Una dona iraniana, pertanyent a la comunitat bahá'í, que considero excel·lent persona i bona amiga, em comenta amb freqüència els problemes que tenen els bahá'í, especialment a l'Iran. Pateixen una persecució sistemàtica i cruel que es proposa com a objectiu la seva extinció. Les minories ètniques, com els kurds, i les minories religioses estan constantment en el punt de mira. Aquí sovint ho ignorem. Aquest afany persecutori no coneix límit, de manera que les dones musulmanes, si no segueixen estrictament el codi de vestimenta, poden també ser detingudes i portades a presó. La jove Mahsa Amini, de 22 anys d'edat, quan viatjava amb el seu germà a Teheran, va ser arrestada per l'anomenada policia moral al no portar ben posat el vel (hijab) com marca la llei. Els cops que va rebre van provocar al cap de pocs dies la seva mort. La reacció popular ha estat fulminant, espectacular... La repressió de les manifestacions ha generat desenes de morts. Una de les pancartes, exhibides en les protestes deia així: «Mahsa, no moriràs. El teu nom serà un símbol». Multitud de dones joves van cremar el hijab, es van tallar els cabells, van reivindicar els seus drets fonamentals... Molts homes joves les van recolzar, indignats també, en defensa dels valors resumits en una altra pancarta: «Dona, Vida, Llibertat».
Dues consideracions. Un diari català, a principis de setembre, va comentar un altre fet: «Dues ciutadanes iranianes, Zahra, de 31 anys, i Elham, de 24, han estat acusades de "corrupció" per "promoure" l'homosexualitat i el cristianisme.» Trobo el títol de l'article molt desafortunat: «Quan la religió mata». Per conquerir el poder, els homes maten. Utilitzen l'instrument que sigui, fins i tot la religió, que pot ser manipulada amb tota facilitat en contra de dos manaments bàsics: «No prendràs el nom de Déu en va» i «No mataràs».
En la nostra societat, les protestes són molt selectives. No es mira tant el delicte, sinó sobretot qui el comet. En uns casos, protestes airades. En d'altres, silencis còmplices. Mentre dones joves iranianes cremen el hijab clamant per la seva llibertat, aquí, en alguns casos, es converteix el vel en un vistós instrument electoral per captar determinats col·lectius. Uf!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.