fer grata memòria, amb accents de particular commoció, dels nombrosos màrtirs de la fe. Gràcies a la presència d'alguns ancians, que han viscut en llur pròpia carn les terribles persecucions, es va fer ressò de la fe de tants testimonis heroics del passat, els quals han seguit a Crist fins a conseqüències extremes.

Precisament, de la unió íntima amb Jesús, de la relació d'amor amb Ell, d'aquests màrtirs -com de cada màrtir- ha sortit la força per afrontar els esdeveniments dolorosos que els han conduït al martiri. També avui, com ahir, la força de l'Església no ve tant de les capacitats organitzatives i de les estructures, que també són necessàries. La seva força l’Església no la troba en aquests mitjans. La nostra força és l'amor de Crist! Una força que ens sosté en els moments de dificultat i que inspira l'actual acció apostòlica per oferir a tots bondat i perdó, bo i testimoniant així la misericòrdia de Déu.

Tot recorrent el carrer principal de Tirana, que des de l'aeroport porta a la gran plaça central, vaig poder veure els retrats de quaranta sacerdots assassinats durant la dictadura comunista i dels quals se n'ha iniciat ja la causa de llur beatificació. Aquests se sumen als centenars de religiosos cristians i musulmans assassinats, torturats, empresonats i deportats només pel fet que creien en Déu. Han estat anys foscos, durant els quals es van destruir els fonaments de la llibertat religiosa i àdhuc estava prohibit creure en Déu; milers d'esglésies i mesquites van ser destruïdes, transformades en botigues i cinemes que propagaven la ideologia marxista; els llibres religiosos van ser cremats i als pares se'ls va prohibir posar als fills els noms religiosos dels avantpassats.

El record d'aquests esdeveniments dramàtics és essencial per al futur d'un poble. La memòria dels màrtirs que han resistit mantenint la fe és una garantia per als destins d'Albània; perquè la seva sang no va ser vessada en va, sinó que és una llavor que produirà fruits de pau i de col·laboració fraterna. Avui, en efecte, Albània és un exemple no només de renaixement de l'Església, sinó també de pacífica convivència entre les religions. Per tant, els màrtirs no són els vençuts, sinó els vencedors: en el seu heroic testimoni resplendeix l'omnipotència de Déu que sempre consola el seu poble, obrint camins nous i horitzons d'esperança.

Aquest missatge d'esperança, fonamentat en la fe en Crist i en la memòria del passat, l'he confiat a tota la població albanesa, que he vist entusiasta i alegre, en els llocs on han tingut lloc les trobades i les celebracions; com també pels carrers de Tirana. He animat a tothom a treure energies sempre noves del Senyor ressuscitat, per poder ser llevat evangèlic en la societat i dedicar-hi esforços, com ja s'està fent, en realitzar activitats caritatives i educatives.

Agraeixo un cop més al Senyor perquè, en aquest viatge, m'ha permès trobar-me amb un poble valent i fort, que no s'ha deixat doblegar pel dolor. Als germans i germanes d'Albània, renovo la invitació a viure amb coratge per fer el bé, per construir el present i el demà del seu propi país i d'Europa. Confio els fruits de la meva visita a La nostra Senyora del Bon Consell, venerada en l'homònim Santuari de Scutari, perquè Ella segueixi guiant el camí d'aquest poble màrtir. Que la dura experiència del passat l’arreli cada vegada més en l'obertura envers els germans, especialment els més febles, i faci que esdevingui protagonista d'aquell dinamisme de la caritat tan necessari en l'actual context sociocultural. Desitjo que tots nosaltres avui enviem una salutació a aquest poble valent, treballador, i que cerca la pau en la unitat.

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió