Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Discurs del papa Francesc als directors, treballadors i operaris de la televisió TV 2000. Aula Pau VI. Dilluns 15 de desembre de 2014
 
Estimats germans i germanes:
 
Us dono la benvinguda i us agraeixo la calorosa acollida. Agraeixo al President de la Fundació “Comunicació i cultura” i al Director per les salutacions que m’han arribat. I també saludo a Lucio, que és a l’hospital.
 
Vosaltres treballeu per a la Televisió de l’Església italiana i justament per això esteu cridats a viure la vostra tasca amb més responsabilitat. Així, doncs, voldria compartir amb vosaltres tres pensaments que porto dins del cor entorn del paper del comunicador.
 
1/ El primer pensament. El mitjans catòlics tenen una missió molt compromesa pel que fa a la comunicació social: intentar preservar-la suposa descobrir altres finalitats. Sovint, la comunicació ha estat sotmesa a la propaganda, a les ideologies, a les finalitats polítiques o de control de l’economia i de la tècnica. El que realment ajuda a la comunicació és, primer de tot, la ‘parressia’, o sigui el coratge de parlar amb franquesa i llibertat. Si estem, de veritat, convençuts d’allò que hem de dir, trobarem les paraules adients. Si, contràriament, estem preocupats per aspectes tàctics –ai! el ‘tacticisme’- el nostre parlar serà artificial, i poc comunicatiu, insípid; un parlar ‘de laboratori’. I aquest, no comunica res. La llibertat es manifesta també respecte a les modes, als tòpics de sempre, a les fórmules preconcebudes, que finalment anul·len la capacitat de comunicar. Desvetllar les paraules: cada paraula té dins xàldigues de foc, de vida. Desvetlleu les paraules: heus ací la tasca del comunicador.
 
2/ El segon. Cal evitar la comunicació que ‘infla’ o ‘tanca’. La comunicació que ‘infla’ tendeix a saturar la nostra percepció amb un excés d’eslògans que, enlloc de posar en marxa el pensament, l’anul·la. La comunicació que ‘tanca’ succeeix quan, enlloc de recórrer el camí més llarg de la comprensió, prefereix aquell de més breu, tot presentant cada persones com si fos capaç de resoldre tots els problemes; o al contrari, com a boc expiatori, per a descarregar-li tota la responsabilitat. La comunicació quan ‘tanca’, busca de seguida la solució, sense maldar per a representar la complexitat de la vida real. És aquest un error freqüent en una comunicació sempre més veloç i poc reflexiva. Obrir i no tancar: heus ací la tasca del comunicador, que serà més fecunda sempre que es deixi conduir per l’acció de l’Esperit Sant, l’únic capaç de construir unitat i harmonia.
 
3/ Tercer. Parlar a tota la persona sencera: heus ací la tercera tasca del comunicador. Evitant aquelles tasques que, tal com ja he dit, són els pecats dels mitjans: la desinformació, la calúmnia i la difamació. Aquests tres són els pecats dels mitjans de comunicació. Particularment, la desinformació porta a dir la meitat de les coses, i aquest fet porta a no poder fer un judici precís de la realitat. Una comunicació autèntica no està preocupada per ‘cridar l’atenció’: bascular entre l’alarmisme catastròfic i la tranquil·la consolació, són els dos extrems que contínuament veiem proposats en la comunicació d’avui dia; no és un bon servei que els mitjans de comunicació poden oferir a les persones. Cal parlar a les persones senceres: a llurs ments i a llurs cors, perquè sàpiguen veure més enllà de la immediatesa, més enllà d’un present que té el perill de ser desmemoriat i poruc. D’aquests tres pecats –la desinformació, la calúmnia i la difamació- la calúmnia sembla que sigui la més greu, però en la comunicació el més greu és la desinformació, perquè et porta a equivocar-te, a l’error; et porta a creure només en una part de la realitat.
 
Desvetllar les paraules, obrir i no tancar, parlar a tota la persona crea la cultura de la trobada, avui tan necessària en un context cada vegada més plural. Amb els desencontres no anem enlloc. Crear una cultura de la trobada: aquesta és la bona tasca que teniu. Això suposa estar disposats no solament a donar, sinó també a rebre dels altres.
 
Sé que us trobeu en una fase de repensar i reorganitzar la vostra professionalitat al servei de l’Església. Agraeixo tant el vostre treball! Us dono les gràcies per haver acceptat aquesta tasca. Us encoratjo a anar endavant i us desitjo uns bons fruits. També sé que teniu una relació estable amb el Centre de Televisió Vaticà –per a mi, és molt important això- que us permet d’explicar a tota la Itàlia el magisteri i l’activitat del papa. Us agraeixo aquesta tasca que feu amb competència i amor a l’Evangeli. I us ho agraeixo per l‘esforç d’honestedat, honestedat professional i honestedat moral, que vosaltres voleu dur a terme amb la vostra tasca. És un camí d’honestedat, el que voleu recórrer.

Us confio a la protecció de la Mare de Déu i de Sant Gabriel Arcàngel, el gran comunicador: ha estat el comunicador més important: ha comunicat la gran notícia! I, mentre us demano que continueu pregant per mi –que en tinc necessitat-, us desitjo un sant i bon Nadal. I ara preguem a la Mare perquè ens beneeixi. Santa Maria... 

Traducció: Josep M. Alentà –Catalunya Religió