Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Àngelus del Papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 16 de novembre de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

L’Evangeli d’aquest diumenge és la paràbola dels talents, segons Sant Mateu (25,14-30). Parla d’un home que, abans d’anar-se’n de viatge, reuneix els seus servents i els confia el seu patrimoni en talents, monedes antigues de gran valor. Aquest amo confia al primer servent cinc talents, al segon dos i al tercer un. Durant l’absència de l’amo, els tres servents han de fer que el patrimoni rendeixi. El primer i el segon servent doblen cadascú el capital inicial; el tercer, en canvi, per por de perdre-ho tot, enterra el talent rebut en un forat. Quan torna l’amo, els dos primers reben lloances i una recompensa, mentre que el tercer, que només torna la moneda que havia rebut, l’amo el renya i el castiga.

El significat d’això és ben clar. L’home de la paràbola representa Jesús, els servents som nosaltres i els talents són el patrimoni que el Senyor ens confia a nosaltres. Quin és el patrimoni? La seva Paraula, l’Eucaristia, la fe en el Pare celestial, el seu perdó… bé, tantes coses, els seus béns més preciosos. Aquest és el patrimoni que Ell ens confia. No només per guardar-lo, sinó per fer-lo créixer! Mentre en l’ús comú la paraula “talent” vol dir una qualitat individual diferent –per exemple talent en la música, en l’esport, etc.– en la paràbola els talents representen els béns del Senyor, que Ell ens confia perquè els fem fructificar. El forat fet a terra pel «servent dolent i mandrós» (v. 26) significa la por del risc que bloqueja la creativitat i la fecunditat de l’amor. Perquè la por dels riscos de l’amor ens frena. Jesús no ens demana que guardem la seva gràcia en una caixa forta! Jesús no ens demana això, sinó que vol que la fem servir en benefici dels altres. Tots els béns que nosaltres hem rebut són per donar-los als altres i així creixen. És com si ens digués: “Aquí teniu la meva misericòrdia, la meva tendresa, el meu perdó: agafeu-los i feu-ne un ús ampli”. I nosaltres què n’hem fet? A qui hem “encomanat” la nostra fe? A quantes persones hem encoratjat amb la nostra esperança? Quant amor hem compartit amb el nostre proïsme? Són preguntes que aniria bé que ens féssim. Qualsevol ambient, fins i tot el més llunyà i difícil d’arribar-hi, pot convertir-se en un lloc on fer fructificar els talents. No hi ha situacions o llocs tancats a la presència i al testimoniatge cristià. El testimoniatge que Jesús ens demana no és tancat, és obert, depèn de nosaltres.

Aquesta paràbola ens esperona a no amagar la nostra fe i la nostra pertinença a Crist, a no enterrar la Paraula de l’Evangeli, sinó a fer-la circular en la nostra vida, en les relacions, en les situacions concretes, com una força que ens provoca una crisi, que purifica, que renova. De la mateixa manera el perdó, que el Senyor ens dóna especialment en el Sagrament de la Reconciliació, no el tinguem tancat en nosaltres mateixos, deixem que expandeixi la seva força, que faci caure els murs que el nostre egoisme ha aixecat, que ens faci fer el primer pas en les relacions bloquejades, reprendre el diàleg on no hi ha comunicació… I així successivament. Fer que aquests talents, aquests regals, aquests dons que el Senyor ens ha donat, serveixin per als altres, creixin, donin fruit cada dia, amb el nostre testimoniatge.
Crec que avui seria una bona cosa, si cada un de vosaltres agafés l’evangeli a casa, l’Evangeli de Sant Mateu, capítol 25, versets del 14 al 30, Mateu 25, 14-30, i llegís això, i medités una mica’: “Els talents, les riqueses, tot el que Déu m’ha donat d’espiritual, de bondat, la Paraula de Déu, com faig que això creixi en els altres? O només ho guardo en una caixa forta?”.

I a més el Senyor no dóna a tots les mateixes coses i de la mateixa manera: ens coneix personalment i ens confia el que ens convé a nosaltres; però en tots, en tots hi ha quelcom d’igual: la mateixa, immensa confiança. Déu es refia de nosaltres, Déu té esperança en nosaltres! I això és el mateix per a tots. No el decebem! No ens deixem enganyar per la por, sinó que intercanviem confiança amb confiança! La Verge Maria encarna aquesta actitud de la manera més bonica i més plena. Ella ha rebut i acollit el do més sublim, Jesús en persona, i ha correspost oferint-lo a la humanitat amb un cor generós. Demanem-li a Ella que ens ajudi a ser “servents bons i fidels”, per participar “de la joia de nostre Senyor”.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió