Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 4 de desembre de 2014

No n'hi ha prou amb dir que es té fe, diu el Papa comentant l'Evangeli sobre la casa construïda sobre roca o sobre la sorra; el papa Francesc ens convida a no ser "cristians d’aparença", cristians maquillats, perquè quan ve una mica de pluja el maquillatge se’n va. No n’hi ha prou -ha dit- pertànyer a una família molt catòlica o a una associació o ser un benefactor, si no es segueix la voluntat de Déu. "Molts cristians d’aparences" -ha observat- "col•lapsen a la primera temptació", perquè "no hi ha substància allà", han construït sobre la sorra. En canvi, hi ha molts sants "en el poble de Déu -no canonitzats necessàriament, però sants- molts homes i dones" que "posen en pràctica l'amor de Jesús. Molts". Han construït la casa sobre la roca que és Crist:

"Pensem en els més petits, eh? Els malalts que ofereixen el seu sofriment per a l'Església, per als altres. Pensem en tants ancians que viuen sols, que preguen i ofereixen. Pensem en tantes mares i pares de família que porten endavant amb tant esforç la seva família, l’educació dels fills, la feina quotidiana, els problemes, però sempre amb l'esperança en Jesús, no en presumeixen, sinó que fan el que poden".

Son els “sants de la vida quotidiana!", ha exclamat el Papa:

"Pensem en tants sacerdots que no es fan veure però que treballen en les seves parròquies amb molt d'amor: la catequesi per als nens, la cura dels ancians, dels malalts, la preparació dels novells esposos... I cada dia el mateix, el mateix, el mateix. No s’avorreixen perquè en el seu fonament hi ha la roca. És Jesús, és això el que dóna la santedat a l'Església, és això el que dóna esperança!".

"Hem de pensar molt en la santedat que hi ha oculta a l'Església" -ha afirmat Francesc- "cristians que romanen en Jesús. Pecadors, eh? Tots ho som. I també algunes vegades algun d'aquests cristians fan algun pecat greu, però se’n penedeix, demanen perdó, i això és gran: la capacitat de demanar perdó, de no confondre pecat amb virtut, de saber on és la virtut i on és el pecat. Aquests estan fonamentats en la roca i la roca és Crist. Segueixen el camí de Jesús, el segueixen a Ell".
"Els superbs, els vanitosos, els cristians d'aparença" –ha subratllat Francesc- "seran abatuts, humiliats", mentre que "els pobres seran els que triomfaran, els pobres d'esperit, els que se senten no res davant de Déu, els humils, i tiren endavant la salvació, posen en pràctica la Paraula del Senyor". "Avui hi som, demà no hi serem" ha dit llavors citant sant Bernat: "Pensa, home, què serà de tu?: menjar dels cucs". "Els cucs se’ns menjaran a tots" -ens recorda el Papa- "Si no tenim aquesta roca, acabarem aixafats":

"En aquest temps de preparació pel Nadal demanem al Senyor d’estar fonamentats fermament sobre la roca que és Ell, la nostra esperança és Ell. Tots nosaltres som pecadors, som febles, però si posem l'esperança en Ell podrem tirar endavant. I aquesta és l'alegria d’un cristià: saber que en Ell hi ha esperança, hi ha perdó, hi ha pau, hi ha alegria. I no posar la nostra esperança en coses que avui hi són i demà no hi seran".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió