Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 7 d'octubre de 2014

El Senyor “ha elegit al seu poble i l’ha acompanyat durant el camí del desert, durant tota la vida.” És l’afirmació del Papa Francesc que s’ha aturat concretament a la primera Lectura on Sant Pau recorda la seva vida, no amagant els seus pecats. Allò que “Déu ha fet amb el seu poble –ha afirmat el Papa– ho ha fet i ho fa amb cadascú de nosaltres. Nosaltres hem sigut elegits: per què –es pregunta– jo sóc cristià i no allà, lluny, on ningú ha sentit a parlar mai de Jesucrist? És una gràcia.” Aquesta ha sigut la seva resposta: “Una gràcia d’amor.” Fer, doncs, “memòria d’aquesta realitat, però en la seva concreció –ha evidenciat– és allò que fa Pau, qui confessa haver perseguit feroçment l’Església i no diu: jo sóc bo, sóc el fill d’aquest, o tinc una certa noblesa,...” No, Pau diu: Jo he sigut un perseguidor, jo he sigut dolent! Pau –confirma el Papa– fa memòria del seu camí, i així comença a recordar des de l’ origen”:

“El costum de fer memòria de la nostra vida no és gaire habitual entre nosaltres. Oblidem les coses, vivim el moment i posteriorment oblidem la història. I tots nosaltres tenim una història: una història de gràcia, una història de pecat, una història de camí, altres tantes coses... i fa bé de pregar amb la nostra història. Primer ho fa Pau, que narra una part de la seva història però en general diu: “Ell m’ha elegit” Ell m’ha cridat! Ell m’ha salvat! Ell ha sigut el meu company de camí...”

“Recordar sobre la pròpia vida –ha continuat– és donar glòria a Déu. Fer memòria dels nostres pecats, dels quals el Senyor ens ha salvat, és donar glòria a Déu. Per això –ha continuat– Pau diu que ell només compta amb dues coses: els propis pecats i la gràcia de Déu Crucificat, de la seva gràcia. Ell –ha dit el Pontífex– feia memòria dels seus pecats, es vanagloriava: Jo he estat pecador, però Crist Crucificat m’ha salvat; gallardejava de Crist. Aquesta és la memòria a la qual ens ha convidat a fer el mateix Jesús:

Quan Jesús li diu a Marta: tu t’afanyes i estàs neguitosa per moltes coses, però només hi ha una de necessària. Maria ha elegit la millor part. Quina és? Escoltar al Senyor i recordar. No es pot pregar tots els dies com si nosaltres no tinguéssim història. Cadascú de nosaltres té la seva. I amb aquesta història al cor anem a la pregària, com Maria. Però moltes vegades estem distrets, com Marta, pels treballs del dia a dia, d'allò que hem de fer i oblidem aquesta història.”

La nostra relació amb Déu, ha afegit encara, “no s’inicia el dia del Bateig: en aquest moment és segellada. S’inicia quan Déu, des d’eternitat, ens ha preservat i elegit. S’inicia allà, al cor de Déu”:

“Fer memòria de la nostra elecció, aquella que Déu ha fet sobre nosaltres. Recordar el nostre camí d’aliança. Aquesta aliança, ha sigut respectada, o no? Si és que no: som pecadors i hem de fer memòria, recordar la promesa que fa Déu i mai defuig, que és la nostra esperança. Aquesta és la veritable pregària.

El Papa, doncs, ha finalitzat l’homilia amb una invitació a pregar amb el Salm 138: “Senyor, tu em sondeges i em coneixes. Tu sap quan m’assec i quan m’aixeco. Descobreixes de lluny quins són els meus pensaments, observes el meu camí i el meu repòs.” “Això és pregar –ha dit Francesc– pregar i fer memòria, davant de Déu, de la nostra història. Perquè la història és la història del seu amor cap a nosaltres.”

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió