Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Una interpretació política de la sinodalitat pot contaminar la vivència evangèlica d’aquesta pràctica eclesial, que ha estat irregular al llarg de la història i que avui ocupa un primer pla a través de la convocatòria del proper Sínode de Bisbes. L’Església presenta unes característiques diferencials que cal tenir en compte.

En primer lloc, la proposta de Jesús. Els fills de Zebedeu amb la seva mare van a trobar Jesús per demanar-li asseure’s a la seva dreta i a la seva esquerra. Els altres deu apòstols s’indignen. Ambició i lluita de poder. Jesús, davant d’aquesta demanda, defineix la dinàmica de la seva comunitat: «Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau» (Mt 20,25-27). El servei davant del poder i el domini dels altres. El papa Francesc no elimina la piràmide de la jerarquia. La inverteix: «En aquesta Església, com en una piràmide invertida, el cim està sota de la base.» La base és el Poble de Déu, del qual la jerarquia també en forma part. La crítica constant del Papa al clericalisme, al carrerisme, etc., va en aquesta línia evangèlica. Punt tan essencial com fràgil. La temptació del poder és permanent.

En segon lloc, se subratlla sovint que l’Església no és una democràcia. Molts poden pensar que si l’Església no és una democràcia, serà el contrari, una dictadura. Ni una cosa ni l’altra. Hi ha punts en comú amb la democràcia, com la participació i l’existència d’un  govern. La diferència substancial és la següent. A l’assemblea de Jerusalem, després d’una discussió no petita i un procés de discerniment, s’arriba al punt clau: «L’Esperit Sant i nosaltres hem decidit» (He 15,28). No és tema de majories, sinó de consens i sensus fidei. L’Esperit Sant és el factor diferencial i l’escolta és imprescindible. És fàcil deixar-se contaminar pels sistemes polítics vigents en cada època, i allunyar-se de l’Evangeli. Cal estar vigilants.

 

Lluís Serra i Llansana – CC – 21 de novembre de 2021 – núm. 2200 – pàg. 23.