Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència general del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Dimecres 10 de desembre de 2014
 
Estimats germans i germanes, bon dia!
 
Hem acabat un cicle de catequesi sobre l’Església. Donem gràcies al Senyor que ens ha fet fer, a tots nosaltres, aquest camí descobrint la bellesa i la responsabilitat de pertànyer a l’Església, de ser Església.
 
Ara comencem una nova etapa, un nou cicle, i el tema serà la família; un tema que encaixa en aquest temps que hi ha entre les dues Assembles del Sínode dedicades a aquesta realitat tan important. Per això, abans d’entrar en el desenvolupament dels diferents aspectes de la vida familiar, avui agafaré com a punt de partida l’Assemblea sinodal del passat mes d’octubre, que tenia el següent tema: “Els reptes pastorals sobre la família en el context de la nova evangelització”. És important recordar com es va dur a terme i què va produir, com va anar i què es va fer.
 
Durant el Sínode els mitjans de comunicació van fer la seva feina –hi havia molta expectació, molta atenció– i els ho agraïm perquè ho van fer de manera abundant. Tantes notícies, tantes! Això va ser possible gràcies al Servei d’Informació, que cada dia feia uns sessió informativa. Però sovint la visió de la premsa era una mica de l’estil de les cròniques esportives, o polítiques: es parlava sovint de dos equips, a favor i en contra, conservadors i progressistes, etcètera. Avui m’agradaria explicar-vos què va ser el Sínode.
 
En primer lloc vaig demanar als Pares sinodals que parlessin amb franquesa i ànims i que escoltessin amb humilitat, que diguessin amb valentia tot el que tenien en el cor. En el Sínode no hi havia censura prèvia, sinó que cadascú podia –encara més, devia- dir el que tenia al cor, el que pensava sincerament. “Però, això crearà discussions!”. És cert, hem sentit com havien discutit els Apòstols. Diu el text: hi va haver una forta discussió. Els Apòstols es feien crits entre ells, perquè cercaven la voluntat de Déu sobre els gentils, si podien entrar a l’Església o no. Era una cosa nova. Sempre, quan es busca la voluntat de Déu, en una assemblea sinodal, hi ha diversos punts de vista i ve la discussió i això no és una mala cosa! Sempre que es faci amb humilitat i amb esperit de servei a l’assemblea dels germans.
 
Hauria estat una mala cosa la censura prèvia. No, no, cadascú havia de dir el que realment pensava. Després de l’ Informe inicial del Card. Erdö, va haver-hi un primer moment, fonamental, en el qual tots els Pares varen poder parlar, i tots varen escoltar. I era edificant aquella actitud d’escoltar que tenien els Pares. Un moment de gran llibertat, en el qual cadascú va exposar el seu pensament amb franquesa i confiança. Com a base de les intervencions hi havia l’“Instrument de treball”, fruit de la consulta precedent feta a tota l’Església. I aquí hem d’agrair a la Secretaria del Sínode el gran treball que va fer ja sigui abans o durant l’Assemblea. Veritablement han estat magnífics.
 
Cap intervenció va discutir les veritats fonamentals del Sagrament del Matrimoni, és a dir: la indissolubilitat, la unitat, la fidelitat i l’obertura a la vida (cfr Conc. Ecum. Vat. II, Gaudium et spes, 48; Codi de Dret Canònic, 1055-1056). Això no es va tocar.
 
Totes les intervencions es van recollir i agrupar per al segon moment, un esborrany que s’anomena Informe després de la discussió. Aquest Informe també el va fer el Cardenal Erdö, articulat en tres punts: escoltant el context i els reptes de la família; mirant a Crist i l’Evangeli de la família; comparant amb les perspectives pastorals.
 
Sobre aquesta primera proposta de síntesi hi va haver la discussió en els grups, que va ser el tercer moment. Els grups, com sempre, estaven dividits per idiomes, perquè és millor així, es comunica millor: italià, anglès, espanyol i francès. Cada grup, en acabar el seu treball, va presentar un informe, i tots els informes dels grups es van publicar immediatament. Es va donar tot, per transparència perquè tothom sabés el que s’havia dit.
 
En aquest punt –és el quart moment– una comissió va examinar tots els suggeriments fets pels grups lingüístics i es va fer l’Informe final, que va seguir l’esquema precedent –escoltar la realitat, mirar l’Evangeli i treball pastoral– però va mirar de fer present el fruit de les discussions en els grups. Com sempre, es va aprovar també un Missatge final del Sínode, més breu i més divulgatiu que l’Informe.
 
Aquest va ser el desenvolupament de l’Assemblea sinodal. Alguns de vostès em poden preguntar: “Es van barallar els Pares?”. No sé si es van barallar, però puc dir que van parlar fort, sí és cert. I aquesta és la llibertat, és realment la llibertat que hi ha a l’Església. Tot va succeir “cum Petro et sub Petro”, és a dir amb la presència del Papa, que és garantia per a tots de llibertat i de confiança i garantia de l’ortodòxia. I per acabar, amb una intervenció meva vaig fer una lectura sintètica de l’experiència sinodal.
 
Per tant, els documents oficials publicats pel Sínode són tres: el Missatge final, l’Informe final i el discurs final del Papa. No n’hi ha d’altres.
L’Informe final, que va ser la culminació des de la reflexió feta a les Diòcesis fins a aquell moment, es va publicar ahir i s’enviarà a les Conferències Episcopals, que el discutiran de cara a la propera Assemblea, l’Ordinària, l’octubre del 2015. Dic que va ser publicada ahir –ja s’havia publicat-, però ahir va ser publicada amb el qüestionari adreçat a les Conferències Episcopals i així esdevé Instrument de treball del proper Sínode.

Hem de saber que el Sínode no és un parlament, és el representant d’aquesta Església, d’aquesta Església… No, no és això. És el representant, sí, però l’estructura no és parlamentària, és completament diferent. El Sínode és un espai protegit perquè l’Esperit Sant pugui treballar; no hi ha un enfrontament entre faccions, com en un parlament on això és permès, sinó una contraposició entre els Bisbes, que arriba després d’un llarg treball de preparació i que després continuarà en un altre treball, per al bé de les famílies, de l’Església i de la societat. És un procés, és el camí normal d’un Sínode. Ara aquest Informe torna a les Esglésies particulars i així segueix en elles el treball de pregària, reflexió i discussió fraterna per tal de preparar la pròxima Assemblea. Aquest és el Sínode dels Bisbes. L’encomanem a la protecció de la Verge Mare nostra. Que Ella ens ajudi a seguir la voluntat de Déu prenent les decisions pastorals que ajudin més i millor a la família. Us demano que acompanyeu aquest camí sinodal fins el proper Sínode amb la pregària. Que el Senyor ens il·lumini, que ens faci caminar vers la maduresa del que, com a Sínode, hem de dir a totes les Esglésies. I per això és important la vostra pregària. 

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió