Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 23 de setembre de 2014

Les paraules que deia sonaven a noves, com "nova" apareixia l'autoritat de qui les pronuncia-va. Paraules que arribaven al cor, allà on molts percebien "la força de la salvació" que anuncia-ven. És per això -observà el papa Francesc- que la multitud seguia a Jesús. No obstant, també estaven aquells que els seguien "per conveniència", sense massa puresa al cor, potser només perquè "volien ser més bons". Durant dos mil anys -reconeix el papa- aquest escenari no ha canviat excessivament. També avui hi ha molts que escolten a Jesús com aquells "nous" leprosos de l'Evangeli que "feliços" amb la seva renovada salut, "es van oblidar de Jesús" qui se l'havia restituït:

"Però Jesús continuava parlant amb les persones, les estimava; estimava a la multitud, fins al punt que diu "aquests que em segueixen, aquesta immensa multitud, són la meva mare i els meus germans, són aquests". I Explicita: "aquells que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica". Aquestes són les dues condicions per seguir a Jesús: escoltar la Paraula de Déu i posar-la en pràctica. Aquesta és la vida cristiana, res més. Senzill, Senzill!. Potser nosaltres l'hem fet una mica més difícil, amb tantes explicacions que ningú entén, però la vida cristiana és així: escoltar la Paraula de Déu i practicar-la."

Això perquè -com esdevé escrit al passatge de l'Evangeli de Lluc- Jesús replica a qui li deia que els seus parents l'estaven buscant: "la meva mare i els meus germans són aquells que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica". I per escoltar la Paraula de Déu, la Paraula de Jesús -diu el papa- només cal obrir la Bíblia, l'Evangeli. Però aquestes pàgines, afirma, no han de ser llegides, sinó escoltades. "Escoltar la Paraula de Déu -assenyala el papa Francesc- és llegir allò que diu: "Què li diu això al meu cor? Què m'està dient amb aquesta paraula?" I la vostra vida canvia:

"Cada vegada que nosaltres fem això -obrim l'Evangeli i llegim un passatge i ens preguntem: Amb això Déu em parla, em diu alguna cosa? I si diu alguna cosa, què em diu?- això és escoltar la Paraula de Déu, escoltar-la amb les orelles i escoltar-la amb el cor. Obrir el cor a la Paraula de Déu. Els enemics de Jesús escoltaven la Paraula de Jesús, però estaven a prop per trobar un error, per fer-li relliscar i que perdés l'autoritat. Però mai es preguntaven: "què em diu Déu amb aquesta Paraula?" I Déu no parla només a tots: sí, parla a tots, però a cadascú de nosaltres. L'Evangeli ha estat escrit per cadascú de nosaltres".

Certament -continua el papa Francesc- posar en pràctica allò que s'ha escoltat "no és fàcil, perquè és més fàcil viure amb tranquil·litat, sense preocupar-se de les exigències de la Paraula de Déu."Pistes concretes per fer-ho -ens recorda- són els Manaments de les Benaurances.

Comptant sempre -afegí- amb l'ajuda de Jesús, fins i tot quant el nostre cor escolta, però dóna senyals de no entendre. "Ell -conclou el papa- és misericordiós i perdona a tots", "espera a tots, perquè és pacient":

"Jesús rep a tots, inclòs aquells que van a sentir la Paraula de Déu i després el traeixen. Pen-sem en Judes. Li diu "amic" en aquell moment en el qual Judes el traeix. El Senyor sempre sembra amb la seva Paraula, només demana un cor obert per escoltar-la i bona voluntat per posar-la en pràctica. És per això que la pregària d'avui és el Salm: "Guia'm Senyor pel camí dels teus manaments", es a dir, sobre la senda de la teva Paraula, perquè jo aprengui amb la teva guia a posar-la en pràctica."

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió