Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Àngelus del Papa Francesc a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Diumenge 31 d'agost de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

En l’itinerari dominical que seguim amb l’Evangeli de Mateu, arribem avui al punt crucial en què Jesús, després d’haver comprovat que Pere i els altres onze havien cregut en Ell com a Messies i Fill de Déu, «va començar a explicar-los que havia d’anar a Jerusalem i patir molt… , ser mort i ressuscitat al tercer dia» (16,21). És un moment crític en el qual es posa de manifest el contrast entre la manera de pensar de Jesús i la dels deixebles. Pere fins i tot se sent amb el deure de reprendre el Mestre, perquè no pot acceptar que el Messies tingui un acabament tan vergonyós. Llavors Jesús, al seu torn, renya Pere amb duresa, el posa a “ratlla”, perquè no pensa «segons Déu, sinó segons els homes» (v. 23) i sense adonar-se que es posa del costat de Satanàs, el temptador.

Referent a aquest punt, insisteix, en la litúrgia d’aquest diumenge, l’apòstol Pau, qui, escrivint als cristians de Roma, els diu: «No us adapteu a aquest món -no entreu en els patrons d’aquest món– sinó deixeu-vos transformar renovant la vostra manera de pensar, per poder discernir la voluntat de Déu» (Rm 12,2).

De fet, nosaltres cristians vivim en el món, plenament immersos en la realitat social i cultural del nostre temps, i amb raó: però això comporta el risc que ens tornem “mundans”, el risc que “la sal perdi el sabor”, com diria Jesús (cfr Mt 5,13), és a dir que el cristià s’“aigualeixi”, perdi la càrrega de novetat que li ve del Senyor i de l’Esperit Sant. En canvi hauria de ser el contrari: quan els cristians mantenen viva la força de l’Evangeli, aquesta pot transformar «els criteris de seny, els valors determinants, els punts d’interès, les línees del pensament, les fonts d’inspiració i els models de vida» (Paolo VI, Exhort. ap. Evangelii nuntiandi, 19). És trist trobar cristians “aigualits”, que semblen voler allargar el vi, i no se sap si són cristians o mundans, com el vi allargat no se sap si és vi o aigua! És trist això. És trist trobar cristians que ja no són la sal de la terra, i sabem que quan la sal perd el seu sabor, ja no serveix per a res. La seva sal ha perdut el sabor perquè s’han lliurat a l’esperit del món, és a dir s’han tornat mundans.

Per tant és necessari renovar-se contínuament alimentant-se de la saba de l’Evangeli. I com es pot dur això a la pràctica? En primer lloc llegint i meditant cada dia l’Evangeli, per tal que la paraula de Jesús sigui sempre present en la nostra vida. Recordeu-ho: us hi ajudarà portar sempre l’Evangeli amb vosaltres: un petit Evangeli, a la butxaca, a la bossa, i llegir-ne un passatge durant el dia. Però sempre amb l’Evangeli, perquè és portar la Paraula de Jesús i poder-la llegir. També participant a la Missa dominical, on trobem el Senyor en la comunitat, escoltem la seva Paraula i rebem l’Eucaristia que ens uneix a Ell i entre nosaltres; i després són molt importants per a la renovació espiritual els dies de recés i d’exercicis espirituals. L’Evangeli, l’Eucaristia i la pregària. No ho oblideu: Evangeli, Eucaristia, pregària. Gràcies a aquests dons del Senyor podem conformar-nos no al món, sinó a Crist, i seguir-lo en el seu camí, el camí de “perdre la pròpia vida” per retrobar-la (v. 25). “Perdre-la” en el sentit de donar-la, d’oferir-la per amor i en l’amor –i això comporta el sacrifici, fins i tot la creu– per rebre-la novament purificada, alliberada de l’egoisme i de la hipoteca de la mort, plena d’eternitat.

La Verge Maria va sempre al davant nostre en aquest camí; deixem que ella ens guiï i ens acompanyi.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió