Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 20 de novembre de 2014

Jesús plora per Jerusalem, perquè no ha reconegut Aquell que porta la pau. El Papa comenta l'Evangeli del dia, explicant que el Senyor plora pel "tancament del cor" de la "ciutat elegida, del poble elegit. No tenia temps per obrir-li la porta! Estava massa enfeinada, massa satisfeta d’ella mateixa. I Jesús continua tocant a les portes, com ha trucat a la porta del cor de Jerusalem: a les portes dels seus germans, de les seves germanes; a les portes nostres, a les portes del nostre cor, a les portes de la seva Església. Jerusalem se sentia contenta, tranquil•la amb la seva vida i no tenia necessitat del Senyor: no s'havia adonat que tenia necessitat de salvació. I per això ha tancat el seu cor davant el Senyor ". "El plor de Jesús" sobre Jerusalem -afirma el papa- és "el plor sobre la seva Església, avui, sobre nosaltres".

"I per què Jerusalem no havia rebut el Senyor? Per què estava tranquil•la amb el que tenia, que no volia problemes. Però també –ho diu el Senyor en l'Evangeli- "si haguessis conegut avui el qui porta pau. Tu no has reconegut el temps en que t’han visitat". Tenia por de ser visitada pel Senyor; tenia por de la gratuïtat de la visita del Senyor. Estava segura de les coses que ella podia gestionar. Nosaltres estem segurs en les coses que podem gestionar... Però la visita del Senyor, les seves sorpreses, no les podem gestionar".

I el papa Francesc afegeix: "I d’això tenia por Jerusalem: de ser salvada pel camí de les sorpreses del Senyor. Tenia por del Senyor, del seu Espòs, del seu Estimat. I així Jesús plora. Quan el Senyor visita el seu poble, hi porta l’alegria, hi porta la conversió. I tots nosaltres tenim por de l'alegria -no!- però sí de l'alegria que porta el Senyor, perquè no la podem controlar. Tenim por de la conversió, perquè la conversió significa deixar que el Senyor ens condueixi".

"Jerusalem estava tranquil•la, contenta -ha continuat el papa– el temple funcionava. Els sacerdots feien els sacrificis, la gent venia en pelegrinatge, els doctors de la llei ho tenien tot controlat tot, tot! Tot ho tenien clar! Tots els manaments clars... I amb tot això Jerusalem tenia la porta tancada". La creu, "preu d’aquell refús" –observa el papa - ens mostra l'amor de Jesús, això és que el porta "a plorar també avui -moltes vegades- per la seva Església".

"Em pregunto: avui nosaltres cristians, que coneixem la fe, el catecisme, que anem a missa cada diumenge, nosaltres cristians, nosaltres pastors estem contents de nosaltres? Perquè ho hem arreglat tot i no tenim necessitat de noves visites del Senyor ... I el Senyor continua trucant a la porta, de cadascú de nosaltres i de la seva Església, dels pastors de l'Església. I si, la porta del nostre cor, de l'Església, dels pastors no s’obra: el Senyor plora, també avui".

El papa, finalment, invita a un examen de consciència: "Pensem en nosaltres com estem en aquest moment davant de Déu?".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió