Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència general del Papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Dimecres 17 de setembre de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

Aquesta setmana continuem parlant sobre l'Església. Quan professem la nostra fe, afirmem que l'Església és "catòlica" i "apostòlica". Però quin és, efectivament, el significat d'aquests dos termes referits a l'Església? I quins valors tenen per a la comunitat cristiana i per a cadascú de nosaltres?

1. Catòlica significa universal. Un dels Pares de l'Església dels primers segles, Sant Ciril de Jerusalem, ens en dóna una definició completa i clara, quan afirma: "L'Església, sens dubte, es diu catòlica, és a dir universal, pel fet que està a tot arreu, d'un extrem a l'altre de la terra; i perquè ensenya universalment i sense defecció totes les veritats que han d'arribar al coneixement dels homes, ja sigui en parlar de les coses celestes, com de les terrenes" (Catequesi XVIII, 23).

Signe evident de la catolicitat de l'Església és que aquesta parla totes les llengües. I això no és altra cosa que l'efecte de Pentecosta (cf. Ac 2, 1-13): és l'Esperit Sant, de fet, el que fa que els Apòstols i tota l'Església siguin capaços de fer arribar a tothom, fins als confins més llunyans de la Terra, la Bella Notícia de la Salvació i de l'amor de Déu. D’aquesta manera, l'Església va néixer catòlica, és a dir "simfònica", des dels orígens i no pot deixar de ser catòlica, totalment projectada a l'evangelització i la trobada amb tots. La Paraula de Déu avui es llegeix en totes les llengües; tots tenen l'Evangeli en la seva pròpia llengua, per poder llegir-lo. Torno a dir el mateix: és bo que tots tinguem un evangeli petit, de butxaca, per dur-lo a la feina i així, durant la jornada poder llegir-ne una cita. Això ens farà bé! L'Evangeli està traduït a totes les llengües perquè l'Església, l’anunci a Jesucrist Redemptor és a tot arreu. Per això es diu que l'Església és catòlica, és a dir universal.

2. Si l'Església va néixer catòlica, vol dir que va néixer en "sortida", la qual cosa vol dir que va néixer missionera. Si els Apòstols s'haguessin quedat al Cenacle, sense sortir a predicar l'Evangeli, l'Església seria només l'Església d'aquell poble, d'aquella ciutat, d'aquell Cenacle.
Però tots van marxar cap al món, s’hi van escampar. Des del moment del naixement de l'Església, des del moment de la vinguda de l'Esperit Sant, per això l'Església va néixer "en sortida", és a dir missionera. És el que expressem quan la qualifiquem d’apostòlica. Perquè l'apòstol és el que porta la Bona Nova de la Resurrecció de Jesús. Aquest terme ens recorda que l'Església està fonamentada en els Apòstols i roman en continuïtat amb ells; són els Apòstols els qui van anar i han fundat noves Esglésies, els qui nomenen bisbes i això ho fan a tot el món, en continuïtat. Tots nosaltres estem en continuïtat amb aquest grup d'apòstols que va rebre l'Esperit Sant i després ha anat en "sortida", a predicar. L'Església és enviada a portar a tots els homes l'anunci de l'Evangeli, acompanyant l’anunci amb signes de la tendresa i de la potència de Déu. També això es desprèn de l'esdeveniment de la Pentecosta: és l'Esperit Sant, de fet, qui venç tota resistència, venç la temptació de tancar-se en sí mateix, entre els pocs elegits, bo i considerant-se els únics destinataris de la benedicció de Déu. Si per exemple, un grup de cristians fa això, tot dient: "nosaltres som els elegits...", al final acaben morint, primer en l'ànima i després en llur cos, perquè no tenen vida, no són capaços de generar vida, de trametre-la a altres persones, a altres pobles, no són apostòlics. I és també l'Esperit Sant el que ens condueix a la trobada amb els germans, també amb els més distants, en tots els sentits, perquè puguin compartir amb nosaltres l'amor, la pau, la joia que el Senyor Ressuscitat ens ha deixat com a regal.

3. Què implica, per a les nostres comunitats i per a cadascun de nosaltres, formar part d'una Església que és catòlica i apostòlica? Primer de tot vol dir que cal prendre’s seriosament la salvació de tota la humanitat, no ser indiferents a la sort de molts dels nostres germans, sinó ben al contrari, oberts i solidaris amb ells. Significa, a més, tenir el sentit de la plenitud, de la integritat, de l'harmonia de la vida cristiana, bo i rebutjant sempre les postures parcials, unilaterals, que ens tanquen en nosaltres mateixos.
Formar part de l'Església apostòlica vol dir ser conscients que la nostra fe està arrelada en l'anunci i el testimoni dels mateixos Apòstols de Jesús. Aquesta ancorada allà, en els inicis, a una llarga cadena que ve d'allà; per això, cal sentir-nos sempre enviats, en comunió amb els successors dels Apòstols, enviats a anunciar joiosos Crist i el seu amor a tota la humanitat. Aquí voldria recordar la vida heroica de tants missioners que han deixat la seva pàtria per anar a anunciar l'Evangeli a altres països i continents. Em deia un cardenal brasiler que ja treballa fa força temps a l'Amazònia que quan ell va a un indret, a un poble o ciutat de l'Amazònia, a una ciutat, va sempre al cementiri. Allà hi veu les tombes dels missioners: sacerdots, religiosos, religioses que han anat a predicar l'Evangeli, apòstols. I ell pensa: "tots aquests poden ser canonitzats ara, han deixat tot per anunciar Jesucrist". Donem gràcies al Senyor perquè la nostra Església ha tingut molts missioners, té molts missioners i en necessita molts més, encara. Donem-ne gràcies al Senyor per això! Potser entre tots els joves, nois i noies, que sou aquí, alguns senten el desig d'esdevenir missioners. Endavant! És bonic portar l'Evangeli de Jesús! Sigueu valents!

Demanem al Senyor que renovi en nosaltres el do del seu Esperit, perquè tota comunitat cristiana i tots els batejats siguin expressió de la Santa Mare Església catòlica i apostòlica. Gràcies!

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió