Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 11 de novembre de 2014

Jesús parla de la força de la fe, però sovint explica que aquesta està enquadrada en el servei. El Papa Francesc s'ha inspirat en l'Evangeli d'avui sobre el "servent inútil" per aturar-se justament sobre quin significat té "servir" per un cristià. Jesús -ha dit- parla d'aquest servent que, desprès d'haver treballat tota la jornada, quan arriba a casa, en lloc de descansar, encara ha de servir al seu senyor:

"Qualsevol de nosaltres aconsellaria aquest servent que anés al sindicat per demanar consell, per saber què ha de fer amb un patró així. Però Jesús diu: "No, el servei és absolut", perquè Ell ha fet el camí amb aquesta actitud de servei; Ell és el servent. Ell es presenta com el servent, aquell que ha vingut a servir i no a ser servit: així ho diu, clarament. I així, el Senyor fa sentir als apòstols el camí d'aquell que ha rebut la fe, aquella fe que fa miracles. Sí, aquesta fe farà miracles pel camí del servei."

Un cristià que rep el do de la fe en el baptisme -ha assenyalat- però que "no porta en-davant aquest do pel camí del servei, esdevé un cristià sense força, sense fecunditat." A la fi -ha advertit- esdevé "un cristià per si mateix, per servir-se a sí mateix." La seva és una "vida trista", donat que "moltes coses grans del Senyor esdevenen "malgasta-des". Aleshores -ha observat el Papa- el Senyor ens diu que "el servei és únic, no es poden servir a dos patrons: "o Déu o les riqueses." Nosaltres -ha continuat- podem allunyar-nos d'aquest "testimoni de servei, primer per una mica de mandra. I aquesta -ha afirmat- fa tebi el cor, la mandra et torna còmode:

"La mandra ens allunya del servei i ens porta a la comoditat, a l'egoisme. Tants cristians així... són bons, van a Missa, però el servei termina aquí... Però quan dic servei, dic tot: servei a Déu en l'adoració, en la pregària, en la lloança; servei al proïsme, quan haig de fer-ho; servei fins al final, per què Jesús en aquest punt és rotund: "Així també vosal-tres, quan hàgiu fet allò que se'ls hagi ordenat, aleshores digueu si som servents útils. Servei gratuït, sense demanar res".

L'altra possibilitat d'allunyar-se de l'actitud de servei -ha afegit- "és una mica com apo-derar-se de les situacions". Alguna cosa -ha recordat- que "va succeir als deixebles, als mateixos apòstols: "Allunyaven a la gent perquè no molestessin a Jesús, però era per estar més còmodes ells." Els deixebles -ha prosseguit- "s'apoderaven del temps del Senyor, s'apoderaven del poder del Senyor: el volien només pel seu grupet. I després -ha dit- s'apoderaren del servei, transformant-lo en una estructura de poder". Això s'en-tén observant la discussió sobre qui era el més gran entre Jaume i Joan. I la mare -ha afegit el Papa- que "va demanar al Senyor que un dels seu fill fos el primer ministre i l'altre el ministre d'economia, amb tot el poder en les mans." Això passa també avui quan "els cristians esdevenen patrons: patrons de la fe, patrons del Regne, patrons de la salvació". "Això -ha constatat- "és una temptació per tots els cristians". Per contra -ha dit- el Senyor ens parla de servei: "servei en humilitat, "servei en esperança, i aquesta és la joia del servei cristià:

"En la vida hem de lluitar molt contra les temptacions que busquen d'allunyar-nos d'a-questa actitud de servei. La mandra porta a la comoditat: servir la meitat; i apropiar-se de la situació i de servent esdevenir patró, que porta a la supèrbia, a l'orgull, a tractar malament a la gent, a sentir-se important "perquè sóc cristià, tinc la salvació", i tantes coses així. El Senyor ens dóna aquestes dues grans gràcies: l' humilitat en el servei, per poder dir: "som servents útils -però servents- fins al final"; i l'esperança en espera de la manifestació, quan vingui el Senyor a trobar-nos."

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió