Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 13 de novembre de 2014

En el silenci, potser en una casa en la qual "s'arriba a final de mes amb només mig euro" i no obstant això no es deixa de pregar i cuidar els seus fills i els seus avis: és allí on es troba el Regne de Déu. Lluny del soroll, perquè el Regne de Déu "no crida l'atenció" exactament com no la crida la llavor que creix sota terra. El Papa Francesc es deixa guiar en la seva homilia per les paraules llegides en el fragment de l'Evangeli de Lluc, on a la pregunta dels deixebles ‘Quan vindria el Regne de Déu?’, Jesús respon: vindrà un dia en què "us diran: ‘mireu és a tal lloc’, o bé 'a tal altre’; no hi aneu; no el busqueu". "El Regne de Déu -afirma el Papa- no és un espectacle. L'espectacle és sovint la caricatura del Regne de Déu":

"L’espectacle! Mai el Senyor diu que el Regne de Déu sigui un espectacle. És una festa! Però és diferent. És una festa, certament, és boniquíssima. Una gran festa. I el Cel serà una festa, però no un espectacle. I la nostra feblesa humana prefereix l'espectacle".

Moltes vegades, continua el Papa Francesc, l'espectacle és una celebració -per exemple en el casament– a la que s’hi presenta gent que més aviat que a rebre un sagrament "hi va a fer l’espectacle de la moda, per fer-se veure, de la vanitat". Per contra, repeteix, "el Regne de Déu és silenciós, creix a dins. El fa créixer l'Esperit Sant amb la nostra disponibilitat, en la nostra terra, que nosaltres hem de preparar". Després, afegeix, citant les paraules de Jesús, també pel Regne arribarà el moment de la manifestació de força, però serà només fins a la fi dels temps:

"El dia que farà remor, ho farà com el llampec, brandejant, que brilla d'un lloc a l’altre del cel. Així serà el Fill de l'home en el seu dia, el dia que farà remor. I quan hom pensa en la perseverança de molts cristians, que tiren endavant la família, homes, dones -que cuiden els fills, cuiden els avis i arriben al final del mes amb només mig euro, però preguen, és allí el Regne de Déu, amagat, en aquella santedat de la vida quotidiana, aquella santedat de tots els dies. Per què el Regne de Déu no està lluny de nosaltres, està a prop! Aquesta és una de les seves característiques: proximitat de tots els dies".

Fins i tot quan descriu el seu retorn en una manifestació de glòria i poder, encara Jesús -insisteix el Papa Francesc- immediatament afegeix que "abans ha de patir molt i la gent d’aquesta generació la de rebutjar". Això vol dir, fa notar el Papa, que "també el sofriment, la creu, la creu quotidiana de la vida –la creu del treball, de la família, de tirar bé endavant les coses– aquesta petita creu quotidiana és part del Regne de Déu". I conclou: demanem al Senyor la gràcia "de cuidar del Regne de Déu que està dins nostre" amb "la pregària, l'adoració, i el servei de la caritat, silenciosament":

"El Regne de Déu és humil, com la llavor: humil que esdevé gran, per la força de l'Esperit Sant. A nosaltres ens toca deixar-lo créixer en nosaltres, sense vanagloriar-se: deixar que l'Esperit vingui, ens canviï l'ànima i ens porti endavant en el silenci, en la pau, en la quietud, en la proximitat a Déu, als altres, en l’adoració a Déu, sense espectacle".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió