Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Àngelus del Papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 9 de novembre de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui la litúrgia recorda la Dedicació de la Basílica de Sant Joan de Laterà, que és la catedral de Roma i que la tradició defineix com a "mare de totes les esglésies de la Ciutat i del Món (Urbe et Orbe)". Amb la paraula "mare" es refereix no tant a l’edifici sagrat de la Basílica, com a l’obra de l’Esperit Sant que es manifesta en aquest edifici, produint fruits mitjançant el ministeri del Bisbe de Roma, en totes les comunitats que romanen unides amb l’Església que ell presideix.

Cada vegada que celebrem la dedicació d’una església, se’ns recorda una veritat essencial: el temple material fet de maons és un signe de l’Església viva i activa en la història, és a dir del "temple espiritual", com diu l’apòstol Pere, de qual el mateix Crist és una "pedra viva, rebutjada pels homes però escollida i preciosa davant de Déu" (1 Pt 2,4-8). Jesús, en l’Evangeli de la litúrgia d’avui, parlant del temple, ha revelat una veritat sorprenent: que el temple de Déu no és només l’edifici fet de maons, sinó que és el seu cos, fet de pedres vives. Per la força del Baptisme, cada cristià és part de l’"edifici de Déu" (1 Cor 3,9), es converteix en l’Església de Déu. L’edifici espiritual, l’Església comunitat dels homes santificats per la Sang de Crist i per l’Esperit del Senyor ressuscitat, demana a cadascun de nosaltres que siguem coherents amb el do de la fe i de seguir un camí de testimoniatge cristià. I no és fàcil, tots ho sabem, la coherència en la vida entre la fe i el testimoniatge; però nosaltres hem d’anar endavant i fer en la nostra vida aquesta coherència de cada dia. "Aquest és un cristià!", no només pel que diu, sinó pel que fa, per la seva manera d’actuar. Aquesta coherència, que ens dóna vida, és una gràcia de l’Esperit Sant que hem de demanar. L’Església, al principi de la seva vida i de la seva missió en el món, no ha estat altra cosa que una comunitat constituïda per confessar la fe en Jesucrist Fill de Déu i Redemptor de l’home, una fe que es manifesta mitjançant la caritat. Van juntes! També avui l’Església està cridada a ser en el món la comunitat que, arrelada en Crist pel Baptisme, professa amb humilitat i coratge la fe en Ell, manifestant-la amb la caritat. A aquesta finalitat essencial han d’estar dedicats tots els elements institucionals, les estructures i els organismes pastorals; a aquesta finalitat essencial: donar testimoni de la fe mitjançant la caritat. La caritat és en realitat l’expressió de la fe i també la fe és l’explicació i la base de la caritat.

La celebració d’avui ens convida a meditar en la comunió de totes les Esglésies, que aquesta comunitat cristiana, per analogia ens anima a treballar perquè la humanitat pugui superar les fronteres de l’enemistat i de la indiferència, a construir ponts de comprensió i de diàleg, per fer de tot el món una família de pobles reconciliats entre ells, germans i solidaris. D’aquesta nova humanitat l’Església mateixa n’és un signe i anticipació, quan viu i difon amb el seu testimoni l’Evangeli, missatge d’esperança i de reconciliació per a tots els homes.

Invoquem la intercessió de Maria Santíssima, per tal que ens ajudi a ser, com ella, "casa de Déu", temple vivent del seu amor.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió